Normes de Castelló

Per primera vegada, i supose que ultima, contare una experiència personal perquè crec que estos tres dies passats ho mereixen. Sobretot va per aquells incauts que vulguen entrar en Maulets i que pensen que no comporta cap tipus de treball, la veritat es que després de casi un any d'estar dins i molts avisos, no sabia encara el que anava a suposar (de fet l'últim dia al concert algu es va demanar festa per no morir a la recta final jeje).

DILLUNS:
Poca cosa, bàsicament netejar el casal perque el dia següent hi havia una xerrada sobre les normes, feta per Vicent Pitarch.

DIMARTS:
Per la vesprada classe de fisica, a les 6 acabar de netejar el casal i anar a casa a buscar el portatil per poder rojectar un powerpoint. A més, vaig haver de presentar la xerrada i quedar-me fins casi les 10. Només me faltave estudiar per a l'examen de formulació del dimecres...

DIMECRES:
Examen de formulació, per la vesprada classe de quimica i per la vesprada al casal una altra vegada a fer banderoles i altres manualitats no massa interesants. S'ha de dir que el dia va ser millor per a mi que per a altres, que se van quedar fins les 3 del matí posant cartells per Castelló.

DIJOUS:
Dia que esperavem no haver de fer gran cosa, i va resultar que al final ens va cridar l'home que venia a fer la xerrada de Galicia i que no esperavem fins el dia següent. Anem a recollir-lo a l'estació, anem tots junts al casal i el tenim onstruint el decret de nova planta un bon rato (que després no vam utilitzar, ni tampoc la constitució espanyola). S'ha de dir que l'home devia tenir més de 45 anys i que era el president d'una associació bastant important, per la qual cosa hem d'agrair que ens ajudara i no decidira passar de nosaltres.

DIVENDRES:
El primer dia de bojos. A part de fer l'examen de fisica que portava estudiant des de la setmana passada (però realment des del dimecres per l'examen de quimica jeje). Només arribar a casa haviem de començar a fer el sopar per a mes de quaranta persones, així que després de fer la compra jo i la meua germana ens vam passar hora i mitja seguida tallant pataques, albergines, i fregint sense parar. Jo me'n vaig haver d'anar, però entre ella, ma mare que va arribar sobre les 7, i dos Maulets de la Vall d'Uixó que van arribar sobre les 5 i mitja, no van acabar fins les 8:30 (per tant la meua germana se va passar cinc hores i mitja a la cuina jeje). A les 5 i mitja Maria va a recollir a Néstor, el ponent d'Euskal Herrian Eskaraz, associació per la llengua basca. El portem a la meua alqueria (on vam dormir la primera nit)i d'allà anem al casal. Jo em quede entretenint-lo mentre esperem a Alexandre (el ponent gallec) i a Laura, la membre de Maulets que també havia d'intervenir. La xerrada havia de començar a les 7, però per els problemes d'inpuntualitat de sempre no començem fins les 7. Jo presente de nou la xerrada, i com que sóc incapaç de parar a ningu que està parant, Alexandre fa una intervenció de 35 minuts dels 20 que tenia, i acaba parlant de la situació albanokosovar en comptes de la de la llengua Gallega. És el que té saber tant sobre tantes coses... Després de la nostra xerrada parlava Juanra, ex-pres politic, sobre la vida a la presó. La veritat és que sobre la vida a la presó no li vaig sentir gran cosa, només vaig veure mitja intervenció i sobretot va reivindicar la lluita per la construcció nacional dins l'estat espanyol. Com que teniem massa feina, i ell ja prous espectadors (diria que casi 70, molts en comparació als nostres 30, però ja se sap, portes a un pres i tots van de cap) vaig decidir anar-me'n a casa. Vam agafar les coses que faltaven per fer el sopar, i vam començar a montar taules al casal. La veritat és que la gent no té ni idea de com costa fer aquestes coses, simplementy es dedicaven a parlar en llocs on no podiem passar, a sentar-se quan els demanaven que pasaren a per el plat... I mos va tocar fer de cambrers. Que li hem de fer...Finalment després de 2 hores de fer de cambrer en 10 minuts per a sopar cadascú de nosaltres, va començar el concertet de Naia, que havia de ser acústic però que sonava més fort del que esperavem, de manera que ja hi havien problemes en la gent del casal. A més, com els toca tancar a les 12 van haver d'acurtar el concert. Gràcies al basc, que ens va dur material editat allà, vam poder fer un sorteig de tres camisetes (que es va fer dient numeros a l'atzar i que casualment va tocar a dos membres de maulets i un amic del casal jejeje). Per desgràcia no acabava el dia. A les, 12, despres de tancar el casal, vam haver de fer una assemblea per debatre document que haviem de parlar l'endemà amb la resta de gent de maukets que anava a vindre. Vam acabar a les 3, i encara vam anar a buscar al basc i a la ponent catalana que estaven fent-se birres a la Lola. Pel que es veu al pais basc es beu a base de quintos i aci en terços Nestor havie pillat la taja de la seua vida jejejej. De la Lola al raspabar i del raspabar a l'alqueria (no sense conéixer a algu mes pel cami), on feia un fred considerable...

