El país
I és que no ho poden evitar els pobres, veuen un terreny ahi, abandonat, i han de requalificar. No és només pel bé de les seues butxaques, és pel bé de tot el poble, com si no podrien mantenir aquelles urbanitzacions enormes, amb la tira de quilòmetres de carreteres i enllumenat? El que em fa més gràcia de tot és que quan veig la noticia pese en l'anunci aquell de Polaris world en el que sortia el Camacho i no puc evitar pensar que segurament a aquells promotors els tocarà passar algun dia pels tribunals.
Perquè si alguna cosa està clara és que la justicia funciona molt bé. Sis detinguts més? Vinga va, sis més. Aniran a la presó? No que va, per anar a la presó per corrupció has d'estafar al rei com a minim, si destroces tota la montanya del teu poble, que en uns anys se convertirà la mitat en un sorral i l'altra mitat en cases per a gent rica que no anirà casi mai, no et pot passar res. Et detenen, pots pagar multa si s'escau i te'n vas a casa xiulant.
Que no se n'adonen de les barbaritats que estan fent en la construcció? De la poca viabiltat que té? De que fins i tot en el seu absurd sistema comença a ser no rentable? És que és pura lògica, si a l'ajuntament li falte diners i requalifica per fer una gran urbanització, quan estiga acabada li caldran moltisims més diners per mantindre aquella zona en condicions, i els propietaris, que no es pasaran gairebe mai, es queixaran tot el que farà falta. Llavors tornaran a requalificar? I quan no quede ningu que s'arrisque a fer mes cases? Com es mantindrà tot allò? I tota la gent que treballava en la construcció on anirà?
Em recorda bastant a Castelló amb les seues obres perpètues. Em desespera que l'unica preocupació siga fer més carreteres, les vores més amples, més parquings perque els cotxes no caben perque les voreres no deixen aparcar, noves voreres perque les d'abas ja no queden boniques. I quan tot el subsòl de Castelló siguen parquings? I quan totes les aceres ja esiguen canviades? De què treballaran tots aquests obrers? Tornaran a alçar tots els carrers i a molestar un altre cop? Perquè no donen treballs de qualitat, que duren i no siguen temporals? Però és clar, hi han molts interessos, els de les empreses del taulell, els de les constructores, els dels politics que s'emporten una bona part i a més treuen vots de deixar la ciutat tan bonica. I llavors és quan falten diners per als agricultors, quan els joves no tenen casa i n'hi han de buides.
Alternatives? Prohibir completament la construcció de noves cases als llocs on n'hi hagen de velles buides i potenciar la rehabilitció i el lloguer, i així baixaran els preus, perquè el problema no es que falten cases per ofertar, el problema és que aquestes cases no estan en oferta, i per tant pugen els preus. I tota la gent que treballava en la construcció? No cal dir tots els llocs on calen profesionals, sanitat, educació, i coses molt més importants que el seu sistema de produir sense fi, i no és que aquesta gent no estiga qualificada, de fet coneixia un obrer romanès que era veterinari. El problema? Que guanyava més d'obrer aqui que de veterinari allà, i aqui ninguna clinica s'arriscaria a contractar-lo.
Però la construcció és diferent, és un autentic chollo. Quan entres en un ajuntament, si tens problemes de diners tens clarisim que pots fer. Els riscos son minims, fins i tot si et pillen i ets ilegal (i no cal ser-ho per traure's alguns diners) i si tens l'oportunitat i no ho fas, si no ets corrupte, ets un marginat.
jueves, 29 de noviembre de 2007
domingo, 25 de noviembre de 2007
25 de Novembre
Bé, per primera vegada en aquest blog, en comptes de dedicar-me a criticar faré un anàlisi d'un video que crec que està molt ben fet i que va fetén per aquest dia, 25 de Novembre, que per qui no ho sàpiga és el dia internacional per la no violència cap a la dona.
Mamás y papás
He decidit comentar aquest video perquè, arran d'aquesta data, maulets va decidir fer una proposta a col·lectius feministes de Castelló (primer dones de negre) per commemorar-ho, i a la fi el que va sortir va ser una col·laboració entre Endavant, Dones en lluita, dones de negre i Maulets, que junts hem fet una enquesta, una exposició de fotos d'objectes domèstics violents (Vio-Objectes) una concentració i el passi d'aquest video amb el debat que va seguir i que em va donar la idea de comentar-lo aqui. Per qui estiga interessat, l'exposició que vam fer junts i algunes més estan exposades al casal popular (C/Amunt, 54).
Primer de tot, i si no l'heu vist encara, us aconselle que primer de tot mireu el video atentament, intentant recordar cada detall, despres reflexioneu un poc sobre el que passa i després torneu-lo a mirar, abans de seguir llegint (dura tres minuts, tampoc no és cap matança).
L'anàlisi que m'he plantejat fer està dividit en dos eixos principals, els dos pensats a partir de dubtes sorgits durant el debat i alguna explicació que s'ha donat per entendre-ho millor.
El primer eix parteix del dubte que ha plantejat un xic en el debat, perquè no havia entès perquè la xiqueta assumia el rol del pare i no el de la mare (el més lògic en principi seria que la mare es reflexara en la xiqueta i no el pare) i dubtava del sentit que l'autora del video li volia donar. S'ha preguntat perquè no és un xiquet el que exerceix la violència, i crec que és bàsicament per dos raons bàsiques: que l'autora volia centrar el video en les dones (l'home no es veu en cap moment, només és una amenaça invisible, potser com a metàfora de la violència de genere en si), la segona, que els xiquets no acostumen a jugar a pares i a mares. Llavors, perquè, si ha de ser una xiqueta, aquesta no assumeix el rol de mare? En primer lloc crec jo, que si no ha de sortir cap home és dificil que un nino exerceixi la violència (no sé si n'heu vist algun capaç) i el segon és més llarg d'explicar, i crec que dóna resposta a la pregunta que plantejava el xic.
El que fa la xiqueta no és reflexar purament el que veu, sino adquirir una certa organització en classes, estaments o com li vulgueu dir. És a dir, el que fa, simplement, és identificar cada cosa com a superior i inferior. Per tant, ella no fa el que veu en sa casa, suposem que cada dia, no s'identifica com a dona i fa que un home li pegue, sino que fa el que deiem, estableix superioritats i inferioritats. Son pare és el més important de casa, i la que va just per avall seu és la mare, que rep les pallises. Just per davall de la mare està ella, ja que com a filla li deu certes coses, i en cap moment, malgrat que acavem de veure que li estava pegant una pallisa a la nina com si fóra sa mare, nega l'autoritat materna, sino que li respon amb un somriure i suposem que després l'ajuda a la cuina. Per tant, la nena està per baix de la mare. Però qui està per baix de la nena? La nina. Quan ella es troba sola en casa, ella és la més poderosa, té el major rang, i la nina el té just per sota seu. Per tant, la nena és el pare i la nina la mare. Per això la nena reflexa la violència de son pare cap a la nina, en comptes de pensar que l'hauria de rebre ella. Però de totes maneres, el misatge li cala fons: quan es case, el pare serà el qui tindrà el poder, ella estara just per sota i haurà d'aguantar els seus maltractaments.
El segon eix parteix de l'explicació del que Helena (de dones de negre) considerava més important del video, i em sap greu que no s'haja extés més explicat-se, perquè crec que dóna en el quid de la qüestió, en perquè el video està tan ben fet. Ella deia que el video sintetitzava a la perfecció l'evolució de la violència, que passa primer, que passa després, com va pujant de to tota a situació, i al final, com tot es torna a repetir, i m'agradaria analitzar-ho.
Tal com està fet el video, es poden captar dos impressions paraleles (bé, si penses un poc...). La primera i més evident, és què passa en el punt àlgid de la violència, just abans de matar, fins i tot quan la filla ja ho ha adquirit com a rutina. És a dir, en el punt àlgid, l'escena que veiem podria ser real. L'home intenta ser amable, però no aguanta la seua dona i s'hi desfoga cada cop amb més violència. Tanmateix, aquesta no és la part més interessant. El més interessant és quan et planteges la situació no com a real, sino com a encadenament de períodes (periodes reals, això si). És a dir, que si ens dediquem a separar fases de l'agressió en el curt, el que ens trobarem seran fases de la relació, de menys a més violenta. Al principi de tot, l'home entra, besa a la dona, li diu que li ha fet el seu menjar preferit...Això podria ser el principi de la relació. L'home és una preciositat, que atent (potser li ha dut flors també...) i no es veu cap mal a la vista. Llavors comença la violència psicològica. El menjar està mal fet, la dona no serveix per res, és una inutil, el vestit és de puta... Aquesta part, encara que potser no us ho parega, per mi és la més important, i després explicaré perquè. Llavors comença amb la violència "fluixa". Li tira el menjar a la cara, s'intenta retindre i després li'l refrega per la cara. Potser us sembla que no siga massa "fluixa", la veritat és que a mi tampoc, però si ho comparem amb la que ve després, si que existeixen diferècies (encara s'intenta retenir, no colpeja directament). I llavors ja entra la violència dura. La bofeteja, l'insulta més durament, la tira al tera, l'arrastra dels cabell i li pega patades, amb un últim apunt, quan li diu "que te lo has creido", frase que evidentment els maltractadors no diuen però que té molt de valor real que també després comentaré jejeje. En resum és això, podem agafar el curt com a progressió dins la relació de parella, i com s'arriba a certs limits.
