L'única pregunta que cal fer-nos és: futur per a qui? A qui beneficia que facen l'AVE? Crec que és bastant evident que no beneficia a tothom: amb 100 euros el trajecte, no se'l poden permetre tots. El que està clar és que no servirà de res a tota la gent de pobles petits a la que li han destroçat el terme i que el tren no pararà allà (ni tan sols l'euromed para a la majoria de pobles, només a capitals de provincia).
Algunes dades bastant representatives són els 8 túnels que han fet falta, els 35 viaductes construïts i els 4200 milions d'euros invertits en tot el projecte. Realment és això el que li cal a la gent de l'estat espanyol? Mentrestant, la sanitat està en una greu crisi, rodalies de Barcelona (que fan servir moltíssima més gent que l'AVE) està col·lapsada, i les xarxes de distribució elèctrica (a banda de la mala distribució dels centres de producció) estan obsoletes. Tanmateix, sembla que som tan estúpids que no busquem res més que les obres faraòniques, és el que ens agrada. L'AVE, els projectes uranistics valencians, el trasvasasment de l'Ebre... Totes aquestes panacees que tants diners costen (i que van a parar a parts gairebé iguals a les butxaques dels empresaris i dels politics) no contribueixen en practicament res a la millora de la nostra situació.
No ens enganyem, ho fan tant el PP com el PSOE, vivim en la societat de l'espectacle. El seu únic objectiu (el dels politics) és mantindre's quatre anys més en el poder, i l'únic objectiu dels empresaris és que aquests quatre anys facin tots els grans projectes possibles, perquè així és com guanyen més diners.
Alguns articles relacionats:
Preu dels bitllets
Inauguració tram Málaga
"el AVE «colocará a Málaga entre las grandes capitales del sur de Europa, convirtiéndola en un territorio mucho más atractivo para las inversiones»". Ja veiem què és el que els interessa, les inversions, capital estranger per promoure més ecara la nostra societat capitalista, de la gent que ho està passant malament no se'n recorden.
Primers problemes
Bé, ja sabem com es fan les coses en aquest país: ràpid i malament. L'únic que els interessa és tenir paraules per omplir-se la boca prou de temps perquè la gent no vegi que no tenen que dir res interessant, que seguiran patint cada vegada més els contractes temporals, la dificultat d'accedir a l'habitatge, i tot veient com els de sempre acda cop son més rics.
jueves, 27 de diciembre de 2007
martes, 25 de diciembre de 2007
Fent gala de la ignorància
Discurset
Any rere any tenim l'oportunitat de veure com al nostre estimadissim cap d'estat li fan llegir un nou missatge pel telepronter, escrit pels seus caps de protocol, o més segurament copiat i apegat del de l'any anterior, afegint dues referències a l'actualitat i eliminant les de l'any anterior (aquest any ha fet referències especials a llatinoamèrica...)
I homenatge, perquè no? Crec que se li ha de reconéixer a algú amb la capacitat intelectual tan minsa que aguante tants anys i que se l'arribe fins i tot a respectar des de certs ambients. Homenatge també perquè la seua estupidesa ens ha permès moltes estones de riure (amb l'ajuda del Toni Albà) i no s'ha de menysprear.
Però és que el nostre rei, al cap i a la fi, només és un reflex de la nostra societat. Els seus discursos esta tan buits de sentit com els dels politics (tan d'augmentar el benestar tot el sant dia, que poc els importa el que pase fora del pais o els problemes que pasen els treballadors precaris, l'únic benestar que puja és el dels rics, això si, cada vegada més rapidament). El nostre rei està orgullós de servir a la pàtria (Espanyola, per supost) i no dubta que tots ho estem igualment. No es fa ni una referència a aquells que no el reconeixem a ell ni a l'estat espanyol, ni al govern ni al sistema. Cap referència que faça pensar que aquest pais està més dividit que mai entre veïns, gent de diferents partits, de diferents equips de futbol, entre immigrants i "aborígens", entre valencians i catalans. Només es veu més unitat en el que ells volen: la indisoluble unitat de l'estat Espanyol. A això li dediquen gairebé la totalitat dels seus esforços (i més el PSOE que el PP) perquè així aconseguiran el que els interessa: un territori enfrontat, alienat, estúpid, però orgullós de ser el que són i que donarien el que fóra per Espanya.
El nostre rei és el prototip perfecte d'espanyol: corrupte, vago, poc inteligent i orgullós d'això. Personalment, i crec que mitja europa pensa el mateix, em cauria la cara de vergonya si el meu representant a nivell internacional tinguera sortides com la que va tindre enfront a Chávez (i dic tindria perque no el considere el meu representant, sent un espanyol vingut de França no el podria acceptar de cap manera). És aquest descontrol, aquest quedar-se tranquil amb la seua resposta infantil, perque el senyor té una rabieta, el que desacredita més (i ja només faltava que se n'anara de la sala, deplorable...). Però no, els espanyols no senten vergonya d'aquest home, els espanyols el defensen fins al final i se n'alegren de que plante cara al dimoni sud-americà:
Decadència
Així és com avança el món. Si no tenim prou amb la quantitat d'estupideses que ja existeixen per al mòbil, encara els en donen més per a parlar, el rei o qui siga. Cada vegada que algún "famós" diu una barbaritat major, demostrant que ser insolent i estúpid és el camí actualment la societat sencera pega un pas cap enrere. Pensar és d'inútils, qui no fa diners és perquè no vol, i lluitar pels teus drets ja no té sentit perque persones que estan tan malament com tu pensen que viuen en el paradís i que el governen Déus.
Any rere any tenim l'oportunitat de veure com al nostre estimadissim cap d'estat li fan llegir un nou missatge pel telepronter, escrit pels seus caps de protocol, o més segurament copiat i apegat del de l'any anterior, afegint dues referències a l'actualitat i eliminant les de l'any anterior (aquest any ha fet referències especials a llatinoamèrica...)
I homenatge, perquè no? Crec que se li ha de reconéixer a algú amb la capacitat intelectual tan minsa que aguante tants anys i que se l'arribe fins i tot a respectar des de certs ambients. Homenatge també perquè la seua estupidesa ens ha permès moltes estones de riure (amb l'ajuda del Toni Albà) i no s'ha de menysprear.
Però és que el nostre rei, al cap i a la fi, només és un reflex de la nostra societat. Els seus discursos esta tan buits de sentit com els dels politics (tan d'augmentar el benestar tot el sant dia, que poc els importa el que pase fora del pais o els problemes que pasen els treballadors precaris, l'únic benestar que puja és el dels rics, això si, cada vegada més rapidament). El nostre rei està orgullós de servir a la pàtria (Espanyola, per supost) i no dubta que tots ho estem igualment. No es fa ni una referència a aquells que no el reconeixem a ell ni a l'estat espanyol, ni al govern ni al sistema. Cap referència que faça pensar que aquest pais està més dividit que mai entre veïns, gent de diferents partits, de diferents equips de futbol, entre immigrants i "aborígens", entre valencians i catalans. Només es veu més unitat en el que ells volen: la indisoluble unitat de l'estat Espanyol. A això li dediquen gairebé la totalitat dels seus esforços (i més el PSOE que el PP) perquè així aconseguiran el que els interessa: un territori enfrontat, alienat, estúpid, però orgullós de ser el que són i que donarien el que fóra per Espanya.
El nostre rei és el prototip perfecte d'espanyol: corrupte, vago, poc inteligent i orgullós d'això. Personalment, i crec que mitja europa pensa el mateix, em cauria la cara de vergonya si el meu representant a nivell internacional tinguera sortides com la que va tindre enfront a Chávez (i dic tindria perque no el considere el meu representant, sent un espanyol vingut de França no el podria acceptar de cap manera). És aquest descontrol, aquest quedar-se tranquil amb la seua resposta infantil, perque el senyor té una rabieta, el que desacredita més (i ja només faltava que se n'anara de la sala, deplorable...). Però no, els espanyols no senten vergonya d'aquest home, els espanyols el defensen fins al final i se n'alegren de que plante cara al dimoni sud-americà:
Decadència
Així és com avança el món. Si no tenim prou amb la quantitat d'estupideses que ja existeixen per al mòbil, encara els en donen més per a parlar, el rei o qui siga. Cada vegada que algún "famós" diu una barbaritat major, demostrant que ser insolent i estúpid és el camí actualment la societat sencera pega un pas cap enrere. Pensar és d'inútils, qui no fa diners és perquè no vol, i lluitar pels teus drets ja no té sentit perque persones que estan tan malament com tu pensen que viuen en el paradís i que el governen Déus.
domingo, 16 de diciembre de 2007
Normes de Castelló
Per primera vegada, i supose que ultima, contare una experiència personal perquè crec que estos tres dies passats ho mereixen. Sobretot va per aquells incauts que vulguen entrar en Maulets i que pensen que no comporta cap tipus de treball, la veritat es que després de casi un any d'estar dins i molts avisos, no sabia encara el que anava a suposar (de fet l'últim dia al concert algu es va demanar festa per no morir a la recta final jeje).
DILLUNS:
Poca cosa, bàsicament netejar el casal perque el dia següent hi havia una xerrada sobre les normes, feta per Vicent Pitarch.
DIMARTS:
Per la vesprada classe de fisica, a les 6 acabar de netejar el casal i anar a casa a buscar el portatil per poder rojectar un powerpoint. A més, vaig haver de presentar la xerrada i quedar-me fins casi les 10. Només me faltave estudiar per a l'examen de formulació del dimecres...
DIMECRES:
Examen de formulació, per la vesprada classe de quimica i per la vesprada al casal una altra vegada a fer banderoles i altres manualitats no massa interesants. S'ha de dir que el dia va ser millor per a mi que per a altres, que se van quedar fins les 3 del matí posant cartells per Castelló.
DIJOUS:
Dia que esperavem no haver de fer gran cosa, i va resultar que al final ens va cridar l'home que venia a fer la xerrada de Galicia i que no esperavem fins el dia següent. Anem a recollir-lo a l'estació, anem tots junts al casal i el tenim onstruint el decret de nova planta un bon rato (que després no vam utilitzar, ni tampoc la constitució espanyola). S'ha de dir que l'home devia tenir més de 45 anys i que era el president d'una associació bastant important, per la qual cosa hem d'agrair que ens ajudara i no decidira passar de nosaltres.
DIVENDRES:
El primer dia de bojos. A part de fer l'examen de fisica que portava estudiant des de la setmana passada (però realment des del dimecres per l'examen de quimica jeje). Només arribar a casa haviem de començar a fer el sopar per a mes de quaranta persones, així que després de fer la compra jo i la meua germana ens vam passar hora i mitja seguida tallant pataques, albergines, i fregint sense parar. Jo me'n vaig haver d'anar, però entre ella, ma mare que va arribar sobre les 7, i dos Maulets de la Vall d'Uixó que van arribar sobre les 5 i mitja, no van acabar fins les 8:30 (per tant la meua germana se va passar cinc hores i mitja a la cuina jeje). A les 5 i mitja Maria va a recollir a Néstor, el ponent d'Euskal Herrian Eskaraz, associació per la llengua basca. El portem a la meua alqueria (on vam dormir la primera nit)i d'allà anem al casal. Jo em quede entretenint-lo mentre esperem a Alexandre (el ponent gallec) i a Laura, la membre de Maulets que també havia d'intervenir. La xerrada havia de començar a les 7, però per els problemes d'inpuntualitat de sempre no començem fins les 7. Jo presente de nou la xerrada, i com que sóc incapaç de parar a ningu que està parant, Alexandre fa una intervenció de 35 minuts dels 20 que tenia, i acaba parlant de la situació albanokosovar en comptes de la de la llengua Gallega. És el que té saber tant sobre tantes coses... Després de la nostra xerrada parlava Juanra, ex-pres politic, sobre la vida a la presó. La veritat és que sobre la vida a la presó no li vaig sentir gran cosa, només vaig veure mitja intervenció i sobretot va reivindicar la lluita per la construcció nacional dins l'estat espanyol. Com que teniem massa feina, i ell ja prous espectadors (diria que casi 70, molts en comparació als nostres 30, però ja se sap, portes a un pres i tots van de cap) vaig decidir anar-me'n a casa. Vam agafar les coses que faltaven per fer el sopar, i vam començar a montar taules al casal. La veritat és que la gent no té ni idea de com costa fer aquestes coses, simplementy es dedicaven a parlar en llocs on no podiem passar, a sentar-se quan els demanaven que pasaren a per el plat... I mos va tocar fer de cambrers. Que li hem de fer...Finalment després de 2 hores de fer de cambrer en 10 minuts per a sopar cadascú de nosaltres, va començar el concertet de Naia, que havia de ser acústic però que sonava més fort del que esperavem, de manera que ja hi havien problemes en la gent del casal. A més, com els toca tancar a les 12 van haver d'acurtar el concert. Gràcies al basc, que ens va dur material editat allà, vam poder fer un sorteig de tres camisetes (que es va fer dient numeros a l'atzar i que casualment va tocar a dos membres de maulets i un amic del casal jejeje). Per desgràcia no acabava el dia. A les, 12, despres de tancar el casal, vam haver de fer una assemblea per debatre document que haviem de parlar l'endemà amb la resta de gent de maukets que anava a vindre. Vam acabar a les 3, i encara vam anar a buscar al basc i a la ponent catalana que estaven fent-se birres a la Lola. Pel que es veu al pais basc es beu a base de quintos i aci en terços Nestor havie pillat la taja de la seua vida jejejej. De la Lola al raspabar i del raspabar a l'alqueria (no sense conéixer a algu mes pel cami), on feia un fred considerable...
DISSABTE:
Sort que el dinar i el sopar d'aquell dia el feia la gent de la Plana Baixa, perque si no no haguerem pogut fer res. La reunió que havia de començar a les 10 del mati no va començar fins les 12, i el debat que es va obrir després de dinar va ser tan llarg que es va acabar a les 7:30, molt provisionalment, i això que a les 7 havia de començar la manifestació... Tot plegat molt dificil per a tots,sobretot quan portes 10 hores reunit en dos dies... Jo vaig haver d'aguantar les set hores, pero mentrestant, la resta de la gent estava fent menjar, preparant el casal, o el que siga. com ja he dit, hi ha més feina de la que es creu. Despres de la manifestació, i en un fred que ens moriem, vam haver de sopar allà fora, i després de moltes dificultats arribar cadascú per una banda a salatal, on es afria el concert. Com a minim va alegrar la nit que el Barça va guanyar al València jejeje. Al concert, dos hores venent entrades, i tot Gargamboig atenent la paradeta. Com sempre però en Malagana mos vam escaquejar tots, l'entrada lliure, la paradeta amagada, i les 15 persones de Maulets que hi havia a la sala ballant la Conga, juntament amb el basc i els que es van voler unir. Com a minim el concert va anar bé, unes 150 persones i els grups molt contents en nosaltres. Quan ja vam decidir anar cap a casa, despres de casi una hora de parlar sense aclarir res, vam distribuir a la gent per cases i no vam haver de passar fred ningu jejej.
DIUMENGE:
I finalment, avui, quan ja pensavem que s'havia acabat tot, ens hem hagut d'alçar a les 12 (per a mi ha sigut una matança...) per netejar les cinc plantes del casal que havien quedat fetes una porqueria del dissabte. No ha estat malament, al final ens hem despedit tots, supose que la gent del nord ja se n'ha anat, com Alexandre i Néstor, que de tanta feina com teniem, en comptes de tindre a algu duent-los per Castelló aquells dies, els vam tindre a ells ajudant, servint sopar o el que fóra.
I bé, de tota esta estressant experiència que he après... Que ens ve un poc gran a nosaltres, sobretot quan ho tens tot en contra com en ha passat (portavem cinc mesos preparant-ho i en un principi s'havien de fer més coses del que s'ha acabat fent).