DISSABTE:
Sort que el dinar i el sopar d'aquell dia el feia la gent de la Plana Baixa, perque si no no haguerem pogut fer res. La reunió que havia de començar a les 10 del mati no va començar fins les 12, i el debat que es va obrir després de dinar va ser tan llarg que es va acabar a les 7:30, molt provisionalment, i això que a les 7 havia de començar la manifestació... Tot plegat molt dificil per a tots,sobretot quan portes 10 hores reunit en dos dies... Jo vaig haver d'aguantar les set hores, pero mentrestant, la resta de la gent estava fent menjar, preparant el casal, o el que siga. com ja he dit, hi ha més feina de la que es creu. Despres de la manifestació, i en un fred que ens moriem, vam haver de sopar allà fora, i després de moltes dificultats arribar cadascú per una banda a salatal, on es afria el concert. Com a minim va alegrar la nit que el Barça va guanyar al València jejeje. Al concert, dos hores venent entrades, i tot Gargamboig atenent la paradeta. Com sempre però en Malagana mos vam escaquejar tots, l'entrada lliure, la paradeta amagada, i les 15 persones de Maulets que hi havia a la sala ballant la Conga, juntament amb el basc i els que es van voler unir. Com a minim el concert va anar bé, unes 150 persones i els grups molt contents en nosaltres. Quan ja vam decidir anar cap a casa, despres de casi una hora de parlar sense aclarir res, vam distribuir a la gent per cases i no vam haver de passar fred ningu jejej.

DIUMENGE:
I finalment, avui, quan ja pensavem que s'havia acabat tot, ens hem hagut d'alçar a les 12 (per a mi ha sigut una matança...) per netejar les cinc plantes del casal que havien quedat fetes una porqueria del dissabte. No ha estat malament, al final ens hem despedit tots, supose que la gent del nord ja se n'ha anat, com Alexandre i Néstor, que de tanta feina com teniem, en comptes de tindre a algu duent-los per Castelló aquells dies, els vam tindre a ells ajudant, servint sopar o el que fóra.

I bé, de tota esta estressant experiència que he après... Que ens ve un poc gran a nosaltres, sobretot quan ho tens tot en contra com en ha passat (portavem cinc mesos preparant-ho i en un principi s'havien de fer més coses del que s'ha acabat fent).
Però també he après altres coses, com per exemple que en l'ajuntament de Vigo hi treballen 450 policies, i que el cap de setmana només n'hi han cinc. Que a més son els millors pagats de tota Galicia, perque qualsevol cosa que fan es paga com a extraordinària. Que el PP Gallec és més nacionalista que el PSOE, i que els Gallecs són molt més propensos a apropar-se a aquella gent que no pensa com ells. Per descriure la seua gent, Alexandre va utilitzar la frase: "Déu és bo, però el diable no és dolent".
També vaig aprendre tantes paraules en basc que ja no en recorde ninguna (excepte Txakurra, que vol dir gos i que ja ho sabia d'abans), que el basc nomes el coneixen el 23% dels bascos, i el parlen habitualment el 13%. Que només en un terç del territori basc es pot accedir a l'escola en basc (i en territori s'inclou Navarra i el pais Basc francés). Vaig saber que hi havia un grup bastant interesant anomenat Banda Batxoki, que té alguns videos interesants en youtube (Harrien Dantza, la dança de les pedres, una altra paraula que he après, com que la n a final de paraula és com l'article el: Euskal herriaN euskaraz: EL pais basc), i que grups com "Hemendik At" no tenen massa seguida (que vol dir, crec, "fora d'aci"), però que a pesar d'això les seues cançons van estar molt de moda per les seues lletres (com goazen: som-hi (o vamos jeje)), canço que ens va traduir casi per complet però que tampoc no recorde, i també que allà al pais basc hi ha gran quantitat de grups i una xarxa molt compacta de estudis de grabació, discogràfiques i una radio lliure en basc.

Però sobretot vaig veure que, encara que siguem pocs, amb pocs recursos i enfrontats, mentre en quede un de nosaltres quedarà com a minim l'esperança de poder-nos reunir per un altre sopar, una altra manifestacio que els recorde que no tots ens creem les noticies, i que quan les coses es posen mes dificils només nosaltres les aguantarem. Salut!