Una pregunta que es va plantejar durant el debat i que va deixar a tots glaçats, sense saber que dir, és que és pot fer per frenar això. Per a mi, només es poden fer dues coses: evitar que xiquets com la nena del video hagen de conviure amb això i que adapten la forma d'actuar (amb nivells d'autoritat com deia abans) i també fer més conscienciació a l'escola. Però quan s'arriba al punt que l'home té aquesta educació marcada, només es pot tallar al principi de la relació. La dona ha de ser forta, i no permetre ni en primer lloc fer totes les feines de casa, que la coloquen per sota l'home, ni dependre econòmicament d'ell, i en segon lloc que mai l'insulte per fer malament una feina que podia fer l'home (com el dinar). En el moment que la dona deixa (perdoneu dir deixa, és una falta de respecte cap a les dones maltractades, però cal fermesa, no només no m'ho digues, sino si cal insultar també perque es vegi que no et sents inferior) que l'insultin, començarà el procés en que perdrà la seua dignitat i es convertirà en una titella sempre a punt per satisfer l'home i disposada a rebre les pallises que faça falta. Crec que arribats als extrems als que arriba el vídeo ja és impossible parar-ho. Com deia una dona maltractada en una enquesta, la justicia no serveix de res i l'agressor la pot eludir, aquest home no va a canviar de manera de pensar, ja només pots confiar en Déu. Si vols no li digues Déu, però és l'únic que et queda.
I per acabar, ara si, el que havia dit que comentaria al final, i que també va tancar el debat com a part més dura del video (fins i tot més que la violència explícita). És el cercle que es tanca. La nena, al principi del curt diu hola carinyo. L'home, al final del curt diu hola carinyo. Quan ho diu la xiqueta comença la violència. Quan nosaltres ja no veiem que passa, la violència es repetirà, una vegada i una altra, fins que passi el pitjor o la dona, pel seu bé i el de la seua filla, fugi de casa. "Que te lo has creido"; aquesta violència no va a acabar, no pense canviar i seràs tu qui haurà de fugir.
Mamás y papás
He decidit comentar aquest video perquè, arran d'aquesta data, maulets va decidir fer una proposta a col·lectius feministes de Castelló (primer dones de negre) per commemorar-ho, i a la fi el que va sortir va ser una col·laboració entre Endavant, Dones en lluita, dones de negre i Maulets, que junts hem fet una enquesta, una exposició de fotos d'objectes domèstics violents (Vio-Objectes) una concentració i el passi d'aquest video amb el debat que va seguir i que em va donar la idea de comentar-lo aqui. Per qui estiga interessat, l'exposició que vam fer junts i algunes més estan exposades al casal popular (C/Amunt, 54).
Primer de tot, i si no l'heu vist encara, us aconselle que primer de tot mireu el video atentament, intentant recordar cada detall, despres reflexioneu un poc sobre el que passa i després torneu-lo a mirar, abans de seguir llegint (dura tres minuts, tampoc no és cap matança).
L'anàlisi que m'he plantejat fer està dividit en dos eixos principals, els dos pensats a partir de dubtes sorgits durant el debat i alguna explicació que s'ha donat per entendre-ho millor.
El primer eix parteix del dubte que ha plantejat un xic en el debat, perquè no havia entès perquè la xiqueta assumia el rol del pare i no el de la mare (el més lògic en principi seria que la mare es reflexara en la xiqueta i no el pare) i dubtava del sentit que l'autora del video li volia donar. S'ha preguntat perquè no és un xiquet el que exerceix la violència, i crec que és bàsicament per dos raons bàsiques: que l'autora volia centrar el video en les dones (l'home no es veu en cap moment, només és una amenaça invisible, potser com a metàfora de la violència de genere en si), la segona, que els xiquets no acostumen a jugar a pares i a mares. Llavors, perquè, si ha de ser una xiqueta, aquesta no assumeix el rol de mare? En primer lloc crec jo, que si no ha de sortir cap home és dificil que un nino exerceixi la violència (no sé si n'heu vist algun capaç) i el segon és més llarg d'explicar, i crec que dóna resposta a la pregunta que plantejava el xic.
El que fa la xiqueta no és reflexar purament el que veu, sino adquirir una certa organització en classes, estaments o com li vulgueu dir. És a dir, el que fa, simplement, és identificar cada cosa com a superior i inferior. Per tant, ella no fa el que veu en sa casa, suposem que cada dia, no s'identifica com a dona i fa que un home li pegue, sino que fa el que deiem, estableix superioritats i inferioritats. Son pare és el més important de casa, i la que va just per avall seu és la mare, que rep les pallises. Just per davall de la mare està ella, ja que com a filla li deu certes coses, i en cap moment, malgrat que acavem de veure que li estava pegant una pallisa a la nina com si fóra sa mare, nega l'autoritat materna, sino que li respon amb un somriure i suposem que després l'ajuda a la cuina. Per tant, la nena està per baix de la mare. Però qui està per baix de la nena? La nina. Quan ella es troba sola en casa, ella és la més poderosa, té el major rang, i la nina el té just per sota seu. Per tant, la nena és el pare i la nina la mare. Per això la nena reflexa la violència de son pare cap a la nina, en comptes de pensar que l'hauria de rebre ella. Però de totes maneres, el misatge li cala fons: quan es case, el pare serà el qui tindrà el poder, ella estara just per sota i haurà d'aguantar els seus maltractaments.
El segon eix parteix de l'explicació del que Helena (de dones de negre) considerava més important del video, i em sap greu que no s'haja extés més explicat-se, perquè crec que dóna en el quid de la qüestió, en perquè el video està tan ben fet. Ella deia que el video sintetitzava a la perfecció l'evolució de la violència, que passa primer, que passa després, com va pujant de to tota a situació, i al final, com tot es torna a repetir, i m'agradaria analitzar-ho.
Tal com està fet el video, es poden captar dos impressions paraleles (bé, si penses un poc...). La primera i més evident, és què passa en el punt àlgid de la violència, just abans de matar, fins i tot quan la filla ja ho ha adquirit com a rutina. És a dir, en el punt àlgid, l'escena que veiem podria ser real. L'home intenta ser amable, però no aguanta la seua dona i s'hi desfoga cada cop amb més violència. Tanmateix, aquesta no és la part més interessant. El més interessant és quan et planteges la situació no com a real, sino com a encadenament de períodes (periodes reals, això si). És a dir, que si ens dediquem a separar fases de l'agressió en el curt, el que ens trobarem seran fases de la relació, de menys a més violenta. Al principi de tot, l'home entra, besa a la dona, li diu que li ha fet el seu menjar preferit...Això podria ser el principi de la relació. L'home és una preciositat, que atent (potser li ha dut flors també...) i no es veu cap mal a la vista. Llavors comença la violència psicològica. El menjar està mal fet, la dona no serveix per res, és una inutil, el vestit és de puta... Aquesta part, encara que potser no us ho parega, per mi és la més important, i després explicaré perquè. Llavors comença amb la violència "fluixa". Li tira el menjar a la cara, s'intenta retindre i després li'l refrega per la cara. Potser us sembla que no siga massa "fluixa", la veritat és que a mi tampoc, però si ho comparem amb la que ve després, si que existeixen diferècies (encara s'intenta retenir, no colpeja directament). I llavors ja entra la violència dura. La bofeteja, l'insulta més durament, la tira al tera, l'arrastra dels cabell i li pega patades, amb un últim apunt, quan li diu "que te lo has creido", frase que evidentment els maltractadors no diuen però que té molt de valor real que també després comentaré jejeje. En resum és això, podem agafar el curt com a progressió dins la relació de parella, i com s'arriba a certs limits.
Una pregunta que es va plantejar durant el debat i que va deixar a tots glaçats, sense saber que dir, és que és pot fer per frenar això. Per a mi, només es poden fer dues coses: evitar que xiquets com la nena del video hagen de conviure amb això i que adapten la forma d'actuar (amb nivells d'autoritat com deia abans) i també fer més conscienciació a l'escola. Però quan s'arriba al punt que l'home té aquesta educació marcada, només es pot tallar al principi de la relació. La dona ha de ser forta, i no permetre ni en primer lloc fer totes les feines de casa, que la coloquen per sota l'home, ni dependre econòmicament d'ell, i en segon lloc que mai l'insulte per fer malament una feina que podia fer l'home (com el dinar). En el moment que la dona deixa (perdoneu dir deixa, és una falta de respecte cap a les dones maltractades, però cal fermesa, no només no m'ho digues, sino si cal insultar també perque es vegi que no et sents inferior) que l'insultin, començarà el procés en que perdrà la seua dignitat i es convertirà en una titella sempre a punt per satisfer l'home i disposada a rebre les pallises que faça falta. Crec que arribats als extrems als que arriba el vídeo ja és impossible parar-ho. Com deia una dona maltractada en una enquesta, la justicia no serveix de res i l'agressor la pot eludir, aquest home no va a canviar de manera de pensar, ja només pots confiar en Déu. Si vols no li digues Déu, però és l'únic que et queda.
I per acabar, ara si, el que havia dit que comentaria al final, i que també va tancar el debat com a part més dura del video (fins i tot més que la violència explícita). És el cercle que es tanca. La nena, al principi del curt diu hola carinyo. L'home, al final del curt diu hola carinyo. Quan ho diu la xiqueta comença la violència. Quan nosaltres ja no veiem que passa, la violència es repetirà, una vegada i una altra, fins que passi el pitjor o la dona, pel seu bé i el de la seua filla, fugi de casa. "Que te lo has creido"; aquesta violència no va a acabar, no pense canviar i seràs tu qui haurà de fugir.
lunes, 19 de noviembre de 2007
Segur que si...
ABC (cliqueu per veure la notícia)
Bueno, visto lo visto crec que hauré de buscar més comunicats del PP, la veritat és que he rigut molt i hi ha moltes coses a dir. Cada cop que parlen es llueixen i no ens podem queixar, mai deixen a ningú indiferent.
Estic convençut que Gallardón diu la veritat, Rajoy serà president, i el seu mandat serà més brillant i estable que el de Aznar.