Però també he après altres coses, com per exemple que en l'ajuntament de Vigo hi treballen 450 policies, i que el cap de setmana només n'hi han cinc. Que a més son els millors pagats de tota Galicia, perque qualsevol cosa que fan es paga com a extraordinària. Que el PP Gallec és més nacionalista que el PSOE, i que els Gallecs són molt més propensos a apropar-se a aquella gent que no pensa com ells. Per descriure la seua gent, Alexandre va utilitzar la frase: "Déu és bo, però el diable no és dolent".
També vaig aprendre tantes paraules en basc que ja no en recorde ninguna (excepte Txakurra, que vol dir gos i que ja ho sabia d'abans), que el basc nomes el coneixen el 23% dels bascos, i el parlen habitualment el 13%. Que només en un terç del territori basc es pot accedir a l'escola en basc (i en territori s'inclou Navarra i el pais Basc francés). Vaig saber que hi havia un grup bastant interesant anomenat Banda Batxoki, que té alguns videos interesants en youtube (Harrien Dantza, la dança de les pedres, una altra paraula que he après, com que la n a final de paraula és com l'article el: Euskal herriaN euskaraz: EL pais basc), i que grups com "Hemendik At" no tenen massa seguida (que vol dir, crec, "fora d'aci"), però que a pesar d'això les seues cançons van estar molt de moda per les seues lletres (com goazen: som-hi (o vamos jeje)), canço que ens va traduir casi per complet però que tampoc no recorde, i també que allà al pais basc hi ha gran quantitat de grups i una xarxa molt compacta de estudis de grabació, discogràfiques i una radio lliure en basc.
Però sobretot vaig veure que, encara que siguem pocs, amb pocs recursos i enfrontats, mentre en quede un de nosaltres quedarà com a minim l'esperança de poder-nos reunir per un altre sopar, una altra manifestacio que els recorde que no tots ens creem les noticies, i que quan les coses es posen mes dificils només nosaltres les aguantarem. Salut!
DILLUNS:
Poca cosa, bàsicament netejar el casal perque el dia següent hi havia una xerrada sobre les normes, feta per Vicent Pitarch.
DIMARTS:
Per la vesprada classe de fisica, a les 6 acabar de netejar el casal i anar a casa a buscar el portatil per poder rojectar un powerpoint. A més, vaig haver de presentar la xerrada i quedar-me fins casi les 10. Només me faltave estudiar per a l'examen de formulació del dimecres...
DIMECRES:
Examen de formulació, per la vesprada classe de quimica i per la vesprada al casal una altra vegada a fer banderoles i altres manualitats no massa interesants. S'ha de dir que el dia va ser millor per a mi que per a altres, que se van quedar fins les 3 del matí posant cartells per Castelló.
DIJOUS:
Dia que esperavem no haver de fer gran cosa, i va resultar que al final ens va cridar l'home que venia a fer la xerrada de Galicia i que no esperavem fins el dia següent. Anem a recollir-lo a l'estació, anem tots junts al casal i el tenim onstruint el decret de nova planta un bon rato (que després no vam utilitzar, ni tampoc la constitució espanyola). S'ha de dir que l'home devia tenir més de 45 anys i que era el president d'una associació bastant important, per la qual cosa hem d'agrair que ens ajudara i no decidira passar de nosaltres.
DIVENDRES:
El primer dia de bojos. A part de fer l'examen de fisica que portava estudiant des de la setmana passada (però realment des del dimecres per l'examen de quimica jeje). Només arribar a casa haviem de començar a fer el sopar per a mes de quaranta persones, així que després de fer la compra jo i la meua germana ens vam passar hora i mitja seguida tallant pataques, albergines, i fregint sense parar. Jo me'n vaig haver d'anar, però entre ella, ma mare que va arribar sobre les 7, i dos Maulets de la Vall d'Uixó que van arribar sobre les 5 i mitja, no van acabar fins les 8:30 (per tant la meua germana se va passar cinc hores i mitja a la cuina jeje). A les 5 i mitja Maria va a recollir a Néstor, el ponent d'Euskal Herrian Eskaraz, associació per la llengua basca. El portem a la meua alqueria (on vam dormir la primera nit)i d'allà anem al casal. Jo em quede entretenint-lo mentre esperem a Alexandre (el ponent gallec) i a Laura, la membre de Maulets que també havia d'intervenir. La xerrada havia de començar a les 7, però per els problemes d'inpuntualitat de sempre no començem fins les 7. Jo presente de nou la xerrada, i com que sóc incapaç de parar a ningu que està parant, Alexandre fa una intervenció de 35 minuts dels 20 que tenia, i acaba parlant de la situació albanokosovar en comptes de la de la llengua Gallega. És el que té saber tant sobre tantes coses... Després de la nostra xerrada parlava Juanra, ex-pres politic, sobre la vida a la presó. La veritat és que sobre la vida a la presó no li vaig sentir gran cosa, només vaig veure mitja intervenció i sobretot va reivindicar la lluita per la construcció nacional dins l'estat espanyol. Com que teniem massa feina, i ell ja prous espectadors (diria que casi 70, molts en comparació als nostres 30, però ja se sap, portes a un pres i tots van de cap) vaig decidir anar-me'n a casa. Vam agafar les coses que faltaven per fer el sopar, i vam començar a montar taules al casal. La veritat és que la gent no té ni idea de com costa fer aquestes coses, simplementy es dedicaven a parlar en llocs on no podiem passar, a sentar-se quan els demanaven que pasaren a per el plat... I mos va tocar fer de cambrers. Que li hem de fer...Finalment després de 2 hores de fer de cambrer en 10 minuts per a sopar cadascú de nosaltres, va començar el concertet de Naia, que havia de ser acústic però que sonava més fort del que esperavem, de manera que ja hi havien problemes en la gent del casal. A més, com els toca tancar a les 12 van haver d'acurtar el concert. Gràcies al basc, que ens va dur material editat allà, vam poder fer un sorteig de tres camisetes (que es va fer dient numeros a l'atzar i que casualment va tocar a dos membres de maulets i un amic del casal jejeje). Per desgràcia no acabava el dia. A les, 12, despres de tancar el casal, vam haver de fer una assemblea per debatre document que haviem de parlar l'endemà amb la resta de gent de maukets que anava a vindre. Vam acabar a les 3, i encara vam anar a buscar al basc i a la ponent catalana que estaven fent-se birres a la Lola. Pel que es veu al pais basc es beu a base de quintos i aci en terços Nestor havie pillat la taja de la seua vida jejejej. De la Lola al raspabar i del raspabar a l'alqueria (no sense conéixer a algu mes pel cami), on feia un fred considerable...
DISSABTE:
Sort que el dinar i el sopar d'aquell dia el feia la gent de la Plana Baixa, perque si no no haguerem pogut fer res. La reunió que havia de començar a les 10 del mati no va començar fins les 12, i el debat que es va obrir després de dinar va ser tan llarg que es va acabar a les 7:30, molt provisionalment, i això que a les 7 havia de començar la manifestació... Tot plegat molt dificil per a tots,sobretot quan portes 10 hores reunit en dos dies... Jo vaig haver d'aguantar les set hores, pero mentrestant, la resta de la gent estava fent menjar, preparant el casal, o el que siga. com ja he dit, hi ha més feina de la que es creu. Despres de la manifestació, i en un fred que ens moriem, vam haver de sopar allà fora, i després de moltes dificultats arribar cadascú per una banda a salatal, on es afria el concert. Com a minim va alegrar la nit que el Barça va guanyar al València jejeje. Al concert, dos hores venent entrades, i tot Gargamboig atenent la paradeta. Com sempre però en Malagana mos vam escaquejar tots, l'entrada lliure, la paradeta amagada, i les 15 persones de Maulets que hi havia a la sala ballant la Conga, juntament amb el basc i els que es van voler unir. Com a minim el concert va anar bé, unes 150 persones i els grups molt contents en nosaltres. Quan ja vam decidir anar cap a casa, despres de casi una hora de parlar sense aclarir res, vam distribuir a la gent per cases i no vam haver de passar fred ningu jejej.
DIUMENGE:
I finalment, avui, quan ja pensavem que s'havia acabat tot, ens hem hagut d'alçar a les 12 (per a mi ha sigut una matança...) per netejar les cinc plantes del casal que havien quedat fetes una porqueria del dissabte. No ha estat malament, al final ens hem despedit tots, supose que la gent del nord ja se n'ha anat, com Alexandre i Néstor, que de tanta feina com teniem, en comptes de tindre a algu duent-los per Castelló aquells dies, els vam tindre a ells ajudant, servint sopar o el que fóra.
I bé, de tota esta estressant experiència que he après... Que ens ve un poc gran a nosaltres, sobretot quan ho tens tot en contra com en ha passat (portavem cinc mesos preparant-ho i en un principi s'havien de fer més coses del que s'ha acabat fent).
Però també he après altres coses, com per exemple que en l'ajuntament de Vigo hi treballen 450 policies, i que el cap de setmana només n'hi han cinc. Que a més son els millors pagats de tota Galicia, perque qualsevol cosa que fan es paga com a extraordinària. Que el PP Gallec és més nacionalista que el PSOE, i que els Gallecs són molt més propensos a apropar-se a aquella gent que no pensa com ells. Per descriure la seua gent, Alexandre va utilitzar la frase: "Déu és bo, però el diable no és dolent".
També vaig aprendre tantes paraules en basc que ja no en recorde ninguna (excepte Txakurra, que vol dir gos i que ja ho sabia d'abans), que el basc nomes el coneixen el 23% dels bascos, i el parlen habitualment el 13%. Que només en un terç del territori basc es pot accedir a l'escola en basc (i en territori s'inclou Navarra i el pais Basc francés). Vaig saber que hi havia un grup bastant interesant anomenat Banda Batxoki, que té alguns videos interesants en youtube (Harrien Dantza, la dança de les pedres, una altra paraula que he après, com que la n a final de paraula és com l'article el: Euskal herriaN euskaraz: EL pais basc), i que grups com "Hemendik At" no tenen massa seguida (que vol dir, crec, "fora d'aci"), però que a pesar d'això les seues cançons van estar molt de moda per les seues lletres (com goazen: som-hi (o vamos jeje)), canço que ens va traduir casi per complet però que tampoc no recorde, i també que allà al pais basc hi ha gran quantitat de grups i una xarxa molt compacta de estudis de grabació, discogràfiques i una radio lliure en basc.
Però sobretot vaig veure que, encara que siguem pocs, amb pocs recursos i enfrontats, mentre en quede un de nosaltres quedarà com a minim l'esperança de poder-nos reunir per un altre sopar, una altra manifestacio que els recorde que no tots ens creem les noticies, i que quan les coses es posen mes dificils només nosaltres les aguantarem. Salut!
miércoles, 5 de diciembre de 2007
Camarada Chávez
ABC
Aqest és un homenatge al president Veneçolà Hugo Chavez. I no malinterpreteu que siga un homenatge, que no vol dir que ho faça tot bé. És un homenatge a allò que fa bé, i a allò que fa malament, perque una persona no és bona sense ser dolenta, no pot acertar tot el que fa, ni ho fa tot per despit i buscant la desgràcia alena.
I aquest cop Chavez ha perdut un referèndum i, encara que ho lamente, he d'admetre que s'ho ha buscat. I s'ho ha buscat perquè té por, com tots aquells que han intentat el socialisme en el que portem de segle. I és el major error que poden cometre. No es pot tindre por quan tens la seguretat que estàs fent el millor pel teu poble, no pots tindre por quan saps que les reformes que cal introduïr són les que desitja la teua gent, no pots tindre por, i pensar que la gent és una massa estúpida, perque en el moment que penses això estàs perdent el sentit de la revolució.
La revolució l'ha de fer la gent, i és aquesta gent la que quan ho faces bé et donarà suport. I no pots tindre por de que per estar envoltats d'estats capitalistes i de propaganda aquesta gent deixarà de donar-te suport, perque ja hem vist què és el que ha passat: Chavez va resistir eleccions, cops d'estat, i perd ara. Perd ara perquè ha decidit reduïr la llibertat del seu poble, perquè té por que radio Caracas televisión tingui més força que ell. Però no pot caure en aquest error. No pot caure en aquest error perquè l'únic argument que té aquesta gent és el de la llibertat, tota la seua argumentació es basa en dir que l'adversari coarta la llibertat, perquè ells són el major exponent del liberalisme, del fes el que et doni la gana que així guanyarem més diners, i si ets prou valent per fer el que et mana la consciència i no el que creus que et servirà per fer-los callar, si decideixes donar al teu poble la llibertat per opinar, i segueixes fent bones politiques, el que la gent opinarà és que cal que segueixis manant, tu o algú que pensa com tu, i no necessitaràs allargar els mandats, coartar la llibertat d'expressió ni res semblant.
El president de Corea del nord té por. Té por perquè creu que el capitalisme el pot tombar. I la solució qua ha tret és negar qualsevol possibilitat d'entrada de notícies de fora i la creació de tanta parafernàlia com siga possible perquè la seua gent crega que tenen un estat fort, perquè consolin la seua falta de llibertat amb el pensament que són una gran nació. I aquesta tampoc no és la solució. Amb això només aconsegueixen crear un odi cap a l'actual situació que provocarà que, d'aqui uns anys, quan s'afebleixi el govern, la gent canvii inmediatament de forma de viure.
El Che no tenia por. No tenia por perquè ell compartia el seu dia a dia amb la gent del seu poble. Perquè tenia un objectiu clar, alliberar la seua gent, i sabia allò que havia d'evitar, convertir el que feia en una mentida. El que busca el socialisme i qualsevol idelogia revolucionària és l'autèntica llibertat de la gent, i la gent no és lliure quan no pot opinar, quan no pot escollir canviar de president, quan no pot influïr en el seu barri perquè algú l'està planificant des de dalt, i tampoc és lliure quan tots els objectius del govern són manipular-los (i em referisc ara als estats capitalistes, que venen la seua llibertat com absoluta, quan la realitat és que actues com ells volen, els fas el joc voluntàriament).
El subcomandante Marcos deia que cadascú és tan gran com l'enemic que escull. Chavez ha escollit el capitalisme i la globalització, per tant és gran. Però l'home és tant petit com la por que té. I Chávez té molta por. Ho veiem perquè està faltant als seus principis per por a perdre l'oportunitat de canviar el seu país. Per tant és petit. Només pots ser gran quan actues d'acord amb els teus objectius, quan la consciència guia la por, quan no canvies res del que fas per poder-ho intentar més tard.
No us enganyeu, el que fa Chávez a Veneçuela no és ni un paradís ni un infern. És absurd pensar que algú pot obrar a la perfecció, perque hauria de ser perfecte per ser-ho. Chavez està fent grans esforços per abaratir els preus dels aliments bàsics, està alfabetitzant gran part de la població, construeix hospitals i metge cubans l'ajuden a millorar la qualitat de vida de les calsses més baixes, desateses abans. Chavez ha nacionalitzat el petroli, l'única font de recursos del seu poble, i posa cada cop més condicions a les empreses, els exigeix més. Amb el que en trau dóna ajudes als indígenes, grans perjudicats de la colonització. Però Chavez no és perfecte. Sempre que pot, manipula, menteix, fa veure que tot està arreglat només amb tindre'l a ell al poder, fa mítings al més pur estil capitalista. I ara, censura. Ara redueix la llibertat de la seua gent perquè no es paralitzen les reformes que ha iniciat. Però no ho pot fer així. La seua reforma de la constitució contenia molts articles bons, però també alguns que no ho eren, i que, segons crec, són els que li han fet perdre les eleccions. Si haguera escollit només els bons, els que feien bé al seu poble, les seues bases socials no s'hagueren dividit, i ara el seu poble tindria més millores per a la seua vida (com per exemple una divisió en cinc tipus de propietat que beneficiaria més a la gent i menysa les empreses). En comptes d'això, per por, ha aconseguit perdre tot aqest avanç i es juga perdre les pròximes eleccions.
