Rizoma

Rizoma 1

Rizoma 2

Bueno, esta actualització va dedicada a la xarxa feminista, en qui vam fer per al 8 de Març un mural d'un Rizoma sobre les relacions entre els grups del casal popular, que és el que veieu en la foto (ahi encara no estava acabat, però ara es paregut, només que té més fils jejeje) i que intentaré, en la mesura del possible, explicar què és.

"Aquell matí dues cases del poble estaven de festa. el fill d'una i la filla de l'altra es casaven, i després de la boda, van fer el que per a ells (la gent del poble) era el més important, que era deixar la marca del que havia passat. La núvia va agafar un fil roig i el va lligar al balcó de sa casa, i després va anar fins la casa del nuvi, on aquest va lligar l'altre extrem al seu balcó. Ara, qualsevol persona que arribara al poble, sabria que entre aquestes dues cases hi havia una parella casada.

Dos carrers més avall, un home que rondava la cinquantena, amb cara de tristesa, enretirava un fil negre de sa casa, i en col·locava un altre de gris, des del seu balcó fins el d'una altra casa. Son pare havia mort, i entre les dues cases no podia haver-hi el fil que indicava la relació pare-fill. En comptes d'això, quedava el fil que deia que aquesta relació havia existit. Havia, sempre queda el record.

Aquell dia un home va arribar al poble. Era una persona inquietant: no se li veia el rostre. Com si estigués dins d'una ombra impenetrable, no se li podia veure l'expressió, la fisonomia o cap on mirava. L'home es va introduïr al poble, fent diversos tombs, aparentment desorientat per aquell poble ple de fils. A la primera persona que va trobar, li va preguntar per aquell fet tan estrany.

- Ah, és molt senzill - va respondre l'home - Veus els fils rojos? Signifiquen matrimoni entre fills de diverses cases. I el negre? Significa que en cada casa hi viu un pare o mare i el seu fill o filla. Els taronges? Que les cases son de dos germans o germanes. El groc cosins, el verd amics intims, i així succesivament.
- I de què serveix tot això? Quin sentit té?
- També és molt senzill. En aquest poble tenim una obsessió, i no és altra cosa que el coneixement. Potser, si no tinguerem els fils, no sabriem que prop de casa hi tenim germans, amics o cosins. Tenim, sentim la necessitat de conéixer en profunditat els nostres vincles. Veient-los dia a dia els tenim més presents, i al cap i a la fi, per poder relacionar-nos millor, és necessari saber quines relacions tenim.
- Però aqui entenen alguna cosa? Jo només veig fils i més fils, encara que sapiga que volen dir. No en trec res de bo.
- Pensa-hi un moment. Algun cop t'has introduït en un nou entorn sense sentir-te desorientat? No coneixes la gent, no saps què els va fer unir-se, no saps ni què pots fer allà. L'esquema dels fils només et facilita la comprensió d'una xarxa complexisima, i quan el veus, i l'entens, potser descobreixes noves relacions per establir, noves idees per provar, nous camins per recórrer. Gràcies a això estem més units del que pòdries imaginar.
- I perquè ha d'estar tot tan desordenat? No podeu trobar la manera de fer-ho més esclaridor, més organitzat?
- Aquesta és una de les gràcies del nostre sistema. volem representar unes relacions naturals, que creixen de forma natural, semblant a un rizoma. El creixement rizomatic no té principi ni fi. Cadascun dels seus nusos (en aquest cas, les cases, però podrien ser els llocs on plantes com el gram posen les arrels) poden crear una nova xarxa, estan relacionats amb altres nusos, i poden morir o deixar morir les relacions establertes. Cada nus pot expandir-se cap on vulga, sense cap obligació d'ordre o rectitud, i la planta, igual que les relacions (el matrimoni, per exemple) poden morir, deixant el seu rastre. així ens trobem amb un esquema que, sent més inteligible, s'assembla molt més a la realitat.

L'home va quedar callat, reflexionant. Després de dos dies recorrent el poble, va decidir establir-se en una casa. D'ella van sortir fils, i a la fi, la cara de l'home va començar a aclarir-se."

El circ ambulant

El mundo

Aquesta no és una notícia d'ara, és de les passades eleccions generals, però sevirà de totes maneres ja que, vulguem o no, canvien o no els discursos (i canvien, i tant), a la fi els politics fan sempre el mateix, com deia Dr. Calypso en la cançó "Se'ns pixen a sobre". Després d'això (la campanya) ves-los a buscar.