Rajoy serà president, no perquè tingui un discurs millor que un gos, sino perquè, per si no fóra prou que el PSOE els serveixi en safata mil oportunitats per criticar-los, és un autèntic expert (bé, ell ho dubto, els experts seran els seus assessors de publicitat) en manipular a la gent. Les bases per guanyar-se a la població amb publicitat, no sé qui lesva establir, però les va fer servir per primera vegada Hitler per convéncer al poble alemany de que les seues barbaritats eren necessàries, i les exploten al màxim. Ara mateix no recorde totes aquestes bases (crec que eren quatre o cinc) però una d'elles era la repetició. Quan tu dius quaranta vegades que Espanya es trenca (tan de bo) la gent s'ho acaba creent. Una altra, no estic segur que siga veritat, però jo la posaria, és dir-ho amb convenciment. Res de jo crec. JO SÉ. Ho sé, això és veritat i no pot ser d'una altra manera, i la gent creurà que tens raons de pes per pensar-ho, quines són aquestes raons importa poc. Una altra era tractar a la gent com a massa i no com a individus. En un míting, com em van explicar, si Rajoy està dient una cosa que no t'interessa però estas envoltat de banderetes, gent cridant i tota la parafernàlia, li donaries el teu vot allà mateix. I si fa això i ho diu amb tota la seguretat, que l'home té raó de totes totes, encara més, i si ho repeteix quaranta vegades ja és la polla, aquell tio es converteix en el salvador del món. El PSOE no ho sap utlitzar tan bé, no és que em sapiga greu, i si s'estampen a les pròximes eleccions no ho celebraré perquè esare de dol perque guanyarà el PP, no per altra cosa.
I el mandat de Rajoy serà més brillant que l'anterior, sens dubte. Només cal veure aquest article de l'ABC, ni el Buenafuente en el seu millor temps (quan no tenia ni al neng donant per sac tot el dia ni a la niña de Shrek, l'invent més desagradable i despectiu cap a les dones que he vist mai) ho podria superar. Llegint-ho a mi només em fa gràcia que tanta gent s'ho trague com si res, i em sembla que s'ha de ser un geni per inventar mentires tan bèsties, els han de tindre grossos, no hi ha dubte. Si guanyen les eleccions, canviaré el Polònia pel canal parlament, que només els faltarà anar vestits de Pallasso per no desentonar amb el que diuen.
I també serà més estable aquest mandat que el d'Aznar, per dos raons. La primera és que si estabilitat significa que les coses segueixen sempre igual, no hi ha dubte que serà un mandat estable. El preu de la vida seguirà pujant imparable, el de la vivenda esperem que no més, els joves seguiran passant-les canutes per poder anar-se'n de casa dels pares, seguirem sentint les mateixes mentides per la televisió dia si dia també, i els capos de la mafia pepera seguiran tan rics i impunes com sempre. La segona raó és que el senyor Aznar no és massa estable, li agrada massa el vi jejeje.
Per acabar vull comentar algunes de les parts estears del discurs de Gallardón, perquè la veritat és que tenen tela. Per començar diu que si el PP va guanyar al PSOe un cop per 34.000 vots i el següent per 590.000, a les pròximes eleccions els treurien 20 punts als socialdemòcrates. M'agradaria que deixaren de pensar en la gent com si foren números. Per favor, això no és una progressió aritmètica, que cada 4 anys teniu 500.000 vots més, perque si no, o la societat madrilenya s'afanya a tindre fills o hauran de votar gent d'altres comunitats per complir les previsions. És que no entenen que la gent no és tan previsible, que existeix gent que no canviaria el seu vot al PP ni trobant-se sola absolutament, que no poden seguir mentint per a sempre impunement? Pots enganyar a una persona tot el temps, o a moltes un temps, però no podras mentir a tota la gent per sempre. Això dels números em recorda a un programa d'ordinador que van treure per les noticies que tractava de fer encaixar els horaris dels treballadors amb els de l'empresa. Al final de l'explicació, l'home que ho havia fet va dir: amb aquest programa, les persones i els seus interessos es converteixen en números per poder treure'n profit tots. Em va semblar la màxima del capitalisme en quatre paraules. Per aquell home, no tenia persones, tenia números que donaven diners, i com millors els sapiguera manipular més en trauria. Em va semblar vomitiu, ni les persones som numeros, ni ens podeu tractar així, ni ens convencereu a tots mai.
Després diu que el PSOE ha trencat el consens institucional per agradar a minories que no volen ser espanyols i ha deixat que els terroristes tornen a les institucions. Poc que comentar, les mentides ja desborden, i em sap greu defendre el PSOE, però si ni ells mateixos ho saben fer... No sé a quines institucions han tornat els terroristes, però batasuna segueix sent ilegal, la repressió continua, i si deixar-los fer significa que quan dos joves bascos venen aci han de passar cinc controls "rutinaris" i tindre a sis secretes tot el dia darrere, no entenc que pot ser controlar, i això ha passat i mentre governava el PSOE. I és més, Rajoy assegura ser un gran defensor de la llibertat (ara ho veurem) com pot estar demanant tanta repressió per després assegurar que la llibertat és el més important?
Per acabar, Gallardón diu que Zapatero no sap què és ser una gran nació i que adoctrina als esolars amb catecismes sectaris. No crec que es refereixi al manifest comunista, això la gent ja no s'ho creu del PSOE, però això de catecisme sectari em sona més a PP, església, tradició, familía, esto es un desmadre, queremos padre y madre. Qui és el sectari que limita la llibertat? I diu que creu més que ningú en Espanya i en la llibertat... El primer no ho dubte, el segon ja ho hem vist si creu en la llibertat o no, i respecte a allò de ser una ran nació... Potser el que hauria de saber Rajoy és que Espanya no és una nació, que existeixen més realitats dins la peninsula que ell mai podrà entendre perquè mai ha hagut de lluitar per alguna cosa semblant, desesperadament.
El que em molesta més de tot, sobretot per part del mitjà de comunicació, siga quin siga el seu pensament, és que sempre qualsevol temps pasat va ser millor, i resulta que en el moment actual tot està fatal (si están en l'oposició, es clar), que fins i tot l'actuació en el passat seua (encara que bona) és millorable, i ho faran millor a la següent oportunitat, però MAI admeten els errors, MAI recorden les cagades, i ja ni pensar-ho, si ho estan criticant en aquest moment, els ve a la ment MAI que ells havien fet el mateix.
Bueno, visto lo visto crec que hauré de buscar més comunicats del PP, la veritat és que he rigut molt i hi ha moltes coses a dir. Cada cop que parlen es llueixen i no ens podem queixar, mai deixen a ningú indiferent.
Estic convençut que Gallardón diu la veritat, Rajoy serà president, i el seu mandat serà més brillant i estable que el de Aznar.
Rajoy serà president, no perquè tingui un discurs millor que un gos, sino perquè, per si no fóra prou que el PSOE els serveixi en safata mil oportunitats per criticar-los, és un autèntic expert (bé, ell ho dubto, els experts seran els seus assessors de publicitat) en manipular a la gent. Les bases per guanyar-se a la població amb publicitat, no sé qui lesva establir, però les va fer servir per primera vegada Hitler per convéncer al poble alemany de que les seues barbaritats eren necessàries, i les exploten al màxim. Ara mateix no recorde totes aquestes bases (crec que eren quatre o cinc) però una d'elles era la repetició. Quan tu dius quaranta vegades que Espanya es trenca (tan de bo) la gent s'ho acaba creent. Una altra, no estic segur que siga veritat, però jo la posaria, és dir-ho amb convenciment. Res de jo crec. JO SÉ. Ho sé, això és veritat i no pot ser d'una altra manera, i la gent creurà que tens raons de pes per pensar-ho, quines són aquestes raons importa poc. Una altra era tractar a la gent com a massa i no com a individus. En un míting, com em van explicar, si Rajoy està dient una cosa que no t'interessa però estas envoltat de banderetes, gent cridant i tota la parafernàlia, li donaries el teu vot allà mateix. I si fa això i ho diu amb tota la seguretat, que l'home té raó de totes totes, encara més, i si ho repeteix quaranta vegades ja és la polla, aquell tio es converteix en el salvador del món. El PSOE no ho sap utlitzar tan bé, no és que em sapiga greu, i si s'estampen a les pròximes eleccions no ho celebraré perquè esare de dol perque guanyarà el PP, no per altra cosa.
I el mandat de Rajoy serà més brillant que l'anterior, sens dubte. Només cal veure aquest article de l'ABC, ni el Buenafuente en el seu millor temps (quan no tenia ni al neng donant per sac tot el dia ni a la niña de Shrek, l'invent més desagradable i despectiu cap a les dones que he vist mai) ho podria superar. Llegint-ho a mi només em fa gràcia que tanta gent s'ho trague com si res, i em sembla que s'ha de ser un geni per inventar mentires tan bèsties, els han de tindre grossos, no hi ha dubte. Si guanyen les eleccions, canviaré el Polònia pel canal parlament, que només els faltarà anar vestits de Pallasso per no desentonar amb el que diuen.
I també serà més estable aquest mandat que el d'Aznar, per dos raons. La primera és que si estabilitat significa que les coses segueixen sempre igual, no hi ha dubte que serà un mandat estable. El preu de la vida seguirà pujant imparable, el de la vivenda esperem que no més, els joves seguiran passant-les canutes per poder anar-se'n de casa dels pares, seguirem sentint les mateixes mentides per la televisió dia si dia també, i els capos de la mafia pepera seguiran tan rics i impunes com sempre. La segona raó és que el senyor Aznar no és massa estable, li agrada massa el vi jejeje.
Per acabar vull comentar algunes de les parts estears del discurs de Gallardón, perquè la veritat és que tenen tela. Per començar diu que si el PP va guanyar al PSOe un cop per 34.000 vots i el següent per 590.000, a les pròximes eleccions els treurien 20 punts als socialdemòcrates. M'agradaria que deixaren de pensar en la gent com si foren números. Per favor, això no és una progressió aritmètica, que cada 4 anys teniu 500.000 vots més, perque si no, o la societat madrilenya s'afanya a tindre fills o hauran de votar gent d'altres comunitats per complir les previsions. És que no entenen que la gent no és tan previsible, que existeix gent que no canviaria el seu vot al PP ni trobant-se sola absolutament, que no poden seguir mentint per a sempre impunement? Pots enganyar a una persona tot el temps, o a moltes un temps, però no podras mentir a tota la gent per sempre. Això dels números em recorda a un programa d'ordinador que van treure per les noticies que tractava de fer encaixar els horaris dels treballadors amb els de l'empresa. Al final de l'explicació, l'home que ho havia fet va dir: amb aquest programa, les persones i els seus interessos es converteixen en números per poder treure'n profit tots. Em va semblar la màxima del capitalisme en quatre paraules. Per aquell home, no tenia persones, tenia números que donaven diners, i com millors els sapiguera manipular més en trauria. Em va semblar vomitiu, ni les persones som numeros, ni ens podeu tractar així, ni ens convencereu a tots mai.