En fi, crec que ningú és perfecte, tots tenim els nostres encerts i errades, i l'única manera de, com a mínim, ser conseqüents amb els nostres pensaments (que també poden estar equivocats) és fer front a la por que sentim i actuar sempre com creiem que caldria, com ens agradaria que ens tractessin.
Aqest és un homenatge al president Veneçolà Hugo Chavez. I no malinterpreteu que siga un homenatge, que no vol dir que ho faça tot bé. És un homenatge a allò que fa bé, i a allò que fa malament, perque una persona no és bona sense ser dolenta, no pot acertar tot el que fa, ni ho fa tot per despit i buscant la desgràcia alena.
I aquest cop Chavez ha perdut un referèndum i, encara que ho lamente, he d'admetre que s'ho ha buscat. I s'ho ha buscat perquè té por, com tots aquells que han intentat el socialisme en el que portem de segle. I és el major error que poden cometre. No es pot tindre por quan tens la seguretat que estàs fent el millor pel teu poble, no pots tindre por quan saps que les reformes que cal introduïr són les que desitja la teua gent, no pots tindre por, i pensar que la gent és una massa estúpida, perque en el moment que penses això estàs perdent el sentit de la revolució.
La revolució l'ha de fer la gent, i és aquesta gent la que quan ho faces bé et donarà suport. I no pots tindre por de que per estar envoltats d'estats capitalistes i de propaganda aquesta gent deixarà de donar-te suport, perque ja hem vist què és el que ha passat: Chavez va resistir eleccions, cops d'estat, i perd ara. Perd ara perquè ha decidit reduïr la llibertat del seu poble, perquè té por que radio Caracas televisión tingui més força que ell. Però no pot caure en aquest error. No pot caure en aquest error perquè l'únic argument que té aquesta gent és el de la llibertat, tota la seua argumentació es basa en dir que l'adversari coarta la llibertat, perquè ells són el major exponent del liberalisme, del fes el que et doni la gana que així guanyarem més diners, i si ets prou valent per fer el que et mana la consciència i no el que creus que et servirà per fer-los callar, si decideixes donar al teu poble la llibertat per opinar, i segueixes fent bones politiques, el que la gent opinarà és que cal que segueixis manant, tu o algú que pensa com tu, i no necessitaràs allargar els mandats, coartar la llibertat d'expressió ni res semblant.
El president de Corea del nord té por. Té por perquè creu que el capitalisme el pot tombar. I la solució qua ha tret és negar qualsevol possibilitat d'entrada de notícies de fora i la creació de tanta parafernàlia com siga possible perquè la seua gent crega que tenen un estat fort, perquè consolin la seua falta de llibertat amb el pensament que són una gran nació. I aquesta tampoc no és la solució. Amb això només aconsegueixen crear un odi cap a l'actual situació que provocarà que, d'aqui uns anys, quan s'afebleixi el govern, la gent canvii inmediatament de forma de viure.
El Che no tenia por. No tenia por perquè ell compartia el seu dia a dia amb la gent del seu poble. Perquè tenia un objectiu clar, alliberar la seua gent, i sabia allò que havia d'evitar, convertir el que feia en una mentida. El que busca el socialisme i qualsevol idelogia revolucionària és l'autèntica llibertat de la gent, i la gent no és lliure quan no pot opinar, quan no pot escollir canviar de president, quan no pot influïr en el seu barri perquè algú l'està planificant des de dalt, i tampoc és lliure quan tots els objectius del govern són manipular-los (i em referisc ara als estats capitalistes, que venen la seua llibertat com absoluta, quan la realitat és que actues com ells volen, els fas el joc voluntàriament).
El subcomandante Marcos deia que cadascú és tan gran com l'enemic que escull. Chavez ha escollit el capitalisme i la globalització, per tant és gran. Però l'home és tant petit com la por que té. I Chávez té molta por. Ho veiem perquè està faltant als seus principis per por a perdre l'oportunitat de canviar el seu país. Per tant és petit. Només pots ser gran quan actues d'acord amb els teus objectius, quan la consciència guia la por, quan no canvies res del que fas per poder-ho intentar més tard.
No us enganyeu, el que fa Chávez a Veneçuela no és ni un paradís ni un infern. És absurd pensar que algú pot obrar a la perfecció, perque hauria de ser perfecte per ser-ho. Chavez està fent grans esforços per abaratir els preus dels aliments bàsics, està alfabetitzant gran part de la població, construeix hospitals i metge cubans l'ajuden a millorar la qualitat de vida de les calsses més baixes, desateses abans. Chavez ha nacionalitzat el petroli, l'única font de recursos del seu poble, i posa cada cop més condicions a les empreses, els exigeix més. Amb el que en trau dóna ajudes als indígenes, grans perjudicats de la colonització. Però Chavez no és perfecte. Sempre que pot, manipula, menteix, fa veure que tot està arreglat només amb tindre'l a ell al poder, fa mítings al més pur estil capitalista. I ara, censura. Ara redueix la llibertat de la seua gent perquè no es paralitzen les reformes que ha iniciat. Però no ho pot fer així. La seua reforma de la constitució contenia molts articles bons, però també alguns que no ho eren, i que, segons crec, són els que li han fet perdre les eleccions. Si haguera escollit només els bons, els que feien bé al seu poble, les seues bases socials no s'hagueren dividit, i ara el seu poble tindria més millores per a la seua vida (com per exemple una divisió en cinc tipus de propietat que beneficiaria més a la gent i menysa les empreses). En comptes d'això, per por, ha aconseguit perdre tot aqest avanç i es juga perdre les pròximes eleccions.
En fi, crec que ningú és perfecte, tots tenim els nostres encerts i errades, i l'única manera de, com a mínim, ser conseqüents amb els nostres pensaments (que també poden estar equivocats) és fer front a la por que sentim i actuar sempre com creiem que caldria, com ens agradaria que ens tractessin.
jueves, 29 de noviembre de 2007
Corrupció o marginació...
El país
I és que no ho poden evitar els pobres, veuen un terreny ahi, abandonat, i han de requalificar. No és només pel bé de les seues butxaques, és pel bé de tot el poble, com si no podrien mantenir aquelles urbanitzacions enormes, amb la tira de quilòmetres de carreteres i enllumenat? El que em fa més gràcia de tot és que quan veig la noticia pese en l'anunci aquell de Polaris world en el que sortia el Camacho i no puc evitar pensar que segurament a aquells promotors els tocarà passar algun dia pels tribunals.
Perquè si alguna cosa està clara és que la justicia funciona molt bé. Sis detinguts més? Vinga va, sis més. Aniran a la presó? No que va, per anar a la presó per corrupció has d'estafar al rei com a minim, si destroces tota la montanya del teu poble, que en uns anys se convertirà la mitat en un sorral i l'altra mitat en cases per a gent rica que no anirà casi mai, no et pot passar res. Et detenen, pots pagar multa si s'escau i te'n vas a casa xiulant.
Que no se n'adonen de les barbaritats que estan fent en la construcció? De la poca viabiltat que té? De que fins i tot en el seu absurd sistema comença a ser no rentable? És que és pura lògica, si a l'ajuntament li falte diners i requalifica per fer una gran urbanització, quan estiga acabada li caldran moltisims més diners per mantindre aquella zona en condicions, i els propietaris, que no es pasaran gairebe mai, es queixaran tot el que farà falta. Llavors tornaran a requalificar? I quan no quede ningu que s'arrisque a fer mes cases? Com es mantindrà tot allò? I tota la gent que treballava en la construcció on anirà?
Em recorda bastant a Castelló amb les seues obres perpètues. Em desespera que l'unica preocupació siga fer més carreteres, les vores més amples, més parquings perque els cotxes no caben perque les voreres no deixen aparcar, noves voreres perque les d'abas ja no queden boniques. I quan tot el subsòl de Castelló siguen parquings? I quan totes les aceres ja esiguen canviades? De què treballaran tots aquests obrers? Tornaran a alçar tots els carrers i a molestar un altre cop? Perquè no donen treballs de qualitat, que duren i no siguen temporals? Però és clar, hi han molts interessos, els de les empreses del taulell, els de les constructores, els dels politics que s'emporten una bona part i a més treuen vots de deixar la ciutat tan bonica. I llavors és quan falten diners per als agricultors, quan els joves no tenen casa i n'hi han de buides.
Alternatives? Prohibir completament la construcció de noves cases als llocs on n'hi hagen de velles buides i potenciar la rehabilitció i el lloguer, i així baixaran els preus, perquè el problema no es que falten cases per ofertar, el problema és que aquestes cases no estan en oferta, i per tant pugen els preus. I tota la gent que treballava en la construcció? No cal dir tots els llocs on calen profesionals, sanitat, educació, i coses molt més importants que el seu sistema de produir sense fi, i no és que aquesta gent no estiga qualificada, de fet coneixia un obrer romanès que era veterinari. El problema? Que guanyava més d'obrer aqui que de veterinari allà, i aqui ninguna clinica s'arriscaria a contractar-lo.
Però la construcció és diferent, és un autentic chollo. Quan entres en un ajuntament, si tens problemes de diners tens clarisim que pots fer. Els riscos son minims, fins i tot si et pillen i ets ilegal (i no cal ser-ho per traure's alguns diners) i si tens l'oportunitat i no ho fas, si no ets corrupte, ets un marginat.
I és que no ho poden evitar els pobres, veuen un terreny ahi, abandonat, i han de requalificar. No és només pel bé de les seues butxaques, és pel bé de tot el poble, com si no podrien mantenir aquelles urbanitzacions enormes, amb la tira de quilòmetres de carreteres i enllumenat? El que em fa més gràcia de tot és que quan veig la noticia pese en l'anunci aquell de Polaris world en el que sortia el Camacho i no puc evitar pensar que segurament a aquells promotors els tocarà passar algun dia pels tribunals.
Perquè si alguna cosa està clara és que la justicia funciona molt bé. Sis detinguts més? Vinga va, sis més. Aniran a la presó? No que va, per anar a la presó per corrupció has d'estafar al rei com a minim, si destroces tota la montanya del teu poble, que en uns anys se convertirà la mitat en un sorral i l'altra mitat en cases per a gent rica que no anirà casi mai, no et pot passar res. Et detenen, pots pagar multa si s'escau i te'n vas a casa xiulant.
Que no se n'adonen de les barbaritats que estan fent en la construcció? De la poca viabiltat que té? De que fins i tot en el seu absurd sistema comença a ser no rentable? És que és pura lògica, si a l'ajuntament li falte diners i requalifica per fer una gran urbanització, quan estiga acabada li caldran moltisims més diners per mantindre aquella zona en condicions, i els propietaris, que no es pasaran gairebe mai, es queixaran tot el que farà falta. Llavors tornaran a requalificar? I quan no quede ningu que s'arrisque a fer mes cases? Com es mantindrà tot allò? I tota la gent que treballava en la construcció on anirà?
Em recorda bastant a Castelló amb les seues obres perpètues. Em desespera que l'unica preocupació siga fer més carreteres, les vores més amples, més parquings perque els cotxes no caben perque les voreres no deixen aparcar, noves voreres perque les d'abas ja no queden boniques. I quan tot el subsòl de Castelló siguen parquings? I quan totes les aceres ja esiguen canviades? De què treballaran tots aquests obrers? Tornaran a alçar tots els carrers i a molestar un altre cop? Perquè no donen treballs de qualitat, que duren i no siguen temporals? Però és clar, hi han molts interessos, els de les empreses del taulell, els de les constructores, els dels politics que s'emporten una bona part i a més treuen vots de deixar la ciutat tan bonica. I llavors és quan falten diners per als agricultors, quan els joves no tenen casa i n'hi han de buides.
Alternatives? Prohibir completament la construcció de noves cases als llocs on n'hi hagen de velles buides i potenciar la rehabilitció i el lloguer, i així baixaran els preus, perquè el problema no es que falten cases per ofertar, el problema és que aquestes cases no estan en oferta, i per tant pugen els preus. I tota la gent que treballava en la construcció? No cal dir tots els llocs on calen profesionals, sanitat, educació, i coses molt més importants que el seu sistema de produir sense fi, i no és que aquesta gent no estiga qualificada, de fet coneixia un obrer romanès que era veterinari. El problema? Que guanyava més d'obrer aqui que de veterinari allà, i aqui ninguna clinica s'arriscaria a contractar-lo.
Però la construcció és diferent, és un autentic chollo. Quan entres en un ajuntament, si tens problemes de diners tens clarisim que pots fer. Els riscos son minims, fins i tot si et pillen i ets ilegal (i no cal ser-ho per traure's alguns diners) i si tens l'oportunitat i no ho fas, si no ets corrupte, ets un marginat.
domingo, 25 de noviembre de 2007
25 de Novembre
Bé, per primera vegada en aquest blog, en comptes de dedicar-me a criticar faré un anàlisi d'un video que crec que està molt ben fet i que va fetén per aquest dia, 25 de Novembre, que per qui no ho sàpiga és el dia internacional per la no violència cap a la dona.
Mamás y papás
He decidit comentar aquest video perquè, arran d'aquesta data, maulets va decidir fer una proposta a col·lectius feministes de Castelló (primer dones de negre) per commemorar-ho, i a la fi el que va sortir va ser una col·laboració entre Endavant, Dones en lluita, dones de negre i Maulets, que junts hem fet una enquesta, una exposició de fotos d'objectes domèstics violents (Vio-Objectes) una concentració i el passi d'aquest video amb el debat que va seguir i que em va donar la idea de comentar-lo aqui. Per qui estiga interessat, l'exposició que vam fer junts i algunes més estan exposades al casal popular (C/Amunt, 54).
Primer de tot, i si no l'heu vist encara, us aconselle que primer de tot mireu el video atentament, intentant recordar cada detall, despres reflexioneu un poc sobre el que passa i després torneu-lo a mirar, abans de seguir llegint (dura tres minuts, tampoc no és cap matança).
L'anàlisi que m'he plantejat fer està dividit en dos eixos principals, els dos pensats a partir de dubtes sorgits durant el debat i alguna explicació que s'ha donat per entendre-ho millor.
El primer eix parteix del dubte que ha plantejat un xic en el debat, perquè no havia entès perquè la xiqueta assumia el rol del pare i no el de la mare (el més lògic en principi seria que la mare es reflexara en la xiqueta i no el pare) i dubtava del sentit que l'autora del video li volia donar. S'ha preguntat perquè no és un xiquet el que exerceix la violència, i crec que és bàsicament per dos raons bàsiques: que l'autora volia centrar el video en les dones (l'home no es veu en cap moment, només és una amenaça invisible, potser com a metàfora de la violència de genere en si), la segona, que els xiquets no acostumen a jugar a pares i a mares. Llavors, perquè, si ha de ser una xiqueta, aquesta no assumeix el rol de mare? En primer lloc crec jo, que si no ha de sortir cap home és dificil que un nino exerceixi la violència (no sé si n'heu vist algun capaç) i el segon és més llarg d'explicar, i crec que dóna resposta a la pregunta que plantejava el xic.
El que fa la xiqueta no és reflexar purament el que veu, sino adquirir una certa organització en classes, estaments o com li vulgueu dir. És a dir, el que fa, simplement, és identificar cada cosa com a superior i inferior. Per tant, ella no fa el que veu en sa casa, suposem que cada dia, no s'identifica com a dona i fa que un home li pegue, sino que fa el que deiem, estableix superioritats i inferioritats. Son pare és el més important de casa, i la que va just per avall seu és la mare, que rep les pallises. Just per davall de la mare està ella, ja que com a filla li deu certes coses, i en cap moment, malgrat que acavem de veure que li estava pegant una pallisa a la nina com si fóra sa mare, nega l'autoritat materna, sino que li respon amb un somriure i suposem que després l'ajuda a la cuina. Per tant, la nena està per baix de la mare. Però qui està per baix de la nena? La nina. Quan ella es troba sola en casa, ella és la més poderosa, té el major rang, i la nina el té just per sota seu. Per tant, la nena és el pare i la nina la mare. Per això la nena reflexa la violència de son pare cap a la nina, en comptes de pensar que l'hauria de rebre ella. Però de totes maneres, el misatge li cala fons: quan es case, el pare serà el qui tindrà el poder, ella estara just per sota i haurà d'aguantar els seus maltractaments.
