Rizoma

Rizoma 1

Rizoma 2

Bueno, esta actualització va dedicada a la xarxa feminista, en qui vam fer per al 8 de Març un mural d'un Rizoma sobre les relacions entre els grups del casal popular, que és el que veieu en la foto (ahi encara no estava acabat, però ara es paregut, només que té més fils jejeje) i que intentaré, en la mesura del possible, explicar què és.

"Aquell matí dues cases del poble estaven de festa. el fill d'una i la filla de l'altra es casaven, i després de la boda, van fer el que per a ells (la gent del poble) era el més important, que era deixar la marca del que havia passat. La núvia va agafar un fil roig i el va lligar al balcó de sa casa, i després va anar fins la casa del nuvi, on aquest va lligar l'altre extrem al seu balcó. Ara, qualsevol persona que arribara al poble, sabria que entre aquestes dues cases hi havia una parella casada.

Dos carrers més avall, un home que rondava la cinquantena, amb cara de tristesa, enretirava un fil negre de sa casa, i en col·locava un altre de gris, des del seu balcó fins el d'una altra casa. Son pare havia mort, i entre les dues cases no podia haver-hi el fil que indicava la relació pare-fill. En comptes d'això, quedava el fil que deia que aquesta relació havia existit. Havia, sempre queda el record.

Aquell dia un home va arribar al poble. Era una persona inquietant: no se li veia el rostre. Com si estigués dins d'una ombra impenetrable, no se li podia veure l'expressió, la fisonomia o cap on mirava. L'home es va introduïr al poble, fent diversos tombs, aparentment desorientat per aquell poble ple de fils. A la primera persona que va trobar, li va preguntar per aquell fet tan estrany.

- Ah, és molt senzill - va respondre l'home - Veus els fils rojos? Signifiquen matrimoni entre fills de diverses cases. I el negre? Significa que en cada casa hi viu un pare o mare i el seu fill o filla. Els taronges? Que les cases son de dos germans o germanes. El groc cosins, el verd amics intims, i així succesivament.
- I de què serveix tot això? Quin sentit té?
- També és molt senzill. En aquest poble tenim una obsessió, i no és altra cosa que el coneixement. Potser, si no tinguerem els fils, no sabriem que prop de casa hi tenim germans, amics o cosins. Tenim, sentim la necessitat de conéixer en profunditat els nostres vincles. Veient-los dia a dia els tenim més presents, i al cap i a la fi, per poder relacionar-nos millor, és necessari saber quines relacions tenim.
- Però aqui entenen alguna cosa? Jo només veig fils i més fils, encara que sapiga que volen dir. No en trec res de bo.
- Pensa-hi un moment. Algun cop t'has introduït en un nou entorn sense sentir-te desorientat? No coneixes la gent, no saps què els va fer unir-se, no saps ni què pots fer allà. L'esquema dels fils només et facilita la comprensió d'una xarxa complexisima, i quan el veus, i l'entens, potser descobreixes noves relacions per establir, noves idees per provar, nous camins per recórrer. Gràcies a això estem més units del que pòdries imaginar.
- I perquè ha d'estar tot tan desordenat? No podeu trobar la manera de fer-ho més esclaridor, més organitzat?
- Aquesta és una de les gràcies del nostre sistema. volem representar unes relacions naturals, que creixen de forma natural, semblant a un rizoma. El creixement rizomatic no té principi ni fi. Cadascun dels seus nusos (en aquest cas, les cases, però podrien ser els llocs on plantes com el gram posen les arrels) poden crear una nova xarxa, estan relacionats amb altres nusos, i poden morir o deixar morir les relacions establertes. Cada nus pot expandir-se cap on vulga, sense cap obligació d'ordre o rectitud, i la planta, igual que les relacions (el matrimoni, per exemple) poden morir, deixant el seu rastre. així ens trobem amb un esquema que, sent més inteligible, s'assembla molt més a la realitat.

L'home va quedar callat, reflexionant. Després de dos dies recorrent el poble, va decidir establir-se en una casa. D'ella van sortir fils, i a la fi, la cara de l'home va començar a aclarir-se."