Després diu que el PSOE ha trencat el consens institucional per agradar a minories que no volen ser espanyols i ha deixat que els terroristes tornen a les institucions. Poc que comentar, les mentides ja desborden, i em sap greu defendre el PSOE, però si ni ells mateixos ho saben fer... No sé a quines institucions han tornat els terroristes, però batasuna segueix sent ilegal, la repressió continua, i si deixar-los fer significa que quan dos joves bascos venen aci han de passar cinc controls "rutinaris" i tindre a sis secretes tot el dia darrere, no entenc que pot ser controlar, i això ha passat i mentre governava el PSOE. I és més, Rajoy assegura ser un gran defensor de la llibertat (ara ho veurem) com pot estar demanant tanta repressió per després assegurar que la llibertat és el més important?
Per acabar, Gallardón diu que Zapatero no sap què és ser una gran nació i que adoctrina als esolars amb catecismes sectaris. No crec que es refereixi al manifest comunista, això la gent ja no s'ho creu del PSOE, però això de catecisme sectari em sona més a PP, església, tradició, familía, esto es un desmadre, queremos padre y madre. Qui és el sectari que limita la llibertat? I diu que creu més que ningú en Espanya i en la llibertat... El primer no ho dubte, el segon ja ho hem vist si creu en la llibertat o no, i respecte a allò de ser una ran nació... Potser el que hauria de saber Rajoy és que Espanya no és una nació, que existeixen més realitats dins la peninsula que ell mai podrà entendre perquè mai ha hagut de lluitar per alguna cosa semblant, desesperadament.
El que em molesta més de tot, sobretot per part del mitjà de comunicació, siga quin siga el seu pensament, és que sempre qualsevol temps pasat va ser millor, i resulta que en el moment actual tot està fatal (si están en l'oposició, es clar), que fins i tot l'actuació en el passat seua (encara que bona) és millorable, i ho faran millor a la següent oportunitat, però MAI admeten els errors, MAI recorden les cagades, i ja ni pensar-ho, si ho estan criticant en aquest moment, els ve a la ment MAI que ells havien fet el mateix.
miércoles, 14 de noviembre de 2007
El feixisme contraataca
El mundo (cliqueu aqui per veure la noticia)
Comunicat de democracia nacional al respecte
Perdoneu de nou per no posar-la el dia que tocava, però des que va passar que no he tingut temps suficient, i crec que aquest tema mereix una atenció especial.
Primer de tot, voldria comentar el comunicat, perquè només de llegir-ho em va destroçar, la poca importància que li donen al jove mort, els repetits intents d'exculpar-se, acusant, fins i tot en moment així a "grupos de extrema izquierda" que recordem que no han matat a ningú. Ells no poden dir el mateix. "DN sufre el hostigamiento constante en sus actos y manifestaciones por parte de una extrema izquierda radical y violenta próxima a Batasuna que parece contar con la impunidad total y la complicidad de la delegación de Gobierno". Se senten hostigats? Com ens sentim nosaltres que sofrim la mort de persones com Carles, Guillem Agulló i tants altres? Extrema izquierda radical y violenta? Qui fa gala de més violència, qui és el que va de caça? Próximos a Batasuna? Per l'amor de Déu, sembla que ho hagi escrit Acebes. Esteu en Madrid, senyors, fins on creieu que arriben les influències de Batasuna? És més, quants cops, algú de Batasuna en nom seu ha matat a algú? Crec que no cal dir res més, si ells es repeteixen no he de fer-ho jo també.
Però aqui no puc fer només referència a la mort d'un company. Em sap greu veure que aqui cal que mori algú perquè la gent es mogui, i no es pot permetre. Sobretot no es pot permetre que ni tan sol per això es faci. En una concentració en contra de la violència de gènere, denunciant les més de 80 morts de dones aquest any, només hi érem 15 persones, totes membres de col·lectius feministes o de maulets. I considero molt greus aquestes 80 morts, sobretot per la causa de les mateixes (la creència masculina que s'ha de dominar a la dona), com a minim prou greus per reunir les més de 100 persones que van anar a la manifestació de Castelló en homenatge a Carles. No crec que s'hagi de fer màrtir a ningu, és, per mi, una falta de respecte cap a aquesta gent que no tenia cap afany de protagonisme. No. Aquestes morts només ens han de recordar que el feixisme segueix viu (si no que li ho diguin a Chavez jejeje) i que cal seguir lluitant, perquè no podem deixar que d'aqui a 10, 20 anys comunicats com els de democracia nacional siguin la premsa habitual, que tot el món accepta com a veritat absoluta. No podem deixar la lluita quan les coses están com estan, no podem rendir homenatges a noms particulars i oblidar l'estat de la societat en general. Mencanta l'última frase que he posat al marge, la vaig llegir fa poc: "Per a res evita la guerra qui no pot gaudir de la pau". Com podriem gaudir avui la pau d'estar a nostra casa, sense relacionar-nos amb grups que ens posen en perill, si la guerra segueix a fora? Per això no podem evitar la guerra, o per si no us agrada pensar en guerra, la lluita, que sempre sona més revolucionari. Si deixem la lluita, no podrem gaudir la pau, perquè la nostra pau estarà torbada per cada cop més agressions a tots els nostres companys, a militants, a immigrants a qui siga que no pense com ells.
Però tampoc no puc fer només una crida a la lluita, perquè sé el que costa, sé que la gent no està prou informada del que significa, i a més sé que molta gent és capaç de tancar-se a sa casa i gaudir de la seua pau, perquè té la música tan forta que no sent els crits a fora. No, encara es pot dir més. Es pot dir més perquè considero inacceptable, que davant d'un fet així, el periòdic es limite a informar fredament del que ha passat, i vull fer un apunt, que us semblarà absurd. "Ha manifestado que la familia del joven muerto está "muy afectada y muy mal"". I com vols que estiguin? Realment cal dir-ho, cal recrear-se en això, cal preguntar-li a la pobra noia, que acaba de perdre un amic, que es troben sentimentalment els pares? La resposta no cal esperar-la, la sabem tots, o ens la imaginem. En canvi, no fa en absolut cap critica al que ha provocat aquest homicidi. Sé quina podria ser la resposta d'algun periodista: les noticies tenen que ser totalment objectives. Tanmateix, això és impossible, només llegint la noticia veig clarisimament, que la redacció, si bé no es felicita per l'assassinat, tampoc vol donar-li massa importància, citant diversos cops els incidents causats per antifeixistes (cosa que jo no trobaria estranya en absolut havent-hi un mort). Per tant, si ja sabem que el diari si que opina, perquè no ho fa més, i clarament? Perquè s'amaguen darrere la careta de l'objectivitat?
Davant de fets així no ens podem acobardar, hem de fer-nos sentir un altre cop més que mai, i no hem d'esperar de cap manera a que una altra mort ens amargui la nit. Si lluitem sense esperar res a canvi, arribarà el dia que ho tindrem tot, i aquest dia cap mort ens torbarà.
Comunicat de democracia nacional al respecte
Perdoneu de nou per no posar-la el dia que tocava, però des que va passar que no he tingut temps suficient, i crec que aquest tema mereix una atenció especial.
Primer de tot, voldria comentar el comunicat, perquè només de llegir-ho em va destroçar, la poca importància que li donen al jove mort, els repetits intents d'exculpar-se, acusant, fins i tot en moment així a "grupos de extrema izquierda" que recordem que no han matat a ningú. Ells no poden dir el mateix. "DN sufre el hostigamiento constante en sus actos y manifestaciones por parte de una extrema izquierda radical y violenta próxima a Batasuna que parece contar con la impunidad total y la complicidad de la delegación de Gobierno". Se senten hostigats? Com ens sentim nosaltres que sofrim la mort de persones com Carles, Guillem Agulló i tants altres? Extrema izquierda radical y violenta? Qui fa gala de més violència, qui és el que va de caça? Próximos a Batasuna? Per l'amor de Déu, sembla que ho hagi escrit Acebes. Esteu en Madrid, senyors, fins on creieu que arriben les influències de Batasuna? És més, quants cops, algú de Batasuna en nom seu ha matat a algú? Crec que no cal dir res més, si ells es repeteixen no he de fer-ho jo també.
Però aqui no puc fer només referència a la mort d'un company. Em sap greu veure que aqui cal que mori algú perquè la gent es mogui, i no es pot permetre. Sobretot no es pot permetre que ni tan sol per això es faci. En una concentració en contra de la violència de gènere, denunciant les més de 80 morts de dones aquest any, només hi érem 15 persones, totes membres de col·lectius feministes o de maulets. I considero molt greus aquestes 80 morts, sobretot per la causa de les mateixes (la creència masculina que s'ha de dominar a la dona), com a minim prou greus per reunir les més de 100 persones que van anar a la manifestació de Castelló en homenatge a Carles. No crec que s'hagi de fer màrtir a ningu, és, per mi, una falta de respecte cap a aquesta gent que no tenia cap afany de protagonisme. No. Aquestes morts només ens han de recordar que el feixisme segueix viu (si no que li ho diguin a Chavez jejeje) i que cal seguir lluitant, perquè no podem deixar que d'aqui a 10, 20 anys comunicats com els de democracia nacional siguin la premsa habitual, que tot el món accepta com a veritat absoluta. No podem deixar la lluita quan les coses están com estan, no podem rendir homenatges a noms particulars i oblidar l'estat de la societat en general. Mencanta l'última frase que he posat al marge, la vaig llegir fa poc: "Per a res evita la guerra qui no pot gaudir de la pau". Com podriem gaudir avui la pau d'estar a nostra casa, sense relacionar-nos amb grups que ens posen en perill, si la guerra segueix a fora? Per això no podem evitar la guerra, o per si no us agrada pensar en guerra, la lluita, que sempre sona més revolucionari. Si deixem la lluita, no podrem gaudir la pau, perquè la nostra pau estarà torbada per cada cop més agressions a tots els nostres companys, a militants, a immigrants a qui siga que no pense com ells.