El segon eix parteix de l'explicació del que Helena (de dones de negre) considerava més important del video, i em sap greu que no s'haja extés més explicat-se, perquè crec que dóna en el quid de la qüestió, en perquè el video està tan ben fet. Ella deia que el video sintetitzava a la perfecció l'evolució de la violència, que passa primer, que passa després, com va pujant de to tota a situació, i al final, com tot es torna a repetir, i m'agradaria analitzar-ho.
Tal com està fet el video, es poden captar dos impressions paraleles (bé, si penses un poc...). La primera i més evident, és què passa en el punt àlgid de la violència, just abans de matar, fins i tot quan la filla ja ho ha adquirit com a rutina. És a dir, en el punt àlgid, l'escena que veiem podria ser real. L'home intenta ser amable, però no aguanta la seua dona i s'hi desfoga cada cop amb més violència. Tanmateix, aquesta no és la part més interessant. El més interessant és quan et planteges la situació no com a real, sino com a encadenament de períodes (periodes reals, això si). És a dir, que si ens dediquem a separar fases de l'agressió en el curt, el que ens trobarem seran fases de la relació, de menys a més violenta. Al principi de tot, l'home entra, besa a la dona, li diu que li ha fet el seu menjar preferit...Això podria ser el principi de la relació. L'home és una preciositat, que atent (potser li ha dut flors també...) i no es veu cap mal a la vista. Llavors comença la violència psicològica. El menjar està mal fet, la dona no serveix per res, és una inutil, el vestit és de puta... Aquesta part, encara que potser no us ho parega, per mi és la més important, i després explicaré perquè. Llavors comença amb la violència "fluixa". Li tira el menjar a la cara, s'intenta retindre i després li'l refrega per la cara. Potser us sembla que no siga massa "fluixa", la veritat és que a mi tampoc, però si ho comparem amb la que ve després, si que existeixen diferècies (encara s'intenta retenir, no colpeja directament). I llavors ja entra la violència dura. La bofeteja, l'insulta més durament, la tira al tera, l'arrastra dels cabell i li pega patades, amb un últim apunt, quan li diu "que te lo has creido", frase que evidentment els maltractadors no diuen però que té molt de valor real que també després comentaré jejeje. En resum és això, podem agafar el curt com a progressió dins la relació de parella, i com s'arriba a certs limits.
Una pregunta que es va plantejar durant el debat i que va deixar a tots glaçats, sense saber que dir, és que és pot fer per frenar això. Per a mi, només es poden fer dues coses: evitar que xiquets com la nena del video hagen de conviure amb això i que adapten la forma d'actuar (amb nivells d'autoritat com deia abans) i també fer més conscienciació a l'escola. Però quan s'arriba al punt que l'home té aquesta educació marcada, només es pot tallar al principi de la relació. La dona ha de ser forta, i no permetre ni en primer lloc fer totes les feines de casa, que la coloquen per sota l'home, ni dependre econòmicament d'ell, i en segon lloc que mai l'insulte per fer malament una feina que podia fer l'home (com el dinar). En el moment que la dona deixa (perdoneu dir deixa, és una falta de respecte cap a les dones maltractades, però cal fermesa, no només no m'ho digues, sino si cal insultar també perque es vegi que no et sents inferior) que l'insultin, començarà el procés en que perdrà la seua dignitat i es convertirà en una titella sempre a punt per satisfer l'home i disposada a rebre les pallises que faça falta. Crec que arribats als extrems als que arriba el vídeo ja és impossible parar-ho. Com deia una dona maltractada en una enquesta, la justicia no serveix de res i l'agressor la pot eludir, aquest home no va a canviar de manera de pensar, ja només pots confiar en Déu. Si vols no li digues Déu, però és l'únic que et queda.
I per acabar, ara si, el que havia dit que comentaria al final, i que també va tancar el debat com a part més dura del video (fins i tot més que la violència explícita). És el cercle que es tanca. La nena, al principi del curt diu hola carinyo. L'home, al final del curt diu hola carinyo. Quan ho diu la xiqueta comença la violència. Quan nosaltres ja no veiem que passa, la violència es repetirà, una vegada i una altra, fins que passi el pitjor o la dona, pel seu bé i el de la seua filla, fugi de casa. "Que te lo has creido"; aquesta violència no va a acabar, no pense canviar i seràs tu qui haurà de fugir.
Mamás y papás
He decidit comentar aquest video perquè, arran d'aquesta data, maulets va decidir fer una proposta a col·lectius feministes de Castelló (primer dones de negre) per commemorar-ho, i a la fi el que va sortir va ser una col·laboració entre Endavant, Dones en lluita, dones de negre i Maulets, que junts hem fet una enquesta, una exposició de fotos d'objectes domèstics violents (Vio-Objectes) una concentració i el passi d'aquest video amb el debat que va seguir i que em va donar la idea de comentar-lo aqui. Per qui estiga interessat, l'exposició que vam fer junts i algunes més estan exposades al casal popular (C/Amunt, 54).
Primer de tot, i si no l'heu vist encara, us aconselle que primer de tot mireu el video atentament, intentant recordar cada detall, despres reflexioneu un poc sobre el que passa i després torneu-lo a mirar, abans de seguir llegint (dura tres minuts, tampoc no és cap matança).
L'anàlisi que m'he plantejat fer està dividit en dos eixos principals, els dos pensats a partir de dubtes sorgits durant el debat i alguna explicació que s'ha donat per entendre-ho millor.
El primer eix parteix del dubte que ha plantejat un xic en el debat, perquè no havia entès perquè la xiqueta assumia el rol del pare i no el de la mare (el més lògic en principi seria que la mare es reflexara en la xiqueta i no el pare) i dubtava del sentit que l'autora del video li volia donar. S'ha preguntat perquè no és un xiquet el que exerceix la violència, i crec que és bàsicament per dos raons bàsiques: que l'autora volia centrar el video en les dones (l'home no es veu en cap moment, només és una amenaça invisible, potser com a metàfora de la violència de genere en si), la segona, que els xiquets no acostumen a jugar a pares i a mares. Llavors, perquè, si ha de ser una xiqueta, aquesta no assumeix el rol de mare? En primer lloc crec jo, que si no ha de sortir cap home és dificil que un nino exerceixi la violència (no sé si n'heu vist algun capaç) i el segon és més llarg d'explicar, i crec que dóna resposta a la pregunta que plantejava el xic.
El que fa la xiqueta no és reflexar purament el que veu, sino adquirir una certa organització en classes, estaments o com li vulgueu dir. És a dir, el que fa, simplement, és identificar cada cosa com a superior i inferior. Per tant, ella no fa el que veu en sa casa, suposem que cada dia, no s'identifica com a dona i fa que un home li pegue, sino que fa el que deiem, estableix superioritats i inferioritats. Son pare és el més important de casa, i la que va just per avall seu és la mare, que rep les pallises. Just per davall de la mare està ella, ja que com a filla li deu certes coses, i en cap moment, malgrat que acavem de veure que li estava pegant una pallisa a la nina com si fóra sa mare, nega l'autoritat materna, sino que li respon amb un somriure i suposem que després l'ajuda a la cuina. Per tant, la nena està per baix de la mare. Però qui està per baix de la nena? La nina. Quan ella es troba sola en casa, ella és la més poderosa, té el major rang, i la nina el té just per sota seu. Per tant, la nena és el pare i la nina la mare. Per això la nena reflexa la violència de son pare cap a la nina, en comptes de pensar que l'hauria de rebre ella. Però de totes maneres, el misatge li cala fons: quan es case, el pare serà el qui tindrà el poder, ella estara just per sota i haurà d'aguantar els seus maltractaments.
El segon eix parteix de l'explicació del que Helena (de dones de negre) considerava més important del video, i em sap greu que no s'haja extés més explicat-se, perquè crec que dóna en el quid de la qüestió, en perquè el video està tan ben fet. Ella deia que el video sintetitzava a la perfecció l'evolució de la violència, que passa primer, que passa després, com va pujant de to tota a situació, i al final, com tot es torna a repetir, i m'agradaria analitzar-ho.
Tal com està fet el video, es poden captar dos impressions paraleles (bé, si penses un poc...). La primera i més evident, és què passa en el punt àlgid de la violència, just abans de matar, fins i tot quan la filla ja ho ha adquirit com a rutina. És a dir, en el punt àlgid, l'escena que veiem podria ser real. L'home intenta ser amable, però no aguanta la seua dona i s'hi desfoga cada cop amb més violència. Tanmateix, aquesta no és la part més interessant. El més interessant és quan et planteges la situació no com a real, sino com a encadenament de períodes (periodes reals, això si). És a dir, que si ens dediquem a separar fases de l'agressió en el curt, el que ens trobarem seran fases de la relació, de menys a més violenta. Al principi de tot, l'home entra, besa a la dona, li diu que li ha fet el seu menjar preferit...Això podria ser el principi de la relació. L'home és una preciositat, que atent (potser li ha dut flors també...) i no es veu cap mal a la vista. Llavors comença la violència psicològica. El menjar està mal fet, la dona no serveix per res, és una inutil, el vestit és de puta... Aquesta part, encara que potser no us ho parega, per mi és la més important, i després explicaré perquè. Llavors comença amb la violència "fluixa". Li tira el menjar a la cara, s'intenta retindre i després li'l refrega per la cara. Potser us sembla que no siga massa "fluixa", la veritat és que a mi tampoc, però si ho comparem amb la que ve després, si que existeixen diferècies (encara s'intenta retenir, no colpeja directament). I llavors ja entra la violència dura. La bofeteja, l'insulta més durament, la tira al tera, l'arrastra dels cabell i li pega patades, amb un últim apunt, quan li diu "que te lo has creido", frase que evidentment els maltractadors no diuen però que té molt de valor real que també després comentaré jejeje. En resum és això, podem agafar el curt com a progressió dins la relació de parella, i com s'arriba a certs limits.
Una pregunta que es va plantejar durant el debat i que va deixar a tots glaçats, sense saber que dir, és que és pot fer per frenar això. Per a mi, només es poden fer dues coses: evitar que xiquets com la nena del video hagen de conviure amb això i que adapten la forma d'actuar (amb nivells d'autoritat com deia abans) i també fer més conscienciació a l'escola. Però quan s'arriba al punt que l'home té aquesta educació marcada, només es pot tallar al principi de la relació. La dona ha de ser forta, i no permetre ni en primer lloc fer totes les feines de casa, que la coloquen per sota l'home, ni dependre econòmicament d'ell, i en segon lloc que mai l'insulte per fer malament una feina que podia fer l'home (com el dinar). En el moment que la dona deixa (perdoneu dir deixa, és una falta de respecte cap a les dones maltractades, però cal fermesa, no només no m'ho digues, sino si cal insultar també perque es vegi que no et sents inferior) que l'insultin, començarà el procés en que perdrà la seua dignitat i es convertirà en una titella sempre a punt per satisfer l'home i disposada a rebre les pallises que faça falta. Crec que arribats als extrems als que arriba el vídeo ja és impossible parar-ho. Com deia una dona maltractada en una enquesta, la justicia no serveix de res i l'agressor la pot eludir, aquest home no va a canviar de manera de pensar, ja només pots confiar en Déu. Si vols no li digues Déu, però és l'únic que et queda.
I per acabar, ara si, el que havia dit que comentaria al final, i que també va tancar el debat com a part més dura del video (fins i tot més que la violència explícita). És el cercle que es tanca. La nena, al principi del curt diu hola carinyo. L'home, al final del curt diu hola carinyo. Quan ho diu la xiqueta comença la violència. Quan nosaltres ja no veiem que passa, la violència es repetirà, una vegada i una altra, fins que passi el pitjor o la dona, pel seu bé i el de la seua filla, fugi de casa. "Que te lo has creido"; aquesta violència no va a acabar, no pense canviar i seràs tu qui haurà de fugir.
lunes, 19 de noviembre de 2007
Segur que si...
ABC (cliqueu per veure la notícia)
Bueno, visto lo visto crec que hauré de buscar més comunicats del PP, la veritat és que he rigut molt i hi ha moltes coses a dir. Cada cop que parlen es llueixen i no ens podem queixar, mai deixen a ningú indiferent.
Estic convençut que Gallardón diu la veritat, Rajoy serà president, i el seu mandat serà més brillant i estable que el de Aznar.
Rajoy serà president, no perquè tingui un discurs millor que un gos, sino perquè, per si no fóra prou que el PSOE els serveixi en safata mil oportunitats per criticar-los, és un autèntic expert (bé, ell ho dubto, els experts seran els seus assessors de publicitat) en manipular a la gent. Les bases per guanyar-se a la població amb publicitat, no sé qui lesva establir, però les va fer servir per primera vegada Hitler per convéncer al poble alemany de que les seues barbaritats eren necessàries, i les exploten al màxim. Ara mateix no recorde totes aquestes bases (crec que eren quatre o cinc) però una d'elles era la repetició. Quan tu dius quaranta vegades que Espanya es trenca (tan de bo) la gent s'ho acaba creent. Una altra, no estic segur que siga veritat, però jo la posaria, és dir-ho amb convenciment. Res de jo crec. JO SÉ. Ho sé, això és veritat i no pot ser d'una altra manera, i la gent creurà que tens raons de pes per pensar-ho, quines són aquestes raons importa poc. Una altra era tractar a la gent com a massa i no com a individus. En un míting, com em van explicar, si Rajoy està dient una cosa que no t'interessa però estas envoltat de banderetes, gent cridant i tota la parafernàlia, li donaries el teu vot allà mateix. I si fa això i ho diu amb tota la seguretat, que l'home té raó de totes totes, encara més, i si ho repeteix quaranta vegades ja és la polla, aquell tio es converteix en el salvador del món. El PSOE no ho sap utlitzar tan bé, no és que em sapiga greu, i si s'estampen a les pròximes eleccions no ho celebraré perquè esare de dol perque guanyarà el PP, no per altra cosa.
I el mandat de Rajoy serà més brillant que l'anterior, sens dubte. Només cal veure aquest article de l'ABC, ni el Buenafuente en el seu millor temps (quan no tenia ni al neng donant per sac tot el dia ni a la niña de Shrek, l'invent més desagradable i despectiu cap a les dones que he vist mai) ho podria superar. Llegint-ho a mi només em fa gràcia que tanta gent s'ho trague com si res, i em sembla que s'ha de ser un geni per inventar mentires tan bèsties, els han de tindre grossos, no hi ha dubte. Si guanyen les eleccions, canviaré el Polònia pel canal parlament, que només els faltarà anar vestits de Pallasso per no desentonar amb el que diuen.
I també serà més estable aquest mandat que el d'Aznar, per dos raons. La primera és que si estabilitat significa que les coses segueixen sempre igual, no hi ha dubte que serà un mandat estable. El preu de la vida seguirà pujant imparable, el de la vivenda esperem que no més, els joves seguiran passant-les canutes per poder anar-se'n de casa dels pares, seguirem sentint les mateixes mentides per la televisió dia si dia també, i els capos de la mafia pepera seguiran tan rics i impunes com sempre. La segona raó és que el senyor Aznar no és massa estable, li agrada massa el vi jejeje.