El circ ambulant abandona les sales del poder des d'on escolten els "consells" que han de seguir per governar l'estat i s'acosten a la resta del món, del qual no tenen notícies reals des de fa temps. Aquestes persones, que están tan interessades en solucionar-nos els problemes, el problema és que no en tenen de problemes del tipus de la gent normal. Rajoy no té una hipoteca, ni Zapatero. Zapatero fa quatre anys que no abandona prou la Moncloa per arribar a topar-se amb un immigrant. Com pot ajudar-los, com sap si els fa bé la seua politica si mai hi ha conviscut? Els seus assesors ho saben millor (ja que dubte que totes les politiques siguen fruit seu) el que aniria bé? Ho dubte molt. Al cap i a la fi, els assesors, encara que potser viuen més en el món real, són persones dedicades als números, no a les persones. Les estadistiques els guien, saben quina proporció de la gent està per sota el límit de la pobresa, creuen saber formes per aconseguir salvar-les, però la veritat és que si no es coneix a cada una de les persones pobres no se les pot ajudar. Això només ho pot solucionar la solidaritat, entre persones, no a través de la burocràcia i dels diners, sempre dels diners, la solució que troben sempre a tot.

Diners se'n gasten molts en el circ ambulant. 30 milions entre 4 partits en només 15 dies (això les passades eleccions, crec que en aquestes últimes s'hi invertien més de 60 milions). 30 milions d'euros... Per a què? per aconseguir el poder, per estar quatre anys més lluny de la gent, per creure que están solucionant alguna cosa quan l'están cagant, i a més enganyant la resta de la població per fer-los creure que ho fan bé.

Amb 30 milions d'euros es poden fer moltes coses. Tanmateix, que ha fet el PSOE (entre altres coses, com banderetes i focos per als seus mitings, això aquest any)? Ha fet el kit del no votante (en Castellà, això si). Aquest kit consisteix en un cartró on pots apuntar les teues idees (sobre ecologia, politiques socials etc.) i tirar-les a la paperera si no penses anar a votar(per cert, molt bones les seues idees sobre ecologia, el millor que podien fer imprimir uns 20 milions de paperets(és un dir, a saber quants n'han fet), embolicar-los en plàstic i enviar-los per totes bandes perquè, efectivament, al final tots ho tirem al fem). És a dir, bàsicament acusen a la gent que no els vota de tirar les seues idees a la paperera. Doncs bé, jo els acuso a ells de tirar cada dia pel matí les paraules socialista i obrer al fem, perquè és una vergonya que encara les utilitzen en el nom del partit. Aquestes idees, perdudes fins i tot abans de les transició, les han desprestigiat tant que només per això ja no es mereixen que els voten. Ens acusen de tirar les nostres idees, jo crec que no les escolten, que menteixen a cada paraula que diuen, i que governen sense tenir la més minima idea. Abstenció? No, no en sóc partidari. Perquè algú que s'abstén pot ser algú que realment no s'interesa en la politica, i no vull participar d'aquesta estadistica. Preferisc votar nul i que sapiguen que no valore en absolut la SEUA democràcia, i que a més en vull deixar constància.

"El candidato del PP, Mariano Rajoy, ha pedido el voto "de la ilusión" y "el optimismo", para construir una España "libre, próspera y solidaria"." La seua il·lusió és tombar a Zapatero sense pietat, canviant el plantejament fet per Aznar el 1998 (quan van decidir negociar amb ETA, oferint-los un tracte pietós en cas de abandó de les armes) i acusant-lo de fer una cosa imperdonable que ja havien fet ells; el seu optimisme és amenaçar els habitants de l'estat espanyol continuament amb el trencament de la unitat, el trencament de la seua democràcia, a la que són addictes per les possibilitats de negoci que ofereix. La llibertat que ofereix Rajoy és un contracte que OBLIGA els immigrants a adaptar-se als costums espanyols, perquè no siguen una molèstia per als xiquets pijos que no els volen veure parlant un idioma que no és el seu. L'espanya pròspera de Rajoy és l'enorme forat fiscal que té la generalitat valenciana, que ha dilapidat els recursos tal com ha pgut amb succesius projectes espectaculars (ciutat de les ciències, oceanogràfic, terra mitica, copa Amèrica, la visita del papa, ara la fórmula 1 i més que oblide). I l'Espanya solidaria és la que fomenta l'odi entre regions de la seua suposada "nació". Nosaltres tenim molt clar que som una nació diferent a l'espanyola. Ells només ho tenen clar quan impulsen un boicot als productes de gent que malgrat que insisteixen que són compatriotes, són enemics seus. Aquesta és la seua solidaritat, no comprar cava català i intentar destroçar el delta de l'Ebre deixant-lo sec.

En fi, aquesta és la seua democràcia. La democràcia de gent que no viu al carrer, de gent que gasta diners sense sentit, que afirma estupideses que no compliria ni borratxo, gent que no comunica les coses més delicades del seu govern, que només surt a parlar quan l'acusen o quan fa alguna cosa que sembla bona. Aquells que no podrien tolerar una autèntica democràcia en què els habitants es governaren a si mateixos, sent realment solidaris i repartint el que els rics volen acumular. La seua democràcia és hipòcrita i falsa. Com deien els violadores del verso "Te doy permiso para fabricar bombas con mis impuestos? NO. Pues entonces no lo llames democracia". Al cap i a la fi, nosaltres no decidim res del que ens afecta.