Però tampoc no puc fer només una crida a la lluita, perquè sé el que costa, sé que la gent no està prou informada del que significa, i a més sé que molta gent és capaç de tancar-se a sa casa i gaudir de la seua pau, perquè té la música tan forta que no sent els crits a fora. No, encara es pot dir més. Es pot dir més perquè considero inacceptable, que davant d'un fet així, el periòdic es limite a informar fredament del que ha passat, i vull fer un apunt, que us semblarà absurd. "Ha manifestado que la familia del joven muerto está "muy afectada y muy mal"". I com vols que estiguin? Realment cal dir-ho, cal recrear-se en això, cal preguntar-li a la pobra noia, que acaba de perdre un amic, que es troben sentimentalment els pares? La resposta no cal esperar-la, la sabem tots, o ens la imaginem. En canvi, no fa en absolut cap critica al que ha provocat aquest homicidi. Sé quina podria ser la resposta d'algun periodista: les noticies tenen que ser totalment objectives. Tanmateix, això és impossible, només llegint la noticia veig clarisimament, que la redacció, si bé no es felicita per l'assassinat, tampoc vol donar-li massa importància, citant diversos cops els incidents causats per antifeixistes (cosa que jo no trobaria estranya en absolut havent-hi un mort). Per tant, si ja sabem que el diari si que opina, perquè no ho fa més, i clarament? Perquè s'amaguen darrere la careta de l'objectivitat?
Davant de fets així no ens podem acobardar, hem de fer-nos sentir un altre cop més que mai, i no hem d'esperar de cap manera a que una altra mort ens amargui la nit. Si lluitem sense esperar res a canvi, arribarà el dia que ho tindrem tot, i aquest dia cap mort ens torbarà.
sábado, 10 de noviembre de 2007
Perquè no calles tu?
El pais(cliqueu per veure noticia i video)
"Tras la sesión, el presidente Zapatero ha expresado su deseo de que sea "la última vez" que en un foro como la cumbre iberoamericana alguien actúa como lo ha hecho Chávez. "España considera absolutamente inapropiado y no aceptable" en un foro democrático como esta cumbre, donde todas las ideas pueden expresarse libremente, que haya descalficaciones a personas que han tenido una responsabilidad fruto de la voluntad popular, ha dicho Zapatero." Comence per el final de l'article, si no us importa. Em sembla graciós que diga que totes le sopinions poden ser opinades lliurement i immediatament que no es poden dir certes coses. Que jo sapiga, una opinió és una opinió, tant si és que una persona és bona o no, feixista o d'esquerres. Només volia apuntar-ho.
Bé, fem-ho un poc per punts, primer a Zapatero. Pel que es veu, li ha faltat temps per aprofitar l'ocasió de guanyar-se la simpatia de la gent. Que caballerós, defenent el seu enemic politic. Diu que està molt lluny de les idees politiques d'Aznar, se suposa que Zapatero es socialista. Tanmateix, quan el trobem davant d'un socialista de veritat com Chavez, ja podem veure a qui s'apropa més, si als socialistes o als neoliberals. En un cert moment, encara que no surt en el video ni en el text, Zapatero diu algo com "la verdadera posición está en las formas". Quan ho he sentit ha sigut com una patada a la boca. En les formes? És a dir, que és millor algu que diu, "ho sentim molt nens, però demà vindrà el meu exèrcit i haureu de deixar tranquilament casa vostra o haurem de llevar-vos la vida", que algu que diu, "tu, feixista de merda, no ens tornaràs a xafar". No sé el que penseu, jo tinc molt clar a qui li donaria suport, i pense que el que ha dit Zapatero, afegint en un altre moment que tots els representants escollits per el poble mereixen el nostre respecte, s'ho podria haver callat. Perquè existeix un abisme entre el que es diu i el que es fa, i en això ha consistit sempre la diplomàcia. L'art d'amagar els propis sentiment, de clavar-se gavinets per l'esquena. Per mi, sincerament, cap de les persones d'allà mereix més respecte que qualsevol persona del carrer: el respecte que es guanya en les seues accions, no el que es guanya a base de vots. A una persona que la voten 10 milions de persones, en el moment en què ataca l'Iraq matant indiscriminadament (entre altres coses) perd el respecte automaticament. Per favor senyor Zapatero, deixa de donar lliçons d'educació, que el que volem és la veritat i no declaracions de bones intencions seguides del trencament de les mateixes.
I Chavez... no sé, la veritat és que no m'agrada donar mai un suport incondicional a ningú, la meua especialitat és criticar jejeje. De totes maneres, com a minim estic d'acord amb la seua opinió de que Aznar és un feixista. El que si que li puc criticar és que destaque això de Jose mari. M'explique. Aznar és un nostàlgic del vell règim de Franco, li van totes aquestes coses reaccionaries i feixistes, però no és el pitjor d'Aznar. El pitjor d'Aznar és que també es un neoliberal, i això Chavez no ho diu. Perquè? doncs perquè ser feixista és una cosa que la gent odia, en general, ser liberals no. Com a socialista, l'enemic de Chavez son els neoliberals, i com a tal l'hauria d'haver atacat. Per altra banda, em sembla perfecte que ho haja dit (no sé si venia al cas en la cimera però bé...jeje), i opine el mateix, i posada la reacció hipòcrita de Zapatero, i estúpida (man que sincera) del rei, hauria fet el mateix i hauria reiterat la meua opinió.
I què dir del rei... En principi és el protagonista de la noticia, però ja me'l prenc tan a broma que casi no val la pena. Què es pot dir d'aquest home? Què és un infantil? Un titella? Què no es podria escrire un dels seus discursos ni que li anara la vida? Què viu del cuento? Hi han tantes coses que no les podria enumerar. Crec que ja s'hauria de passar pàgina amb això del rei. Ha demostrat un cop més que el seu nivell intelectual no arriba ni per mantenir a ratlla els seus rampells infantils. No t'agradava el que deia Chavez? doncs li ho repliques amb arguments. Porque no te callas és una frase més adequada per salsa rosa. I replicar amb arguments no és fer com Zapatero, allò era buscar vots. Zapatero demanava no crispar, buscava la simpatia dels moderats. Argumentar significa dir que estàs en contra del que opina Chavez, no de les formes, i per tant hauria d'haver dit perquè (si ho pensa) aznar no és un feixista.
Bé, al cap i a la fi no he tret massa conclusions de tot plegat, un zero per a Zapatero i el rei, per hipòcrites i infantils, i per a Chavez un cinc, perque per mi no hauria d'haver anat a la cmera, però com a minim al seu pais ho fa bé.
"Tras la sesión, el presidente Zapatero ha expresado su deseo de que sea "la última vez" que en un foro como la cumbre iberoamericana alguien actúa como lo ha hecho Chávez. "España considera absolutamente inapropiado y no aceptable" en un foro democrático como esta cumbre, donde todas las ideas pueden expresarse libremente, que haya descalficaciones a personas que han tenido una responsabilidad fruto de la voluntad popular, ha dicho Zapatero." Comence per el final de l'article, si no us importa. Em sembla graciós que diga que totes le sopinions poden ser opinades lliurement i immediatament que no es poden dir certes coses. Que jo sapiga, una opinió és una opinió, tant si és que una persona és bona o no, feixista o d'esquerres. Només volia apuntar-ho.
Bé, fem-ho un poc per punts, primer a Zapatero. Pel que es veu, li ha faltat temps per aprofitar l'ocasió de guanyar-se la simpatia de la gent. Que caballerós, defenent el seu enemic politic. Diu que està molt lluny de les idees politiques d'Aznar, se suposa que Zapatero es socialista. Tanmateix, quan el trobem davant d'un socialista de veritat com Chavez, ja podem veure a qui s'apropa més, si als socialistes o als neoliberals. En un cert moment, encara que no surt en el video ni en el text, Zapatero diu algo com "la verdadera posición está en las formas". Quan ho he sentit ha sigut com una patada a la boca. En les formes? És a dir, que és millor algu que diu, "ho sentim molt nens, però demà vindrà el meu exèrcit i haureu de deixar tranquilament casa vostra o haurem de llevar-vos la vida", que algu que diu, "tu, feixista de merda, no ens tornaràs a xafar". No sé el que penseu, jo tinc molt clar a qui li donaria suport, i pense que el que ha dit Zapatero, afegint en un altre moment que tots els representants escollits per el poble mereixen el nostre respecte, s'ho podria haver callat. Perquè existeix un abisme entre el que es diu i el que es fa, i en això ha consistit sempre la diplomàcia. L'art d'amagar els propis sentiment, de clavar-se gavinets per l'esquena. Per mi, sincerament, cap de les persones d'allà mereix més respecte que qualsevol persona del carrer: el respecte que es guanya en les seues accions, no el que es guanya a base de vots. A una persona que la voten 10 milions de persones, en el moment en què ataca l'Iraq matant indiscriminadament (entre altres coses) perd el respecte automaticament. Per favor senyor Zapatero, deixa de donar lliçons d'educació, que el que volem és la veritat i no declaracions de bones intencions seguides del trencament de les mateixes.
I Chavez... no sé, la veritat és que no m'agrada donar mai un suport incondicional a ningú, la meua especialitat és criticar jejeje. De totes maneres, com a minim estic d'acord amb la seua opinió de que Aznar és un feixista. El que si que li puc criticar és que destaque això de Jose mari. M'explique. Aznar és un nostàlgic del vell règim de Franco, li van totes aquestes coses reaccionaries i feixistes, però no és el pitjor d'Aznar. El pitjor d'Aznar és que també es un neoliberal, i això Chavez no ho diu. Perquè? doncs perquè ser feixista és una cosa que la gent odia, en general, ser liberals no. Com a socialista, l'enemic de Chavez son els neoliberals, i com a tal l'hauria d'haver atacat. Per altra banda, em sembla perfecte que ho haja dit (no sé si venia al cas en la cimera però bé...jeje), i opine el mateix, i posada la reacció hipòcrita de Zapatero, i estúpida (man que sincera) del rei, hauria fet el mateix i hauria reiterat la meua opinió.