Per acabar vull comentar algunes de les parts estears del discurs de Gallardón, perquè la veritat és que tenen tela. Per començar diu que si el PP va guanyar al PSOe un cop per 34.000 vots i el següent per 590.000, a les pròximes eleccions els treurien 20 punts als socialdemòcrates. M'agradaria que deixaren de pensar en la gent com si foren números. Per favor, això no és una progressió aritmètica, que cada 4 anys teniu 500.000 vots més, perque si no, o la societat madrilenya s'afanya a tindre fills o hauran de votar gent d'altres comunitats per complir les previsions. És que no entenen que la gent no és tan previsible, que existeix gent que no canviaria el seu vot al PP ni trobant-se sola absolutament, que no poden seguir mentint per a sempre impunement? Pots enganyar a una persona tot el temps, o a moltes un temps, però no podras mentir a tota la gent per sempre. Això dels números em recorda a un programa d'ordinador que van treure per les noticies que tractava de fer encaixar els horaris dels treballadors amb els de l'empresa. Al final de l'explicació, l'home que ho havia fet va dir: amb aquest programa, les persones i els seus interessos es converteixen en números per poder treure'n profit tots. Em va semblar la màxima del capitalisme en quatre paraules. Per aquell home, no tenia persones, tenia números que donaven diners, i com millors els sapiguera manipular més en trauria. Em va semblar vomitiu, ni les persones som numeros, ni ens podeu tractar així, ni ens convencereu a tots mai.
Després diu que el PSOE ha trencat el consens institucional per agradar a minories que no volen ser espanyols i ha deixat que els terroristes tornen a les institucions. Poc que comentar, les mentides ja desborden, i em sap greu defendre el PSOE, però si ni ells mateixos ho saben fer... No sé a quines institucions han tornat els terroristes, però batasuna segueix sent ilegal, la repressió continua, i si deixar-los fer significa que quan dos joves bascos venen aci han de passar cinc controls "rutinaris" i tindre a sis secretes tot el dia darrere, no entenc que pot ser controlar, i això ha passat i mentre governava el PSOE. I és més, Rajoy assegura ser un gran defensor de la llibertat (ara ho veurem) com pot estar demanant tanta repressió per després assegurar que la llibertat és el més important?
Per acabar, Gallardón diu que Zapatero no sap què és ser una gran nació i que adoctrina als esolars amb catecismes sectaris. No crec que es refereixi al manifest comunista, això la gent ja no s'ho creu del PSOE, però això de catecisme sectari em sona més a PP, església, tradició, familía, esto es un desmadre, queremos padre y madre. Qui és el sectari que limita la llibertat? I diu que creu més que ningú en Espanya i en la llibertat... El primer no ho dubte, el segon ja ho hem vist si creu en la llibertat o no, i respecte a allò de ser una ran nació... Potser el que hauria de saber Rajoy és que Espanya no és una nació, que existeixen més realitats dins la peninsula que ell mai podrà entendre perquè mai ha hagut de lluitar per alguna cosa semblant, desesperadament.
El que em molesta més de tot, sobretot per part del mitjà de comunicació, siga quin siga el seu pensament, és que sempre qualsevol temps pasat va ser millor, i resulta que en el moment actual tot està fatal (si están en l'oposició, es clar), que fins i tot l'actuació en el passat seua (encara que bona) és millorable, i ho faran millor a la següent oportunitat, però MAI admeten els errors, MAI recorden les cagades, i ja ni pensar-ho, si ho estan criticant en aquest moment, els ve a la ment MAI que ells havien fet el mateix.
Bueno, visto lo visto crec que hauré de buscar més comunicats del PP, la veritat és que he rigut molt i hi ha moltes coses a dir. Cada cop que parlen es llueixen i no ens podem queixar, mai deixen a ningú indiferent.
Estic convençut que Gallardón diu la veritat, Rajoy serà president, i el seu mandat serà més brillant i estable que el de Aznar.
Rajoy serà president, no perquè tingui un discurs millor que un gos, sino perquè, per si no fóra prou que el PSOE els serveixi en safata mil oportunitats per criticar-los, és un autèntic expert (bé, ell ho dubto, els experts seran els seus assessors de publicitat) en manipular a la gent. Les bases per guanyar-se a la població amb publicitat, no sé qui lesva establir, però les va fer servir per primera vegada Hitler per convéncer al poble alemany de que les seues barbaritats eren necessàries, i les exploten al màxim. Ara mateix no recorde totes aquestes bases (crec que eren quatre o cinc) però una d'elles era la repetició. Quan tu dius quaranta vegades que Espanya es trenca (tan de bo) la gent s'ho acaba creent. Una altra, no estic segur que siga veritat, però jo la posaria, és dir-ho amb convenciment. Res de jo crec. JO SÉ. Ho sé, això és veritat i no pot ser d'una altra manera, i la gent creurà que tens raons de pes per pensar-ho, quines són aquestes raons importa poc. Una altra era tractar a la gent com a massa i no com a individus. En un míting, com em van explicar, si Rajoy està dient una cosa que no t'interessa però estas envoltat de banderetes, gent cridant i tota la parafernàlia, li donaries el teu vot allà mateix. I si fa això i ho diu amb tota la seguretat, que l'home té raó de totes totes, encara més, i si ho repeteix quaranta vegades ja és la polla, aquell tio es converteix en el salvador del món. El PSOE no ho sap utlitzar tan bé, no és que em sapiga greu, i si s'estampen a les pròximes eleccions no ho celebraré perquè esare de dol perque guanyarà el PP, no per altra cosa.
I el mandat de Rajoy serà més brillant que l'anterior, sens dubte. Només cal veure aquest article de l'ABC, ni el Buenafuente en el seu millor temps (quan no tenia ni al neng donant per sac tot el dia ni a la niña de Shrek, l'invent més desagradable i despectiu cap a les dones que he vist mai) ho podria superar. Llegint-ho a mi només em fa gràcia que tanta gent s'ho trague com si res, i em sembla que s'ha de ser un geni per inventar mentires tan bèsties, els han de tindre grossos, no hi ha dubte. Si guanyen les eleccions, canviaré el Polònia pel canal parlament, que només els faltarà anar vestits de Pallasso per no desentonar amb el que diuen.
I també serà més estable aquest mandat que el d'Aznar, per dos raons. La primera és que si estabilitat significa que les coses segueixen sempre igual, no hi ha dubte que serà un mandat estable. El preu de la vida seguirà pujant imparable, el de la vivenda esperem que no més, els joves seguiran passant-les canutes per poder anar-se'n de casa dels pares, seguirem sentint les mateixes mentides per la televisió dia si dia també, i els capos de la mafia pepera seguiran tan rics i impunes com sempre. La segona raó és que el senyor Aznar no és massa estable, li agrada massa el vi jejeje.
Per acabar vull comentar algunes de les parts estears del discurs de Gallardón, perquè la veritat és que tenen tela. Per començar diu que si el PP va guanyar al PSOe un cop per 34.000 vots i el següent per 590.000, a les pròximes eleccions els treurien 20 punts als socialdemòcrates. M'agradaria que deixaren de pensar en la gent com si foren números. Per favor, això no és una progressió aritmètica, que cada 4 anys teniu 500.000 vots més, perque si no, o la societat madrilenya s'afanya a tindre fills o hauran de votar gent d'altres comunitats per complir les previsions. És que no entenen que la gent no és tan previsible, que existeix gent que no canviaria el seu vot al PP ni trobant-se sola absolutament, que no poden seguir mentint per a sempre impunement? Pots enganyar a una persona tot el temps, o a moltes un temps, però no podras mentir a tota la gent per sempre. Això dels números em recorda a un programa d'ordinador que van treure per les noticies que tractava de fer encaixar els horaris dels treballadors amb els de l'empresa. Al final de l'explicació, l'home que ho havia fet va dir: amb aquest programa, les persones i els seus interessos es converteixen en números per poder treure'n profit tots. Em va semblar la màxima del capitalisme en quatre paraules. Per aquell home, no tenia persones, tenia números que donaven diners, i com millors els sapiguera manipular més en trauria. Em va semblar vomitiu, ni les persones som numeros, ni ens podeu tractar així, ni ens convencereu a tots mai.
Després diu que el PSOE ha trencat el consens institucional per agradar a minories que no volen ser espanyols i ha deixat que els terroristes tornen a les institucions. Poc que comentar, les mentides ja desborden, i em sap greu defendre el PSOE, però si ni ells mateixos ho saben fer... No sé a quines institucions han tornat els terroristes, però batasuna segueix sent ilegal, la repressió continua, i si deixar-los fer significa que quan dos joves bascos venen aci han de passar cinc controls "rutinaris" i tindre a sis secretes tot el dia darrere, no entenc que pot ser controlar, i això ha passat i mentre governava el PSOE. I és més, Rajoy assegura ser un gran defensor de la llibertat (ara ho veurem) com pot estar demanant tanta repressió per després assegurar que la llibertat és el més important?
Per acabar, Gallardón diu que Zapatero no sap què és ser una gran nació i que adoctrina als esolars amb catecismes sectaris. No crec que es refereixi al manifest comunista, això la gent ja no s'ho creu del PSOE, però això de catecisme sectari em sona més a PP, església, tradició, familía, esto es un desmadre, queremos padre y madre. Qui és el sectari que limita la llibertat? I diu que creu més que ningú en Espanya i en la llibertat... El primer no ho dubte, el segon ja ho hem vist si creu en la llibertat o no, i respecte a allò de ser una ran nació... Potser el que hauria de saber Rajoy és que Espanya no és una nació, que existeixen més realitats dins la peninsula que ell mai podrà entendre perquè mai ha hagut de lluitar per alguna cosa semblant, desesperadament.
El que em molesta més de tot, sobretot per part del mitjà de comunicació, siga quin siga el seu pensament, és que sempre qualsevol temps pasat va ser millor, i resulta que en el moment actual tot està fatal (si están en l'oposició, es clar), que fins i tot l'actuació en el passat seua (encara que bona) és millorable, i ho faran millor a la següent oportunitat, però MAI admeten els errors, MAI recorden les cagades, i ja ni pensar-ho, si ho estan criticant en aquest moment, els ve a la ment MAI que ells havien fet el mateix.
miércoles, 14 de noviembre de 2007
El feixisme contraataca
El mundo (cliqueu aqui per veure la noticia)
Comunicat de democracia nacional al respecte
Perdoneu de nou per no posar-la el dia que tocava, però des que va passar que no he tingut temps suficient, i crec que aquest tema mereix una atenció especial.
Primer de tot, voldria comentar el comunicat, perquè només de llegir-ho em va destroçar, la poca importància que li donen al jove mort, els repetits intents d'exculpar-se, acusant, fins i tot en moment així a "grupos de extrema izquierda" que recordem que no han matat a ningú. Ells no poden dir el mateix. "DN sufre el hostigamiento constante en sus actos y manifestaciones por parte de una extrema izquierda radical y violenta próxima a Batasuna que parece contar con la impunidad total y la complicidad de la delegación de Gobierno". Se senten hostigats? Com ens sentim nosaltres que sofrim la mort de persones com Carles, Guillem Agulló i tants altres? Extrema izquierda radical y violenta? Qui fa gala de més violència, qui és el que va de caça? Próximos a Batasuna? Per l'amor de Déu, sembla que ho hagi escrit Acebes. Esteu en Madrid, senyors, fins on creieu que arriben les influències de Batasuna? És més, quants cops, algú de Batasuna en nom seu ha matat a algú? Crec que no cal dir res més, si ells es repeteixen no he de fer-ho jo també.
Però aqui no puc fer només referència a la mort d'un company. Em sap greu veure que aqui cal que mori algú perquè la gent es mogui, i no es pot permetre. Sobretot no es pot permetre que ni tan sol per això es faci. En una concentració en contra de la violència de gènere, denunciant les més de 80 morts de dones aquest any, només hi érem 15 persones, totes membres de col·lectius feministes o de maulets. I considero molt greus aquestes 80 morts, sobretot per la causa de les mateixes (la creència masculina que s'ha de dominar a la dona), com a minim prou greus per reunir les més de 100 persones que van anar a la manifestació de Castelló en homenatge a Carles. No crec que s'hagi de fer màrtir a ningu, és, per mi, una falta de respecte cap a aquesta gent que no tenia cap afany de protagonisme. No. Aquestes morts només ens han de recordar que el feixisme segueix viu (si no que li ho diguin a Chavez jejeje) i que cal seguir lluitant, perquè no podem deixar que d'aqui a 10, 20 anys comunicats com els de democracia nacional siguin la premsa habitual, que tot el món accepta com a veritat absoluta. No podem deixar la lluita quan les coses están com estan, no podem rendir homenatges a noms particulars i oblidar l'estat de la societat en general. Mencanta l'última frase que he posat al marge, la vaig llegir fa poc: "Per a res evita la guerra qui no pot gaudir de la pau". Com podriem gaudir avui la pau d'estar a nostra casa, sense relacionar-nos amb grups que ens posen en perill, si la guerra segueix a fora? Per això no podem evitar la guerra, o per si no us agrada pensar en guerra, la lluita, que sempre sona més revolucionari. Si deixem la lluita, no podrem gaudir la pau, perquè la nostra pau estarà torbada per cada cop més agressions a tots els nostres companys, a militants, a immigrants a qui siga que no pense com ells.
Però tampoc no puc fer només una crida a la lluita, perquè sé el que costa, sé que la gent no està prou informada del que significa, i a més sé que molta gent és capaç de tancar-se a sa casa i gaudir de la seua pau, perquè té la música tan forta que no sent els crits a fora. No, encara es pot dir més. Es pot dir més perquè considero inacceptable, que davant d'un fet així, el periòdic es limite a informar fredament del que ha passat, i vull fer un apunt, que us semblarà absurd. "Ha manifestado que la familia del joven muerto está "muy afectada y muy mal"". I com vols que estiguin? Realment cal dir-ho, cal recrear-se en això, cal preguntar-li a la pobra noia, que acaba de perdre un amic, que es troben sentimentalment els pares? La resposta no cal esperar-la, la sabem tots, o ens la imaginem. En canvi, no fa en absolut cap critica al que ha provocat aquest homicidi. Sé quina podria ser la resposta d'algun periodista: les noticies tenen que ser totalment objectives. Tanmateix, això és impossible, només llegint la noticia veig clarisimament, que la redacció, si bé no es felicita per l'assassinat, tampoc vol donar-li massa importància, citant diversos cops els incidents causats per antifeixistes (cosa que jo no trobaria estranya en absolut havent-hi un mort). Per tant, si ja sabem que el diari si que opina, perquè no ho fa més, i clarament? Perquè s'amaguen darrere la careta de l'objectivitat?
Davant de fets així no ens podem acobardar, hem de fer-nos sentir un altre cop més que mai, i no hem d'esperar de cap manera a que una altra mort ens amargui la nit. Si lluitem sense esperar res a canvi, arribarà el dia que ho tindrem tot, i aquest dia cap mort ens torbarà.
Comunicat de democracia nacional al respecte
Perdoneu de nou per no posar-la el dia que tocava, però des que va passar que no he tingut temps suficient, i crec que aquest tema mereix una atenció especial.
Primer de tot, voldria comentar el comunicat, perquè només de llegir-ho em va destroçar, la poca importància que li donen al jove mort, els repetits intents d'exculpar-se, acusant, fins i tot en moment així a "grupos de extrema izquierda" que recordem que no han matat a ningú. Ells no poden dir el mateix. "DN sufre el hostigamiento constante en sus actos y manifestaciones por parte de una extrema izquierda radical y violenta próxima a Batasuna que parece contar con la impunidad total y la complicidad de la delegación de Gobierno". Se senten hostigats? Com ens sentim nosaltres que sofrim la mort de persones com Carles, Guillem Agulló i tants altres? Extrema izquierda radical y violenta? Qui fa gala de més violència, qui és el que va de caça? Próximos a Batasuna? Per l'amor de Déu, sembla que ho hagi escrit Acebes. Esteu en Madrid, senyors, fins on creieu que arriben les influències de Batasuna? És més, quants cops, algú de Batasuna en nom seu ha matat a algú? Crec que no cal dir res més, si ells es repeteixen no he de fer-ho jo també.
Però aqui no puc fer només referència a la mort d'un company. Em sap greu veure que aqui cal que mori algú perquè la gent es mogui, i no es pot permetre. Sobretot no es pot permetre que ni tan sol per això es faci. En una concentració en contra de la violència de gènere, denunciant les més de 80 morts de dones aquest any, només hi érem 15 persones, totes membres de col·lectius feministes o de maulets. I considero molt greus aquestes 80 morts, sobretot per la causa de les mateixes (la creència masculina que s'ha de dominar a la dona), com a minim prou greus per reunir les més de 100 persones que van anar a la manifestació de Castelló en homenatge a Carles. No crec que s'hagi de fer màrtir a ningu, és, per mi, una falta de respecte cap a aquesta gent que no tenia cap afany de protagonisme. No. Aquestes morts només ens han de recordar que el feixisme segueix viu (si no que li ho diguin a Chavez jejeje) i que cal seguir lluitant, perquè no podem deixar que d'aqui a 10, 20 anys comunicats com els de democracia nacional siguin la premsa habitual, que tot el món accepta com a veritat absoluta. No podem deixar la lluita quan les coses están com estan, no podem rendir homenatges a noms particulars i oblidar l'estat de la societat en general. Mencanta l'última frase que he posat al marge, la vaig llegir fa poc: "Per a res evita la guerra qui no pot gaudir de la pau". Com podriem gaudir avui la pau d'estar a nostra casa, sense relacionar-nos amb grups que ens posen en perill, si la guerra segueix a fora? Per això no podem evitar la guerra, o per si no us agrada pensar en guerra, la lluita, que sempre sona més revolucionari. Si deixem la lluita, no podrem gaudir la pau, perquè la nostra pau estarà torbada per cada cop més agressions a tots els nostres companys, a militants, a immigrants a qui siga que no pense com ells.
Però tampoc no puc fer només una crida a la lluita, perquè sé el que costa, sé que la gent no està prou informada del que significa, i a més sé que molta gent és capaç de tancar-se a sa casa i gaudir de la seua pau, perquè té la música tan forta que no sent els crits a fora. No, encara es pot dir més. Es pot dir més perquè considero inacceptable, que davant d'un fet així, el periòdic es limite a informar fredament del que ha passat, i vull fer un apunt, que us semblarà absurd. "Ha manifestado que la familia del joven muerto está "muy afectada y muy mal"". I com vols que estiguin? Realment cal dir-ho, cal recrear-se en això, cal preguntar-li a la pobra noia, que acaba de perdre un amic, que es troben sentimentalment els pares? La resposta no cal esperar-la, la sabem tots, o ens la imaginem. En canvi, no fa en absolut cap critica al que ha provocat aquest homicidi. Sé quina podria ser la resposta d'algun periodista: les noticies tenen que ser totalment objectives. Tanmateix, això és impossible, només llegint la noticia veig clarisimament, que la redacció, si bé no es felicita per l'assassinat, tampoc vol donar-li massa importància, citant diversos cops els incidents causats per antifeixistes (cosa que jo no trobaria estranya en absolut havent-hi un mort). Per tant, si ja sabem que el diari si que opina, perquè no ho fa més, i clarament? Perquè s'amaguen darrere la careta de l'objectivitat?
Davant de fets així no ens podem acobardar, hem de fer-nos sentir un altre cop més que mai, i no hem d'esperar de cap manera a que una altra mort ens amargui la nit. Si lluitem sense esperar res a canvi, arribarà el dia que ho tindrem tot, i aquest dia cap mort ens torbarà.
sábado, 10 de noviembre de 2007
Perquè no calles tu?
El pais(cliqueu per veure noticia i video)
"Tras la sesión, el presidente Zapatero ha expresado su deseo de que sea "la última vez" que en un foro como la cumbre iberoamericana alguien actúa como lo ha hecho Chávez. "España considera absolutamente inapropiado y no aceptable" en un foro democrático como esta cumbre, donde todas las ideas pueden expresarse libremente, que haya descalficaciones a personas que han tenido una responsabilidad fruto de la voluntad popular, ha dicho Zapatero." Comence per el final de l'article, si no us importa. Em sembla graciós que diga que totes le sopinions poden ser opinades lliurement i immediatament que no es poden dir certes coses. Que jo sapiga, una opinió és una opinió, tant si és que una persona és bona o no, feixista o d'esquerres. Només volia apuntar-ho.
Bé, fem-ho un poc per punts, primer a Zapatero. Pel que es veu, li ha faltat temps per aprofitar l'ocasió de guanyar-se la simpatia de la gent. Que caballerós, defenent el seu enemic politic. Diu que està molt lluny de les idees politiques d'Aznar, se suposa que Zapatero es socialista. Tanmateix, quan el trobem davant d'un socialista de veritat com Chavez, ja podem veure a qui s'apropa més, si als socialistes o als neoliberals. En un cert moment, encara que no surt en el video ni en el text, Zapatero diu algo com "la verdadera posición está en las formas". Quan ho he sentit ha sigut com una patada a la boca. En les formes? És a dir, que és millor algu que diu, "ho sentim molt nens, però demà vindrà el meu exèrcit i haureu de deixar tranquilament casa vostra o haurem de llevar-vos la vida", que algu que diu, "tu, feixista de merda, no ens tornaràs a xafar". No sé el que penseu, jo tinc molt clar a qui li donaria suport, i pense que el que ha dit Zapatero, afegint en un altre moment que tots els representants escollits per el poble mereixen el nostre respecte, s'ho podria haver callat. Perquè existeix un abisme entre el que es diu i el que es fa, i en això ha consistit sempre la diplomàcia. L'art d'amagar els propis sentiment, de clavar-se gavinets per l'esquena. Per mi, sincerament, cap de les persones d'allà mereix més respecte que qualsevol persona del carrer: el respecte que es guanya en les seues accions, no el que es guanya a base de vots. A una persona que la voten 10 milions de persones, en el moment en què ataca l'Iraq matant indiscriminadament (entre altres coses) perd el respecte automaticament. Per favor senyor Zapatero, deixa de donar lliçons d'educació, que el que volem és la veritat i no declaracions de bones intencions seguides del trencament de les mateixes.
I Chavez... no sé, la veritat és que no m'agrada donar mai un suport incondicional a ningú, la meua especialitat és criticar jejeje. De totes maneres, com a minim estic d'acord amb la seua opinió de que Aznar és un feixista. El que si que li puc criticar és que destaque això de Jose mari. M'explique. Aznar és un nostàlgic del vell règim de Franco, li van totes aquestes coses reaccionaries i feixistes, però no és el pitjor d'Aznar. El pitjor d'Aznar és que també es un neoliberal, i això Chavez no ho diu. Perquè? doncs perquè ser feixista és una cosa que la gent odia, en general, ser liberals no. Com a socialista, l'enemic de Chavez son els neoliberals, i com a tal l'hauria d'haver atacat. Per altra banda, em sembla perfecte que ho haja dit (no sé si venia al cas en la cimera però bé...jeje), i opine el mateix, i posada la reacció hipòcrita de Zapatero, i estúpida (man que sincera) del rei, hauria fet el mateix i hauria reiterat la meua opinió.
I què dir del rei... En principi és el protagonista de la noticia, però ja me'l prenc tan a broma que casi no val la pena. Què es pot dir d'aquest home? Què és un infantil? Un titella? Què no es podria escrire un dels seus discursos ni que li anara la vida? Què viu del cuento? Hi han tantes coses que no les podria enumerar. Crec que ja s'hauria de passar pàgina amb això del rei. Ha demostrat un cop més que el seu nivell intelectual no arriba ni per mantenir a ratlla els seus rampells infantils. No t'agradava el que deia Chavez? doncs li ho repliques amb arguments. Porque no te callas és una frase més adequada per salsa rosa. I replicar amb arguments no és fer com Zapatero, allò era buscar vots. Zapatero demanava no crispar, buscava la simpatia dels moderats. Argumentar significa dir que estàs en contra del que opina Chavez, no de les formes, i per tant hauria d'haver dit perquè (si ho pensa) aznar no és un feixista.
Bé, al cap i a la fi no he tret massa conclusions de tot plegat, un zero per a Zapatero i el rei, per hipòcrites i infantils, i per a Chavez un cinc, perque per mi no hauria d'haver anat a la cmera, però com a minim al seu pais ho fa bé.
"Tras la sesión, el presidente Zapatero ha expresado su deseo de que sea "la última vez" que en un foro como la cumbre iberoamericana alguien actúa como lo ha hecho Chávez. "España considera absolutamente inapropiado y no aceptable" en un foro democrático como esta cumbre, donde todas las ideas pueden expresarse libremente, que haya descalficaciones a personas que han tenido una responsabilidad fruto de la voluntad popular, ha dicho Zapatero." Comence per el final de l'article, si no us importa. Em sembla graciós que diga que totes le sopinions poden ser opinades lliurement i immediatament que no es poden dir certes coses. Que jo sapiga, una opinió és una opinió, tant si és que una persona és bona o no, feixista o d'esquerres. Només volia apuntar-ho.
Bé, fem-ho un poc per punts, primer a Zapatero. Pel que es veu, li ha faltat temps per aprofitar l'ocasió de guanyar-se la simpatia de la gent. Que caballerós, defenent el seu enemic politic. Diu que està molt lluny de les idees politiques d'Aznar, se suposa que Zapatero es socialista. Tanmateix, quan el trobem davant d'un socialista de veritat com Chavez, ja podem veure a qui s'apropa més, si als socialistes o als neoliberals. En un cert moment, encara que no surt en el video ni en el text, Zapatero diu algo com "la verdadera posición está en las formas". Quan ho he sentit ha sigut com una patada a la boca. En les formes? És a dir, que és millor algu que diu, "ho sentim molt nens, però demà vindrà el meu exèrcit i haureu de deixar tranquilament casa vostra o haurem de llevar-vos la vida", que algu que diu, "tu, feixista de merda, no ens tornaràs a xafar". No sé el que penseu, jo tinc molt clar a qui li donaria suport, i pense que el que ha dit Zapatero, afegint en un altre moment que tots els representants escollits per el poble mereixen el nostre respecte, s'ho podria haver callat. Perquè existeix un abisme entre el que es diu i el que es fa, i en això ha consistit sempre la diplomàcia. L'art d'amagar els propis sentiment, de clavar-se gavinets per l'esquena. Per mi, sincerament, cap de les persones d'allà mereix més respecte que qualsevol persona del carrer: el respecte que es guanya en les seues accions, no el que es guanya a base de vots. A una persona que la voten 10 milions de persones, en el moment en què ataca l'Iraq matant indiscriminadament (entre altres coses) perd el respecte automaticament. Per favor senyor Zapatero, deixa de donar lliçons d'educació, que el que volem és la veritat i no declaracions de bones intencions seguides del trencament de les mateixes.
I Chavez... no sé, la veritat és que no m'agrada donar mai un suport incondicional a ningú, la meua especialitat és criticar jejeje. De totes maneres, com a minim estic d'acord amb la seua opinió de que Aznar és un feixista. El que si que li puc criticar és que destaque això de Jose mari. M'explique. Aznar és un nostàlgic del vell règim de Franco, li van totes aquestes coses reaccionaries i feixistes, però no és el pitjor d'Aznar. El pitjor d'Aznar és que també es un neoliberal, i això Chavez no ho diu. Perquè? doncs perquè ser feixista és una cosa que la gent odia, en general, ser liberals no. Com a socialista, l'enemic de Chavez son els neoliberals, i com a tal l'hauria d'haver atacat. Per altra banda, em sembla perfecte que ho haja dit (no sé si venia al cas en la cimera però bé...jeje), i opine el mateix, i posada la reacció hipòcrita de Zapatero, i estúpida (man que sincera) del rei, hauria fet el mateix i hauria reiterat la meua opinió.
I què dir del rei... En principi és el protagonista de la noticia, però ja me'l prenc tan a broma que casi no val la pena. Què es pot dir d'aquest home? Què és un infantil? Un titella? Què no es podria escrire un dels seus discursos ni que li anara la vida? Què viu del cuento? Hi han tantes coses que no les podria enumerar. Crec que ja s'hauria de passar pàgina amb això del rei. Ha demostrat un cop més que el seu nivell intelectual no arriba ni per mantenir a ratlla els seus rampells infantils. No t'agradava el que deia Chavez? doncs li ho repliques amb arguments. Porque no te callas és una frase més adequada per salsa rosa. I replicar amb arguments no és fer com Zapatero, allò era buscar vots. Zapatero demanava no crispar, buscava la simpatia dels moderats. Argumentar significa dir que estàs en contra del que opina Chavez, no de les formes, i per tant hauria d'haver dit perquè (si ho pensa) aznar no és un feixista.
Bé, al cap i a la fi no he tret massa conclusions de tot plegat, un zero per a Zapatero i el rei, per hipòcrites i infantils, i per a Chavez un cinc, perque per mi no hauria d'haver anat a la cmera, però com a minim al seu pais ho fa bé.
miércoles, 7 de noviembre de 2007
Don Juan Carlos, rey de España...
El mundo (cliqueu per veure l'article)
sento posar un altre cop una noticia de fa dies, però no me'n recordava d'actualitzar i aquesta l'havia de comentar. Llàstima que no n'he trobat una de l'ABC, que em van dir que havien posat "Ceuta centro de España". Hauria tingut més gràcia comentar-la jejeje. De totes maneres aquesta ja té prou suc, espero no deixar-me res.
Primer de tot vull remarcar l'emotivisme de l'article. El rei passant revista, l'himne nacional, les banderetes, els milers d'abitants de Ceuta sortint al carrer a rebre a tan gran personalitat... No veig per ninguna banda on están els altres tants milers de persones que, darrere d'una tanca de 3 o 6 metres, ara no ho recorde, miren la terra que abans era seua, no per una mapes, sino perquè hi vivien o hi passaven sense cap problema, i que ara resulta que és un lloc inaccesible i que a més guarda totes les seues esperances de futur. No sé perque la gent s'emociona quan va una personalitat a qualsevol lloc: en primer lloc, no ho sé perquè crec que ninguna persona és millor que una altra, aquest home ha fet poca cosa més pel pais que endur-se milions d'euros a l'any per pagar-se les vacances al pirineu, i en segon lloc, perquè aquesta visita no soluciona més. És simplement una manera d'amagar tots els problemes que hi ha a la zona sota una màscara de exultació nacional, i em sembla repugnant. Per mi seria molt més lògic que la gent lluités per unes millors condicions de treball que per aconseguir un lloc a primera fila i una bandereta, i més lògic també que celebraren qualsevol avanç en la seua lluita que que celebraren la visita d'algú que per dins, mentre fa el seu discurset, està desitjant anar-se'n i deixar aquella colla de "moros".
Però analitzem una mica l'article, primer pel que fa a la parafernàlia, ja ens ocuparem després del que diu. "Miles de personas coreando vítores a los reyes y frases como Ceuta es España", és una manera més de santificar el rei i destruir una mica més les cultures integrades a l'imperi espanyol. Ceuta es espanya? Ceuta, o com a minim la regió del Marroc, té una història molt més antiga que el que avui entenem per Espanya, i no ens enganyem, que en una guerra els espanyols aguantaren allà i no s'integrara en els seus voltants, molt més propers culturalment, no fa que Ceuta siga Espanya. Sempre he cregut que no podem afirmar que existeix una nacio sense conéixer el poble que hi viu, sense saber quina és la seua cultura i fins on s'extén. Les nacions no les marquen les fronteres, les fronteres només son una manera de repartir-se el pastis per als poderosos. Com no, els immigrants ilegals, agraits de la infinita bondat per no haver-los enviat a morir de fam al seu pais, onejaven banderes d'Espanya. De nou, on es fa la referència de la gent que escopia sobre aquestes banderes? En els llocs on l'he vist aquesta referència, només ens ensenyen a gent irracionalment enfadada amb la bondadosa monarquia, en cap banda expliqen quins son els motius que tenen per odiar al rei, que no són pocs, i aixi posar una mica de la raó que tenen en la seua irracionalitat (que compartim tambe aqui, per més que creguem que no).