I què dir del rei... En principi és el protagonista de la noticia, però ja me'l prenc tan a broma que casi no val la pena. Què es pot dir d'aquest home? Què és un infantil? Un titella? Què no es podria escrire un dels seus discursos ni que li anara la vida? Què viu del cuento? Hi han tantes coses que no les podria enumerar. Crec que ja s'hauria de passar pàgina amb això del rei. Ha demostrat un cop més que el seu nivell intelectual no arriba ni per mantenir a ratlla els seus rampells infantils. No t'agradava el que deia Chavez? doncs li ho repliques amb arguments. Porque no te callas és una frase més adequada per salsa rosa. I replicar amb arguments no és fer com Zapatero, allò era buscar vots. Zapatero demanava no crispar, buscava la simpatia dels moderats. Argumentar significa dir que estàs en contra del que opina Chavez, no de les formes, i per tant hauria d'haver dit perquè (si ho pensa) aznar no és un feixista.
Bé, al cap i a la fi no he tret massa conclusions de tot plegat, un zero per a Zapatero i el rei, per hipòcrites i infantils, i per a Chavez un cinc, perque per mi no hauria d'haver anat a la cmera, però com a minim al seu pais ho fa bé.
miércoles, 7 de noviembre de 2007
Don Juan Carlos, rey de España...
El mundo (cliqueu per veure l'article)
sento posar un altre cop una noticia de fa dies, però no me'n recordava d'actualitzar i aquesta l'havia de comentar. Llàstima que no n'he trobat una de l'ABC, que em van dir que havien posat "Ceuta centro de España". Hauria tingut més gràcia comentar-la jejeje. De totes maneres aquesta ja té prou suc, espero no deixar-me res.
Primer de tot vull remarcar l'emotivisme de l'article. El rei passant revista, l'himne nacional, les banderetes, els milers d'abitants de Ceuta sortint al carrer a rebre a tan gran personalitat... No veig per ninguna banda on están els altres tants milers de persones que, darrere d'una tanca de 3 o 6 metres, ara no ho recorde, miren la terra que abans era seua, no per una mapes, sino perquè hi vivien o hi passaven sense cap problema, i que ara resulta que és un lloc inaccesible i que a més guarda totes les seues esperances de futur. No sé perque la gent s'emociona quan va una personalitat a qualsevol lloc: en primer lloc, no ho sé perquè crec que ninguna persona és millor que una altra, aquest home ha fet poca cosa més pel pais que endur-se milions d'euros a l'any per pagar-se les vacances al pirineu, i en segon lloc, perquè aquesta visita no soluciona més. És simplement una manera d'amagar tots els problemes que hi ha a la zona sota una màscara de exultació nacional, i em sembla repugnant. Per mi seria molt més lògic que la gent lluités per unes millors condicions de treball que per aconseguir un lloc a primera fila i una bandereta, i més lògic també que celebraren qualsevol avanç en la seua lluita que que celebraren la visita d'algú que per dins, mentre fa el seu discurset, està desitjant anar-se'n i deixar aquella colla de "moros".
Però analitzem una mica l'article, primer pel que fa a la parafernàlia, ja ens ocuparem després del que diu. "Miles de personas coreando vítores a los reyes y frases como Ceuta es España", és una manera més de santificar el rei i destruir una mica més les cultures integrades a l'imperi espanyol. Ceuta es espanya? Ceuta, o com a minim la regió del Marroc, té una història molt més antiga que el que avui entenem per Espanya, i no ens enganyem, que en una guerra els espanyols aguantaren allà i no s'integrara en els seus voltants, molt més propers culturalment, no fa que Ceuta siga Espanya. Sempre he cregut que no podem afirmar que existeix una nacio sense conéixer el poble que hi viu, sense saber quina és la seua cultura i fins on s'extén. Les nacions no les marquen les fronteres, les fronteres només son una manera de repartir-se el pastis per als poderosos. Com no, els immigrants ilegals, agraits de la infinita bondat per no haver-los enviat a morir de fam al seu pais, onejaven banderes d'Espanya. De nou, on es fa la referència de la gent que escopia sobre aquestes banderes? En els llocs on l'he vist aquesta referència, només ens ensenyen a gent irracionalment enfadada amb la bondadosa monarquia, en cap banda expliqen quins son els motius que tenen per odiar al rei, que no són pocs, i aixi posar una mica de la raó que tenen en la seua irracionalitat (que compartim tambe aqui, per més que creguem que no).
I que em de dir de les frases de les "autoritats"? Si s'hagueren fet més la pilota hagueren explotat. No, el rei d'Espanya no té cap problema amb el poble Marroquí, és clar que no. Com l'ha de tindre si no hi tindrà mai contacte? Des de la Zarzuela, igual li podran dir que moren 500 musulmans per un atemptat que que en moren mil, i mai no mourà un dit, ell que té poder per fer-ho. Bones paraules, això si, això sempre, que no falten, però de presionar al govern perquè siga més permisiu amb la immigració, per no dir que ho siga del tot (ja que, com sabem, la gent de Ceuta és espanyola, i perquè no la resta?). Es tractava d'un compromís pendent que no podia esperar. Si que devia ser important en la seua agenda que ha esperat més de 30 anys per fer-los la visita. Perquè no és un poc més sincer i admet que fa la visita ara que les relacions són complicades i cal fer ostentació de bones relacions? El president de Ceuta tampoc s'ha quedat curt, dient que el rei és el millor alcalde que podrien tenir (no sé com podria ser tan bo, si només hi ha estat un cop) i Assegurant que el rei ha creuat l'estret però no ha sortit d'Espanya. La veritat, crec que no és necessàri tornar a insistir amb aquest tema, ja sabeu a quina nació crec que pertany aquella gent (això si, és evident que de l'estat institucional no han sortit, unes tanques ben altes ho demostren).
I per acabar, això si, les pastes àrabs, per a què vegen que som respectuosos amb altres cultures, moderns i oberts. Tireu a terra aquestes tanques i llavors podreu compartir com cal les dues cultures.
sento posar un altre cop una noticia de fa dies, però no me'n recordava d'actualitzar i aquesta l'havia de comentar. Llàstima que no n'he trobat una de l'ABC, que em van dir que havien posat "Ceuta centro de España". Hauria tingut més gràcia comentar-la jejeje. De totes maneres aquesta ja té prou suc, espero no deixar-me res.
Primer de tot vull remarcar l'emotivisme de l'article. El rei passant revista, l'himne nacional, les banderetes, els milers d'abitants de Ceuta sortint al carrer a rebre a tan gran personalitat... No veig per ninguna banda on están els altres tants milers de persones que, darrere d'una tanca de 3 o 6 metres, ara no ho recorde, miren la terra que abans era seua, no per una mapes, sino perquè hi vivien o hi passaven sense cap problema, i que ara resulta que és un lloc inaccesible i que a més guarda totes les seues esperances de futur. No sé perque la gent s'emociona quan va una personalitat a qualsevol lloc: en primer lloc, no ho sé perquè crec que ninguna persona és millor que una altra, aquest home ha fet poca cosa més pel pais que endur-se milions d'euros a l'any per pagar-se les vacances al pirineu, i en segon lloc, perquè aquesta visita no soluciona més. És simplement una manera d'amagar tots els problemes que hi ha a la zona sota una màscara de exultació nacional, i em sembla repugnant. Per mi seria molt més lògic que la gent lluités per unes millors condicions de treball que per aconseguir un lloc a primera fila i una bandereta, i més lògic també que celebraren qualsevol avanç en la seua lluita que que celebraren la visita d'algú que per dins, mentre fa el seu discurset, està desitjant anar-se'n i deixar aquella colla de "moros".
Però analitzem una mica l'article, primer pel que fa a la parafernàlia, ja ens ocuparem després del que diu. "Miles de personas coreando vítores a los reyes y frases como Ceuta es España", és una manera més de santificar el rei i destruir una mica més les cultures integrades a l'imperi espanyol. Ceuta es espanya? Ceuta, o com a minim la regió del Marroc, té una història molt més antiga que el que avui entenem per Espanya, i no ens enganyem, que en una guerra els espanyols aguantaren allà i no s'integrara en els seus voltants, molt més propers culturalment, no fa que Ceuta siga Espanya. Sempre he cregut que no podem afirmar que existeix una nacio sense conéixer el poble que hi viu, sense saber quina és la seua cultura i fins on s'extén. Les nacions no les marquen les fronteres, les fronteres només son una manera de repartir-se el pastis per als poderosos. Com no, els immigrants ilegals, agraits de la infinita bondat per no haver-los enviat a morir de fam al seu pais, onejaven banderes d'Espanya. De nou, on es fa la referència de la gent que escopia sobre aquestes banderes? En els llocs on l'he vist aquesta referència, només ens ensenyen a gent irracionalment enfadada amb la bondadosa monarquia, en cap banda expliqen quins son els motius que tenen per odiar al rei, que no són pocs, i aixi posar una mica de la raó que tenen en la seua irracionalitat (que compartim tambe aqui, per més que creguem que no).