I que em de dir de les frases de les "autoritats"? Si s'hagueren fet més la pilota hagueren explotat. No, el rei d'Espanya no té cap problema amb el poble Marroquí, és clar que no. Com l'ha de tindre si no hi tindrà mai contacte? Des de la Zarzuela, igual li podran dir que moren 500 musulmans per un atemptat que que en moren mil, i mai no mourà un dit, ell que té poder per fer-ho. Bones paraules, això si, això sempre, que no falten, però de presionar al govern perquè siga més permisiu amb la immigració, per no dir que ho siga del tot (ja que, com sabem, la gent de Ceuta és espanyola, i perquè no la resta?). Es tractava d'un compromís pendent que no podia esperar. Si que devia ser important en la seua agenda que ha esperat més de 30 anys per fer-los la visita. Perquè no és un poc més sincer i admet que fa la visita ara que les relacions són complicades i cal fer ostentació de bones relacions? El president de Ceuta tampoc s'ha quedat curt, dient que el rei és el millor alcalde que podrien tenir (no sé com podria ser tan bo, si només hi ha estat un cop) i Assegurant que el rei ha creuat l'estret però no ha sortit d'Espanya. La veritat, crec que no és necessàri tornar a insistir amb aquest tema, ja sabeu a quina nació crec que pertany aquella gent (això si, és evident que de l'estat institucional no han sortit, unes tanques ben altes ho demostren).
I per acabar, això si, les pastes àrabs, per a què vegen que som respectuosos amb altres cultures, moderns i oberts. Tireu a terra aquestes tanques i llavors podreu compartir com cal les dues cultures.
sento posar un altre cop una noticia de fa dies, però no me'n recordava d'actualitzar i aquesta l'havia de comentar. Llàstima que no n'he trobat una de l'ABC, que em van dir que havien posat "Ceuta centro de España". Hauria tingut més gràcia comentar-la jejeje. De totes maneres aquesta ja té prou suc, espero no deixar-me res.
Primer de tot vull remarcar l'emotivisme de l'article. El rei passant revista, l'himne nacional, les banderetes, els milers d'abitants de Ceuta sortint al carrer a rebre a tan gran personalitat... No veig per ninguna banda on están els altres tants milers de persones que, darrere d'una tanca de 3 o 6 metres, ara no ho recorde, miren la terra que abans era seua, no per una mapes, sino perquè hi vivien o hi passaven sense cap problema, i que ara resulta que és un lloc inaccesible i que a més guarda totes les seues esperances de futur. No sé perque la gent s'emociona quan va una personalitat a qualsevol lloc: en primer lloc, no ho sé perquè crec que ninguna persona és millor que una altra, aquest home ha fet poca cosa més pel pais que endur-se milions d'euros a l'any per pagar-se les vacances al pirineu, i en segon lloc, perquè aquesta visita no soluciona més. És simplement una manera d'amagar tots els problemes que hi ha a la zona sota una màscara de exultació nacional, i em sembla repugnant. Per mi seria molt més lògic que la gent lluités per unes millors condicions de treball que per aconseguir un lloc a primera fila i una bandereta, i més lògic també que celebraren qualsevol avanç en la seua lluita que que celebraren la visita d'algú que per dins, mentre fa el seu discurset, està desitjant anar-se'n i deixar aquella colla de "moros".
Però analitzem una mica l'article, primer pel que fa a la parafernàlia, ja ens ocuparem després del que diu. "Miles de personas coreando vítores a los reyes y frases como Ceuta es España", és una manera més de santificar el rei i destruir una mica més les cultures integrades a l'imperi espanyol. Ceuta es espanya? Ceuta, o com a minim la regió del Marroc, té una història molt més antiga que el que avui entenem per Espanya, i no ens enganyem, que en una guerra els espanyols aguantaren allà i no s'integrara en els seus voltants, molt més propers culturalment, no fa que Ceuta siga Espanya. Sempre he cregut que no podem afirmar que existeix una nacio sense conéixer el poble que hi viu, sense saber quina és la seua cultura i fins on s'extén. Les nacions no les marquen les fronteres, les fronteres només son una manera de repartir-se el pastis per als poderosos. Com no, els immigrants ilegals, agraits de la infinita bondat per no haver-los enviat a morir de fam al seu pais, onejaven banderes d'Espanya. De nou, on es fa la referència de la gent que escopia sobre aquestes banderes? En els llocs on l'he vist aquesta referència, només ens ensenyen a gent irracionalment enfadada amb la bondadosa monarquia, en cap banda expliqen quins son els motius que tenen per odiar al rei, que no són pocs, i aixi posar una mica de la raó que tenen en la seua irracionalitat (que compartim tambe aqui, per més que creguem que no).
I que em de dir de les frases de les "autoritats"? Si s'hagueren fet més la pilota hagueren explotat. No, el rei d'Espanya no té cap problema amb el poble Marroquí, és clar que no. Com l'ha de tindre si no hi tindrà mai contacte? Des de la Zarzuela, igual li podran dir que moren 500 musulmans per un atemptat que que en moren mil, i mai no mourà un dit, ell que té poder per fer-ho. Bones paraules, això si, això sempre, que no falten, però de presionar al govern perquè siga més permisiu amb la immigració, per no dir que ho siga del tot (ja que, com sabem, la gent de Ceuta és espanyola, i perquè no la resta?). Es tractava d'un compromís pendent que no podia esperar. Si que devia ser important en la seua agenda que ha esperat més de 30 anys per fer-los la visita. Perquè no és un poc més sincer i admet que fa la visita ara que les relacions són complicades i cal fer ostentació de bones relacions? El president de Ceuta tampoc s'ha quedat curt, dient que el rei és el millor alcalde que podrien tenir (no sé com podria ser tan bo, si només hi ha estat un cop) i Assegurant que el rei ha creuat l'estret però no ha sortit d'Espanya. La veritat, crec que no és necessàri tornar a insistir amb aquest tema, ja sabeu a quina nació crec que pertany aquella gent (això si, és evident que de l'estat institucional no han sortit, unes tanques ben altes ho demostren).
I per acabar, això si, les pastes àrabs, per a què vegen que som respectuosos amb altres cultures, moderns i oberts. Tireu a terra aquestes tanques i llavors podreu compartir com cal les dues cultures.
domingo, 4 de noviembre de 2007
Avantguardes
Això és un tema que ja porte temps pensant i que des del comentari de Neus l'altre dia pense que he d'aclarir. Quin sentit tenen les avantguardes? Podem consentir que existisquen? Serveixen d'alguna cosa? Tenen un pes real en la societat?
Bé, per començar potser, desde la meua pròpia ignorància fruit d'un estudi gens profund sobre el marxisme leninisme, hauria de definir que és per a Lenin, i com entén la major part de la gent, el que és l'avantguarda. Lenin, a pesar de tot el seu discurs social, creia fermament en l'èlit, en que una part de la població, o era millor per naturalesa que els altres (com deia Plató) o per certes circumstàncies s'havien fet millors. D'aquesta manera, Lenin creia que aquella èlit sabia millor que el propi poble com s'havia de governar, i que per instaurar el socialisme al pais l'avantguarda havia d'imposar les seues dees a les masses i governar-les "sàviament" fins que la transformació de la societat duta a terme pel socialisme eliminara les contradiccions internes del capitalisme, del tal manera que es poguera eliminar l'estat, els diners i totes les institucions del propi estat, i que la població poguera governar les seues vides, havent arribat a un estat que gairebé no sabien com havien arribat(doncs la transformació l'havia dut a terme l'avantguarda). Així doncs, l'avantguarda és la part de la població que, avançada al seu temps, és capaç de governar jusament el pais fins fer-lo arribar al comunisme llibertari.
Jo no crec justament en aquesta avantguarda, però de totes maneres crec que existeix algun tipus davantguarda. L'avantguarda per a mi, dins els països catalans, són totes aquelles organitzacions que s'avancen a les concepcions acceptades generalment al seu pais per oferir un canvi sempre a millor, és a dir, les organitzacions revolucionàries. N'hi han moltes, jo destaque, per experiència pròpia, maulets. Tanmateix, jo no crec que maulets siga avantguarda perquè les persones que la componen siguen mes inteligents, en absolut, crec que forma part de l'avantguarda simplement perquè ofereix alternatives en un marc de major llibertat per a les clases oprimides, els treballadors i també una alternativa per al manteniment de la cultura catalana. Aquestes alternatives son, o bé el socialisme i l'anarquisme per una banda, o bé l'independència. Quedem doncs, en que maulets forma part de l'avantguarda perquè fereix possibilitats de major llibertat i de millora de les condicions de vida en general.
Llavors, seria convenient que aquest tipus d'organitzacions imposaren el seu govern a la resta del pais? Potser alguns ho creuen, creuen com Lenin que tenen suficient raó per imposar-la a la resta. Jo no, no crec que ens puguem arriscar a cometre errors com els d'Stalin. D'aquesta manera, crec que la funció de l'avantguarda no és la de conduir el pais cap on vulga, sino la de mostrar sempre a la població l'alternativa, que sapiguen que segueix existint, i que quan vegen quen tot el que els ofereixen desde l'estat falla, que tot son problemes i que cada solució els empitjora, potser veuran també que l'alternativa de l'avantguarda és millor. Només llavors, quan l'avantguarda siga majoria, quan la poblacó en conjunt i no uns quants pensadors que no es mouen de casa prenguen les decisions, només llavors es podran posar en practica les seues idees. Quan defensava que no es podia deixar que per decisió de la majoria de la gent es destruira una cultura no ho feia perquè una minoria pensara que la cultura s'havia de mantenir, sino perquè la destrucció d'una cultura no té sentit en si, no millora la situació de la majoria. De la mateixa manera, imposar la opinió de la minoria en contra de la de la majoria tampoc millora la situació. Només quan és la majoria de la població que ho fa, i a més ho fa amb l'intenció conscient de millorar, només llavors serveix el que es fa.
Per acabar podria contestar algunes de les preguntes que he plantejat abans. Quin sentit tenen les avantguardes? el que he explicat: tenen el sentit d'oferir alternatives a allò que pensa tothom. Serveixen d'alguna cosa? si, sempre que siguen capaces de fer-se veure. Les hem vistes quan cremaven fotos del rei, hem vist com això despertava els més reaccionaris, i hem reflexionat sobre si això s'ha de fer. Potser no han convençut a ningu, però els han fet reflexionar, que és al cap i a la fi el que intenta evitar sempre el capitalisme. Tenen un pes real en la societat? actualment jo crec que no. Malgrat els esforços que es fan, segueixen sent un grup considerat marginal i exposat als prejudicis més inversemblants. I quan s'intenta sortir de la marginalitat es perden els principis que els definien ( això no sol passar en institucions, però si molts cops en persones com Carod Rovira, Josep Piqué (el primer era del PSAN (partit socialista d'alliberament nacional, partit purament revolucionari) i el segon del partit comunista) etc.). La pregunta de si podem consentir que existeixin deixe que la respongueu vosaltres, la meua resposta és clara, la vostra potser medirà fins a quin punt sou reaccionàris jejejej
Bé, per començar potser, desde la meua pròpia ignorància fruit d'un estudi gens profund sobre el marxisme leninisme, hauria de definir que és per a Lenin, i com entén la major part de la gent, el que és l'avantguarda. Lenin, a pesar de tot el seu discurs social, creia fermament en l'èlit, en que una part de la població, o era millor per naturalesa que els altres (com deia Plató) o per certes circumstàncies s'havien fet millors. D'aquesta manera, Lenin creia que aquella èlit sabia millor que el propi poble com s'havia de governar, i que per instaurar el socialisme al pais l'avantguarda havia d'imposar les seues dees a les masses i governar-les "sàviament" fins que la transformació de la societat duta a terme pel socialisme eliminara les contradiccions internes del capitalisme, del tal manera que es poguera eliminar l'estat, els diners i totes les institucions del propi estat, i que la població poguera governar les seues vides, havent arribat a un estat que gairebé no sabien com havien arribat(doncs la transformació l'havia dut a terme l'avantguarda). Així doncs, l'avantguarda és la part de la població que, avançada al seu temps, és capaç de governar jusament el pais fins fer-lo arribar al comunisme llibertari.
Jo no crec justament en aquesta avantguarda, però de totes maneres crec que existeix algun tipus davantguarda. L'avantguarda per a mi, dins els països catalans, són totes aquelles organitzacions que s'avancen a les concepcions acceptades generalment al seu pais per oferir un canvi sempre a millor, és a dir, les organitzacions revolucionàries. N'hi han moltes, jo destaque, per experiència pròpia, maulets. Tanmateix, jo no crec que maulets siga avantguarda perquè les persones que la componen siguen mes inteligents, en absolut, crec que forma part de l'avantguarda simplement perquè ofereix alternatives en un marc de major llibertat per a les clases oprimides, els treballadors i també una alternativa per al manteniment de la cultura catalana. Aquestes alternatives son, o bé el socialisme i l'anarquisme per una banda, o bé l'independència. Quedem doncs, en que maulets forma part de l'avantguarda perquè fereix possibilitats de major llibertat i de millora de les condicions de vida en general.
Llavors, seria convenient que aquest tipus d'organitzacions imposaren el seu govern a la resta del pais? Potser alguns ho creuen, creuen com Lenin que tenen suficient raó per imposar-la a la resta. Jo no, no crec que ens puguem arriscar a cometre errors com els d'Stalin. D'aquesta manera, crec que la funció de l'avantguarda no és la de conduir el pais cap on vulga, sino la de mostrar sempre a la població l'alternativa, que sapiguen que segueix existint, i que quan vegen quen tot el que els ofereixen desde l'estat falla, que tot son problemes i que cada solució els empitjora, potser veuran també que l'alternativa de l'avantguarda és millor. Només llavors, quan l'avantguarda siga majoria, quan la poblacó en conjunt i no uns quants pensadors que no es mouen de casa prenguen les decisions, només llavors es podran posar en practica les seues idees. Quan defensava que no es podia deixar que per decisió de la majoria de la gent es destruira una cultura no ho feia perquè una minoria pensara que la cultura s'havia de mantenir, sino perquè la destrucció d'una cultura no té sentit en si, no millora la situació de la majoria. De la mateixa manera, imposar la opinió de la minoria en contra de la de la majoria tampoc millora la situació. Només quan és la majoria de la població que ho fa, i a més ho fa amb l'intenció conscient de millorar, només llavors serveix el que es fa.
Per acabar podria contestar algunes de les preguntes que he plantejat abans. Quin sentit tenen les avantguardes? el que he explicat: tenen el sentit d'oferir alternatives a allò que pensa tothom. Serveixen d'alguna cosa? si, sempre que siguen capaces de fer-se veure. Les hem vistes quan cremaven fotos del rei, hem vist com això despertava els més reaccionaris, i hem reflexionat sobre si això s'ha de fer. Potser no han convençut a ningu, però els han fet reflexionar, que és al cap i a la fi el que intenta evitar sempre el capitalisme. Tenen un pes real en la societat? actualment jo crec que no. Malgrat els esforços que es fan, segueixen sent un grup considerat marginal i exposat als prejudicis més inversemblants. I quan s'intenta sortir de la marginalitat es perden els principis que els definien ( això no sol passar en institucions, però si molts cops en persones com Carod Rovira, Josep Piqué (el primer era del PSAN (partit socialista d'alliberament nacional, partit purament revolucionari) i el segon del partit comunista) etc.). La pregunta de si podem consentir que existeixin deixe que la respongueu vosaltres, la meua resposta és clara, la vostra potser medirà fins a quin punt sou reaccionàris jejejej
sábado, 3 de noviembre de 2007
Jutjant sense perill...