I que em de dir de les frases de les "autoritats"? Si s'hagueren fet més la pilota hagueren explotat. No, el rei d'Espanya no té cap problema amb el poble Marroquí, és clar que no. Com l'ha de tindre si no hi tindrà mai contacte? Des de la Zarzuela, igual li podran dir que moren 500 musulmans per un atemptat que que en moren mil, i mai no mourà un dit, ell que té poder per fer-ho. Bones paraules, això si, això sempre, que no falten, però de presionar al govern perquè siga més permisiu amb la immigració, per no dir que ho siga del tot (ja que, com sabem, la gent de Ceuta és espanyola, i perquè no la resta?). Es tractava d'un compromís pendent que no podia esperar. Si que devia ser important en la seua agenda que ha esperat més de 30 anys per fer-los la visita. Perquè no és un poc més sincer i admet que fa la visita ara que les relacions són complicades i cal fer ostentació de bones relacions? El president de Ceuta tampoc s'ha quedat curt, dient que el rei és el millor alcalde que podrien tenir (no sé com podria ser tan bo, si només hi ha estat un cop) i Assegurant que el rei ha creuat l'estret però no ha sortit d'Espanya. La veritat, crec que no és necessàri tornar a insistir amb aquest tema, ja sabeu a quina nació crec que pertany aquella gent (això si, és evident que de l'estat institucional no han sortit, unes tanques ben altes ho demostren).
I per acabar, això si, les pastes àrabs, per a què vegen que som respectuosos amb altres cultures, moderns i oberts. Tireu a terra aquestes tanques i llavors podreu compartir com cal les dues cultures.
domingo, 4 de noviembre de 2007
Avantguardes
Això és un tema que ja porte temps pensant i que des del comentari de Neus l'altre dia pense que he d'aclarir. Quin sentit tenen les avantguardes? Podem consentir que existisquen? Serveixen d'alguna cosa? Tenen un pes real en la societat?
Bé, per començar potser, desde la meua pròpia ignorància fruit d'un estudi gens profund sobre el marxisme leninisme, hauria de definir que és per a Lenin, i com entén la major part de la gent, el que és l'avantguarda. Lenin, a pesar de tot el seu discurs social, creia fermament en l'èlit, en que una part de la població, o era millor per naturalesa que els altres (com deia Plató) o per certes circumstàncies s'havien fet millors. D'aquesta manera, Lenin creia que aquella èlit sabia millor que el propi poble com s'havia de governar, i que per instaurar el socialisme al pais l'avantguarda havia d'imposar les seues dees a les masses i governar-les "sàviament" fins que la transformació de la societat duta a terme pel socialisme eliminara les contradiccions internes del capitalisme, del tal manera que es poguera eliminar l'estat, els diners i totes les institucions del propi estat, i que la població poguera governar les seues vides, havent arribat a un estat que gairebé no sabien com havien arribat(doncs la transformació l'havia dut a terme l'avantguarda). Així doncs, l'avantguarda és la part de la població que, avançada al seu temps, és capaç de governar jusament el pais fins fer-lo arribar al comunisme llibertari.
Jo no crec justament en aquesta avantguarda, però de totes maneres crec que existeix algun tipus davantguarda. L'avantguarda per a mi, dins els països catalans, són totes aquelles organitzacions que s'avancen a les concepcions acceptades generalment al seu pais per oferir un canvi sempre a millor, és a dir, les organitzacions revolucionàries. N'hi han moltes, jo destaque, per experiència pròpia, maulets. Tanmateix, jo no crec que maulets siga avantguarda perquè les persones que la componen siguen mes inteligents, en absolut, crec que forma part de l'avantguarda simplement perquè ofereix alternatives en un marc de major llibertat per a les clases oprimides, els treballadors i també una alternativa per al manteniment de la cultura catalana. Aquestes alternatives son, o bé el socialisme i l'anarquisme per una banda, o bé l'independència. Quedem doncs, en que maulets forma part de l'avantguarda perquè fereix possibilitats de major llibertat i de millora de les condicions de vida en general.
Llavors, seria convenient que aquest tipus d'organitzacions imposaren el seu govern a la resta del pais? Potser alguns ho creuen, creuen com Lenin que tenen suficient raó per imposar-la a la resta. Jo no, no crec que ens puguem arriscar a cometre errors com els d'Stalin. D'aquesta manera, crec que la funció de l'avantguarda no és la de conduir el pais cap on vulga, sino la de mostrar sempre a la població l'alternativa, que sapiguen que segueix existint, i que quan vegen quen tot el que els ofereixen desde l'estat falla, que tot son problemes i que cada solució els empitjora, potser veuran també que l'alternativa de l'avantguarda és millor. Només llavors, quan l'avantguarda siga majoria, quan la poblacó en conjunt i no uns quants pensadors que no es mouen de casa prenguen les decisions, només llavors es podran posar en practica les seues idees. Quan defensava que no es podia deixar que per decisió de la majoria de la gent es destruira una cultura no ho feia perquè una minoria pensara que la cultura s'havia de mantenir, sino perquè la destrucció d'una cultura no té sentit en si, no millora la situació de la majoria. De la mateixa manera, imposar la opinió de la minoria en contra de la de la majoria tampoc millora la situació. Només quan és la majoria de la població que ho fa, i a més ho fa amb l'intenció conscient de millorar, només llavors serveix el que es fa.
Per acabar podria contestar algunes de les preguntes que he plantejat abans. Quin sentit tenen les avantguardes? el que he explicat: tenen el sentit d'oferir alternatives a allò que pensa tothom. Serveixen d'alguna cosa? si, sempre que siguen capaces de fer-se veure. Les hem vistes quan cremaven fotos del rei, hem vist com això despertava els més reaccionaris, i hem reflexionat sobre si això s'ha de fer. Potser no han convençut a ningu, però els han fet reflexionar, que és al cap i a la fi el que intenta evitar sempre el capitalisme. Tenen un pes real en la societat? actualment jo crec que no. Malgrat els esforços que es fan, segueixen sent un grup considerat marginal i exposat als prejudicis més inversemblants. I quan s'intenta sortir de la marginalitat es perden els principis que els definien ( això no sol passar en institucions, però si molts cops en persones com Carod Rovira, Josep Piqué (el primer era del PSAN (partit socialista d'alliberament nacional, partit purament revolucionari) i el segon del partit comunista) etc.). La pregunta de si podem consentir que existeixin deixe que la respongueu vosaltres, la meua resposta és clara, la vostra potser medirà fins a quin punt sou reaccionàris jejejej
Bé, per començar potser, desde la meua pròpia ignorància fruit d'un estudi gens profund sobre el marxisme leninisme, hauria de definir que és per a Lenin, i com entén la major part de la gent, el que és l'avantguarda. Lenin, a pesar de tot el seu discurs social, creia fermament en l'èlit, en que una part de la població, o era millor per naturalesa que els altres (com deia Plató) o per certes circumstàncies s'havien fet millors. D'aquesta manera, Lenin creia que aquella èlit sabia millor que el propi poble com s'havia de governar, i que per instaurar el socialisme al pais l'avantguarda havia d'imposar les seues dees a les masses i governar-les "sàviament" fins que la transformació de la societat duta a terme pel socialisme eliminara les contradiccions internes del capitalisme, del tal manera que es poguera eliminar l'estat, els diners i totes les institucions del propi estat, i que la població poguera governar les seues vides, havent arribat a un estat que gairebé no sabien com havien arribat(doncs la transformació l'havia dut a terme l'avantguarda). Així doncs, l'avantguarda és la part de la població que, avançada al seu temps, és capaç de governar jusament el pais fins fer-lo arribar al comunisme llibertari.
Jo no crec justament en aquesta avantguarda, però de totes maneres crec que existeix algun tipus davantguarda. L'avantguarda per a mi, dins els països catalans, són totes aquelles organitzacions que s'avancen a les concepcions acceptades generalment al seu pais per oferir un canvi sempre a millor, és a dir, les organitzacions revolucionàries. N'hi han moltes, jo destaque, per experiència pròpia, maulets. Tanmateix, jo no crec que maulets siga avantguarda perquè les persones que la componen siguen mes inteligents, en absolut, crec que forma part de l'avantguarda simplement perquè ofereix alternatives en un marc de major llibertat per a les clases oprimides, els treballadors i també una alternativa per al manteniment de la cultura catalana. Aquestes alternatives son, o bé el socialisme i l'anarquisme per una banda, o bé l'independència. Quedem doncs, en que maulets forma part de l'avantguarda perquè fereix possibilitats de major llibertat i de millora de les condicions de vida en general.
Llavors, seria convenient que aquest tipus d'organitzacions imposaren el seu govern a la resta del pais? Potser alguns ho creuen, creuen com Lenin que tenen suficient raó per imposar-la a la resta. Jo no, no crec que ens puguem arriscar a cometre errors com els d'Stalin. D'aquesta manera, crec que la funció de l'avantguarda no és la de conduir el pais cap on vulga, sino la de mostrar sempre a la població l'alternativa, que sapiguen que segueix existint, i que quan vegen quen tot el que els ofereixen desde l'estat falla, que tot son problemes i que cada solució els empitjora, potser veuran també que l'alternativa de l'avantguarda és millor. Només llavors, quan l'avantguarda siga majoria, quan la poblacó en conjunt i no uns quants pensadors que no es mouen de casa prenguen les decisions, només llavors es podran posar en practica les seues idees. Quan defensava que no es podia deixar que per decisió de la majoria de la gent es destruira una cultura no ho feia perquè una minoria pensara que la cultura s'havia de mantenir, sino perquè la destrucció d'una cultura no té sentit en si, no millora la situació de la majoria. De la mateixa manera, imposar la opinió de la minoria en contra de la de la majoria tampoc millora la situació. Només quan és la majoria de la població que ho fa, i a més ho fa amb l'intenció conscient de millorar, només llavors serveix el que es fa.
Per acabar podria contestar algunes de les preguntes que he plantejat abans. Quin sentit tenen les avantguardes? el que he explicat: tenen el sentit d'oferir alternatives a allò que pensa tothom. Serveixen d'alguna cosa? si, sempre que siguen capaces de fer-se veure. Les hem vistes quan cremaven fotos del rei, hem vist com això despertava els més reaccionaris, i hem reflexionat sobre si això s'ha de fer. Potser no han convençut a ningu, però els han fet reflexionar, que és al cap i a la fi el que intenta evitar sempre el capitalisme. Tenen un pes real en la societat? actualment jo crec que no. Malgrat els esforços que es fan, segueixen sent un grup considerat marginal i exposat als prejudicis més inversemblants. I quan s'intenta sortir de la marginalitat es perden els principis que els definien ( això no sol passar en institucions, però si molts cops en persones com Carod Rovira, Josep Piqué (el primer era del PSAN (partit socialista d'alliberament nacional, partit purament revolucionari) i el segon del partit comunista) etc.). La pregunta de si podem consentir que existeixin deixe que la respongueu vosaltres, la meua resposta és clara, la vostra potser medirà fins a quin punt sou reaccionàris jejejej
sábado, 3 de noviembre de 2007
Jutjant sense perill...
ABC (cliqueu per veure la noticia)
perdoneu perquè la noticia no és d'avui precisament, però ho vaig escriure i no ho vaig posar, i no se perquè despres se n'ha anat l'internet i fins ara no me pogut conectar en condicions...
Ultimament se m'està fent dificil criticar a la premsa, perquè no se prou dels mecanismes per enganyar que utilitzen i perquè tinc mil coses més que dir sobre la noticia en si que sobre la forma que tenen descriurela, i aquest cop em torna a passar. Potser hauria de posar critica al que surt a la premsa...
Només per començar, el titular ("le pediria a Zapatero que declare rotundamente que Irak no ha sido"(s'enten que no ha sigut el que ha fet que l'objectiu de l'atemptat fora l'estat Espanyol)) ja es mereix quatre paraules ben dites, però clar, el titular, encara que el posa l'ABC, no el diuen ells sino el sinyo Zaplana, aixi que el criticare a ell i avant.
Un cop més és la hipocresia, que començo a pensar que és per a ells com una droga, no poden parar. Com Acebes en el Polònia, que sortia en el tribunal de l'onze M i no podia parar d'acusar a ETA de l'autoria. De la mateixa manera, tots els portaveus del PP no es poden resistir a mentir una mica més, a fer gala de la seua hipocresia i de veure com les masses estúpides es traguen els seues paraules com un antídot. Irak no va ser? La veritat mai no la podrem saber, caldria estar en el cap d'aquella gent per saber què els va impulsar al cap i a la fi per fer aquest atemptat, però siga com siga, i encara que la causa bàsica de l'atemptat fóra la jihad en si, i no aquesta guerra, és força evidetn que a l'hora d'escollir l'objectiu, veure qui va atacar els seus anteriorment deguera pesar moltisim en la seua decisio. Tres estats es van involucrar en gran mesura en la guerra de l'Iraq: EEUU, el regne unit i Espanya. A EEUU ja li va tocar rebre, al regne unit hi va haver l'11 J, i a l'estat espanyol l'11M, no se perquè crec que està relaionat, ja no diguem el numero de dia que es fa...La veritat, crec poc en les casualitats. Com a minim en politica internacional.
Més hipocresia: "Los señores Aznar y Acebes, y yo mismo, somos miembros de un partido que estando en el Gobierno detuvo a los terroristas hoy condenados y, mientras esto sucedía, Zapatero, Rubalcaba, José Blanco y otros utilizaban el atentado para ganar las elecciones". La frase, impecable, ni una sola mentida. Es van detindre els autors, i el PSOE va utilitzar l'atemptat de forma partidista. Pero, no és evident que el PP tambe ho va fer? Tots, ni que siga pel que hem vist a la tele sabem quin es el modus operandi d'ETA, gairebé sempre avisen, han fet pocs atemptats amb moltes victimes i cap amb un nombre de victimes comparable a aquest, i tanmateix es va dur fins al limit l'esforç per salvar la situació, fins a tal punt, que molt de temps després encara es veien obligats a demanar la investigació d'ETA per salvar les apariències. Perquè s'entesten els politics a atacar sempre a l'adversari sabent que has fet el mateix mil cops? Es que la gent ni s'ho hauria de plantejar, cada comunicat d'un partit politic és un moviment partidista, no fas res per deixar indiferent a la gent, sempre l'intentes apropar a la teua posicio. Llavors, de què es queixa? És calr, hi han molts vots en joc...
Per acabar vull comentar una mica que no em sembla que la sentència siga justa. Si fóra per mi, no és que no els haguera jutjat, simplement hi hauria tanta gent asseguda davant seu als tribunals que encara no ho hagueren pogut fer. No vull que penseu que és apologia del terrorisme, i menys de terrorisme islamic, que és exageradament bèstia, això és una critica, com tot el que escric aci. El que vull dir és que hi han milers de persones, a les que en general respectem i que alguns fins i tot adoren, que son responsables de la mort de molta més gent. L'empresari que munta una fabrica a l'Àfrica i es pasa per on vol l'abocament de residus als rius, no ha portat una mica de progrés a la zona, sino que farà emmalaltir milers de persones, moltes més que les que treballen a la fabrica. Qan Bush va decidir deslliurar al món d'aquell dictador, va demostrar que podia ser mil cops pitjos que ell. No ens enanyem, no és pitjor el que va fer Sadam que el que va fer Bush, la diferència és que Sadam ho va fer en sa casa i Bush ho fa fora, per la qual cosa els americans no coneixen el que és sofrir una guerra moderna. Per tant, crec que s'hauria de jutjar molt abans a una persona que ha tingut una infantesa plàcida i que ja adult ha provocat la mort, directa o indirectament de milers de persones, que a una persona que ha sofrit privacions desde sempre, a la que possiblement la guerra li ha llevat la familia, i que no ha matat a tanta gent com aquests empresaris.
perdoneu perquè la noticia no és d'avui precisament, però ho vaig escriure i no ho vaig posar, i no se perquè despres se n'ha anat l'internet i fins ara no me pogut conectar en condicions...
Ultimament se m'està fent dificil criticar a la premsa, perquè no se prou dels mecanismes per enganyar que utilitzen i perquè tinc mil coses més que dir sobre la noticia en si que sobre la forma que tenen descriurela, i aquest cop em torna a passar. Potser hauria de posar critica al que surt a la premsa...
Només per començar, el titular ("le pediria a Zapatero que declare rotundamente que Irak no ha sido"(s'enten que no ha sigut el que ha fet que l'objectiu de l'atemptat fora l'estat Espanyol)) ja es mereix quatre paraules ben dites, però clar, el titular, encara que el posa l'ABC, no el diuen ells sino el sinyo Zaplana, aixi que el criticare a ell i avant.
Un cop més és la hipocresia, que començo a pensar que és per a ells com una droga, no poden parar. Com Acebes en el Polònia, que sortia en el tribunal de l'onze M i no podia parar d'acusar a ETA de l'autoria. De la mateixa manera, tots els portaveus del PP no es poden resistir a mentir una mica més, a fer gala de la seua hipocresia i de veure com les masses estúpides es traguen els seues paraules com un antídot. Irak no va ser? La veritat mai no la podrem saber, caldria estar en el cap d'aquella gent per saber què els va impulsar al cap i a la fi per fer aquest atemptat, però siga com siga, i encara que la causa bàsica de l'atemptat fóra la jihad en si, i no aquesta guerra, és força evidetn que a l'hora d'escollir l'objectiu, veure qui va atacar els seus anteriorment deguera pesar moltisim en la seua decisio. Tres estats es van involucrar en gran mesura en la guerra de l'Iraq: EEUU, el regne unit i Espanya. A EEUU ja li va tocar rebre, al regne unit hi va haver l'11 J, i a l'estat espanyol l'11M, no se perquè crec que està relaionat, ja no diguem el numero de dia que es fa...La veritat, crec poc en les casualitats. Com a minim en politica internacional.
Més hipocresia: "Los señores Aznar y Acebes, y yo mismo, somos miembros de un partido que estando en el Gobierno detuvo a los terroristas hoy condenados y, mientras esto sucedía, Zapatero, Rubalcaba, José Blanco y otros utilizaban el atentado para ganar las elecciones". La frase, impecable, ni una sola mentida. Es van detindre els autors, i el PSOE va utilitzar l'atemptat de forma partidista. Pero, no és evident que el PP tambe ho va fer? Tots, ni que siga pel que hem vist a la tele sabem quin es el modus operandi d'ETA, gairebé sempre avisen, han fet pocs atemptats amb moltes victimes i cap amb un nombre de victimes comparable a aquest, i tanmateix es va dur fins al limit l'esforç per salvar la situació, fins a tal punt, que molt de temps després encara es veien obligats a demanar la investigació d'ETA per salvar les apariències. Perquè s'entesten els politics a atacar sempre a l'adversari sabent que has fet el mateix mil cops? Es que la gent ni s'ho hauria de plantejar, cada comunicat d'un partit politic és un moviment partidista, no fas res per deixar indiferent a la gent, sempre l'intentes apropar a la teua posicio. Llavors, de què es queixa? És calr, hi han molts vots en joc...
Per acabar vull comentar una mica que no em sembla que la sentència siga justa. Si fóra per mi, no és que no els haguera jutjat, simplement hi hauria tanta gent asseguda davant seu als tribunals que encara no ho hagueren pogut fer. No vull que penseu que és apologia del terrorisme, i menys de terrorisme islamic, que és exageradament bèstia, això és una critica, com tot el que escric aci. El que vull dir és que hi han milers de persones, a les que en general respectem i que alguns fins i tot adoren, que son responsables de la mort de molta més gent. L'empresari que munta una fabrica a l'Àfrica i es pasa per on vol l'abocament de residus als rius, no ha portat una mica de progrés a la zona, sino que farà emmalaltir milers de persones, moltes més que les que treballen a la fabrica. Qan Bush va decidir deslliurar al món d'aquell dictador, va demostrar que podia ser mil cops pitjos que ell. No ens enanyem, no és pitjor el que va fer Sadam que el que va fer Bush, la diferència és que Sadam ho va fer en sa casa i Bush ho fa fora, per la qual cosa els americans no coneixen el que és sofrir una guerra moderna. Per tant, crec que s'hauria de jutjar molt abans a una persona que ha tingut una infantesa plàcida i que ja adult ha provocat la mort, directa o indirectament de milers de persones, que a una persona que ha sofrit privacions desde sempre, a la que possiblement la guerra li ha llevat la familia, i que no ha matat a tanta gent com aquests empresaris.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)