ABC (cliqueu per veure la noticia)
perdoneu perquè la noticia no és d'avui precisament, però ho vaig escriure i no ho vaig posar, i no se perquè despres se n'ha anat l'internet i fins ara no me pogut conectar en condicions...
Ultimament se m'està fent dificil criticar a la premsa, perquè no se prou dels mecanismes per enganyar que utilitzen i perquè tinc mil coses més que dir sobre la noticia en si que sobre la forma que tenen descriurela, i aquest cop em torna a passar. Potser hauria de posar critica al que surt a la premsa...
Només per començar, el titular ("le pediria a Zapatero que declare rotundamente que Irak no ha sido"(s'enten que no ha sigut el que ha fet que l'objectiu de l'atemptat fora l'estat Espanyol)) ja es mereix quatre paraules ben dites, però clar, el titular, encara que el posa l'ABC, no el diuen ells sino el sinyo Zaplana, aixi que el criticare a ell i avant.
Un cop més és la hipocresia, que començo a pensar que és per a ells com una droga, no poden parar. Com Acebes en el Polònia, que sortia en el tribunal de l'onze M i no podia parar d'acusar a ETA de l'autoria. De la mateixa manera, tots els portaveus del PP no es poden resistir a mentir una mica més, a fer gala de la seua hipocresia i de veure com les masses estúpides es traguen els seues paraules com un antídot. Irak no va ser? La veritat mai no la podrem saber, caldria estar en el cap d'aquella gent per saber què els va impulsar al cap i a la fi per fer aquest atemptat, però siga com siga, i encara que la causa bàsica de l'atemptat fóra la jihad en si, i no aquesta guerra, és força evidetn que a l'hora d'escollir l'objectiu, veure qui va atacar els seus anteriorment deguera pesar moltisim en la seua decisio. Tres estats es van involucrar en gran mesura en la guerra de l'Iraq: EEUU, el regne unit i Espanya. A EEUU ja li va tocar rebre, al regne unit hi va haver l'11 J, i a l'estat espanyol l'11M, no se perquè crec que està relaionat, ja no diguem el numero de dia que es fa...La veritat, crec poc en les casualitats. Com a minim en politica internacional.
Més hipocresia: "Los señores Aznar y Acebes, y yo mismo, somos miembros de un partido que estando en el Gobierno detuvo a los terroristas hoy condenados y, mientras esto sucedía, Zapatero, Rubalcaba, José Blanco y otros utilizaban el atentado para ganar las elecciones". La frase, impecable, ni una sola mentida. Es van detindre els autors, i el PSOE va utilitzar l'atemptat de forma partidista. Pero, no és evident que el PP tambe ho va fer? Tots, ni que siga pel que hem vist a la tele sabem quin es el modus operandi d'ETA, gairebé sempre avisen, han fet pocs atemptats amb moltes victimes i cap amb un nombre de victimes comparable a aquest, i tanmateix es va dur fins al limit l'esforç per salvar la situació, fins a tal punt, que molt de temps després encara es veien obligats a demanar la investigació d'ETA per salvar les apariències. Perquè s'entesten els politics a atacar sempre a l'adversari sabent que has fet el mateix mil cops? Es que la gent ni s'ho hauria de plantejar, cada comunicat d'un partit politic és un moviment partidista, no fas res per deixar indiferent a la gent, sempre l'intentes apropar a la teua posicio. Llavors, de què es queixa? És calr, hi han molts vots en joc...
Per acabar vull comentar una mica que no em sembla que la sentència siga justa. Si fóra per mi, no és que no els haguera jutjat, simplement hi hauria tanta gent asseguda davant seu als tribunals que encara no ho hagueren pogut fer. No vull que penseu que és apologia del terrorisme, i menys de terrorisme islamic, que és exageradament bèstia, això és una critica, com tot el que escric aci. El que vull dir és que hi han milers de persones, a les que en general respectem i que alguns fins i tot adoren, que son responsables de la mort de molta més gent. L'empresari que munta una fabrica a l'Àfrica i es pasa per on vol l'abocament de residus als rius, no ha portat una mica de progrés a la zona, sino que farà emmalaltir milers de persones, moltes més que les que treballen a la fabrica. Qan Bush va decidir deslliurar al món d'aquell dictador, va demostrar que podia ser mil cops pitjos que ell. No ens enanyem, no és pitjor el que va fer Sadam que el que va fer Bush, la diferència és que Sadam ho va fer en sa casa i Bush ho fa fora, per la qual cosa els americans no coneixen el que és sofrir una guerra moderna. Per tant, crec que s'hauria de jutjar molt abans a una persona que ha tingut una infantesa plàcida i que ja adult ha provocat la mort, directa o indirectament de milers de persones, que a una persona que ha sofrit privacions desde sempre, a la que possiblement la guerra li ha llevat la familia, i que no ha matat a tanta gent com aquests empresaris.
perdoneu perquè la noticia no és d'avui precisament, però ho vaig escriure i no ho vaig posar, i no se perquè despres se n'ha anat l'internet i fins ara no me pogut conectar en condicions...
Ultimament se m'està fent dificil criticar a la premsa, perquè no se prou dels mecanismes per enganyar que utilitzen i perquè tinc mil coses més que dir sobre la noticia en si que sobre la forma que tenen descriurela, i aquest cop em torna a passar. Potser hauria de posar critica al que surt a la premsa...
Només per començar, el titular ("le pediria a Zapatero que declare rotundamente que Irak no ha sido"(s'enten que no ha sigut el que ha fet que l'objectiu de l'atemptat fora l'estat Espanyol)) ja es mereix quatre paraules ben dites, però clar, el titular, encara que el posa l'ABC, no el diuen ells sino el sinyo Zaplana, aixi que el criticare a ell i avant.
Un cop més és la hipocresia, que començo a pensar que és per a ells com una droga, no poden parar. Com Acebes en el Polònia, que sortia en el tribunal de l'onze M i no podia parar d'acusar a ETA de l'autoria. De la mateixa manera, tots els portaveus del PP no es poden resistir a mentir una mica més, a fer gala de la seua hipocresia i de veure com les masses estúpides es traguen els seues paraules com un antídot. Irak no va ser? La veritat mai no la podrem saber, caldria estar en el cap d'aquella gent per saber què els va impulsar al cap i a la fi per fer aquest atemptat, però siga com siga, i encara que la causa bàsica de l'atemptat fóra la jihad en si, i no aquesta guerra, és força evidetn que a l'hora d'escollir l'objectiu, veure qui va atacar els seus anteriorment deguera pesar moltisim en la seua decisio. Tres estats es van involucrar en gran mesura en la guerra de l'Iraq: EEUU, el regne unit i Espanya. A EEUU ja li va tocar rebre, al regne unit hi va haver l'11 J, i a l'estat espanyol l'11M, no se perquè crec que està relaionat, ja no diguem el numero de dia que es fa...La veritat, crec poc en les casualitats. Com a minim en politica internacional.
Més hipocresia: "Los señores Aznar y Acebes, y yo mismo, somos miembros de un partido que estando en el Gobierno detuvo a los terroristas hoy condenados y, mientras esto sucedía, Zapatero, Rubalcaba, José Blanco y otros utilizaban el atentado para ganar las elecciones". La frase, impecable, ni una sola mentida. Es van detindre els autors, i el PSOE va utilitzar l'atemptat de forma partidista. Pero, no és evident que el PP tambe ho va fer? Tots, ni que siga pel que hem vist a la tele sabem quin es el modus operandi d'ETA, gairebé sempre avisen, han fet pocs atemptats amb moltes victimes i cap amb un nombre de victimes comparable a aquest, i tanmateix es va dur fins al limit l'esforç per salvar la situació, fins a tal punt, que molt de temps després encara es veien obligats a demanar la investigació d'ETA per salvar les apariències. Perquè s'entesten els politics a atacar sempre a l'adversari sabent que has fet el mateix mil cops? Es que la gent ni s'ho hauria de plantejar, cada comunicat d'un partit politic és un moviment partidista, no fas res per deixar indiferent a la gent, sempre l'intentes apropar a la teua posicio. Llavors, de què es queixa? És calr, hi han molts vots en joc...
Per acabar vull comentar una mica que no em sembla que la sentència siga justa. Si fóra per mi, no és que no els haguera jutjat, simplement hi hauria tanta gent asseguda davant seu als tribunals que encara no ho hagueren pogut fer. No vull que penseu que és apologia del terrorisme, i menys de terrorisme islamic, que és exageradament bèstia, això és una critica, com tot el que escric aci. El que vull dir és que hi han milers de persones, a les que en general respectem i que alguns fins i tot adoren, que son responsables de la mort de molta més gent. L'empresari que munta una fabrica a l'Àfrica i es pasa per on vol l'abocament de residus als rius, no ha portat una mica de progrés a la zona, sino que farà emmalaltir milers de persones, moltes més que les que treballen a la fabrica. Qan Bush va decidir deslliurar al món d'aquell dictador, va demostrar que podia ser mil cops pitjos que ell. No ens enanyem, no és pitjor el que va fer Sadam que el que va fer Bush, la diferència és que Sadam ho va fer en sa casa i Bush ho fa fora, per la qual cosa els americans no coneixen el que és sofrir una guerra moderna. Per tant, crec que s'hauria de jutjar molt abans a una persona que ha tingut una infantesa plàcida i que ja adult ha provocat la mort, directa o indirectament de milers de persones, que a una persona que ha sofrit privacions desde sempre, a la que possiblement la guerra li ha llevat la familia, i que no ha matat a tanta gent com aquests empresaris.
miércoles, 31 de octubre de 2007
Autodeterminació o independència?
Possiblement la majoria no entengueu quina és la diferència, jo fa poc de temps que ho sé, i fins i tot quan ho vaig saber vaig pensar que era absolutament indiferent, si una o l'altra. Aqui intentaré explicar, el millor que puga, perquè estic a favor de la independència i no a favor de l'autodeterminació dels pobles.
Però primer de tot, podriem definir els termes.
- Independència vol dir que cada poble, cada realitat nacional, cada cultura comuna, amb o sense llengua pròpia té el seu propi estat. Això vol dir, per exemple, que tots els diferents països actuals que fa temps formaven part de l'imperi Austríac, com poden ser Àustria mateixa, Txèquia, Eslovaquia, Eslovenia, Bosnia i molts altres, passen a tindre un estat i organització pròpia, que vetle per la conservació de la cultura i els costums propis de cada regió. El cas no és diferent al dels països catalans, fa molt de temps que formem part de l'imperi espanyol, encara que ara s'anomene tan sols Espanya, i molts països se n'han separat (Argentina, Bolívia, Mèxic, Cuba i tota sudamèrica en general), simplement nosaltres encara no ho hem fet i la gent està tan acostumada a mantenir els mapes que ni s'ho planteja (encara que Montenegro fa poc o el debat actual a Flandes sembla que porten a noves onades de separació d'estats).
- Autodeterminació significa que aquest poble, realitat nacional o com li vulgueu dir, pot decidir si vol la independència o mantenir-se dins l'estat actual. És a dir, es convoca un referèndum en el que la població diu si vol continuar amb la situació o crear un esat nou més acord amb la realitat.
Perquè estic a favor de la independència? Doncs perquè és la única manera de mantenir, de la manera en què vivim ara, els costums, tradicions formes de viure dels pobles. I sobretot, la llengua. Perque podem veure tots que cada cop són més les persones que es pasen a la llengua de l'estat. Si vas pel carrer i portes el compte de les persones que parlen en Català i en Castellà estic segur, si no és per una gran casualitat, que les persones que parlen Castellà superen a les altres en proporció de com a minim 2 a 1. I, o són imaginacions meues, o ara mateix se senten més persones parlant romanès que Català, com a minim en Castelló. Això passa, com us pot dir qualsevol professor de Valencià quan tracteu el tema de la substitució lingüística, perquè no és necessari saber Català per viure aci. Fins i tot és una molèstia, és une esforç continu haver d'intentar que l'altre, que saps que parla Català, es canvie de llengua, perquè tots saben i parlen Castellà, el Català el sabem tots, molts el tenim de llengua materna i molt pocs l'utilitzen durant tot el dia. Com a minim fins que s'arribe a una societat utòpica en la que ninguna llengua sigue oficial, la independència serà necessària per mantenir-la. També parlaria de la globalització, que destroça les nostres costumsper substituïr-les per les americanes (aquesta nit mateix és Halloween, i no fa molt ja e vist molts nens vestits de dràcula i altres monstres pitjors celebrant-ho, i no sé quants (encara que de segur molt pocs) aniran demà a fer l'homenatge als seus difunts com sempre ha sigut costum aci). Tanmateix, preferisc no treure el tema globaltzació perquè amb el de la independència ja n'hi ha prou (i potser massa jejeje)
Perquè estic en contra de l'autodeterminació? Bàsicament, per por. Por a que a aquest poble en el que vivim li posen al davant un document que ha de signar per viure i decideixi suicidar-se. Perquè actualment, com a minim, la consciència nacional és nula aqui, i els nostres compatriotes són capaços de tindre aquesta possibilitat i tirar-la al fem com si res. No per mala intenció, sino perquè per a ells son tonteries, no veuen que el capitalisme, la globalització i els intents d'homogenització dels estat ja han destruït una quantitat enorme de cultures, i la cosa continua, i encara que no siguem una tribu africana de 500 persones, el nostre bagatge pot arribar igualment a ser oblidat i encaixat com una part més de la història i glòries d'Espanya. No crec, per tant, que siga necessari ni tan sols convenient un referèndum d'autodeterminació, perquè potser ens trobariem que tenim la batalla perduda i deixariem de treballar com fins ara.
Per acabar vull parlar de les conseqüències que pot tindre l'assoliment de la independència, o en canvi que no s'aconsegueixi. Les conseqüències si s'assoleix son clares i crec que no molt (per no dir gens) destructives: la no desaparició de la nostra llengua i costums, la recuperació de consciència històrica i social que tanta falta fa, i si voleu que ens posem en el camp econòmic, en aquest món, la diferència de les relacions comercials dintre d'un estat o entre estats és simplement fer alguns papers més. Les distàncies no es faran més grans per canviar un mapa, i ara mateix la majoria dels productes que consumim no es produeixen aqui. En què canviaria la situació d'existir un nou estat? En canvi, el no assoliment de la independència pot suposar, a més de tot el contrari a l'anterior (pèrdua de llengua i identitat etc.), un pas enrere per a tot el moviment antiglobalització. Si no reivindiquem, desde totes les nacions oprimides, la conservació de la nostra identitat, què faran els que mai no han patit per perdre la seua cultura (em refereixo evidentment a membres de nació amb estat) quan no un govern o un estat, sino el mercat, que és molt més indiferent amb aquestes coses, globalitzi tant el món que tots parlem anglès i celebrem el Halloween? No és que no voldran reaccionar, ni tan sols que no sabran com fer-ho, directament no sabran què els esta passant, no tindran ni idea perquè els esta passant ni les seues conseqüències, i el món serà un, occidental, blanc, consumista. Sento posar-me melodramàtic, però per a mi és això el que passarà si desde cada lloc del món no reclamem aquest dret de decidir el nosre futur i en comptes d'això ens acomodem a nostra casa mentre perdem allò que milers d'anys d'història ens han donat sense reclamar res a canvi.
PS: perdoneu la llargària de l'article, no ho he pogut evitar... jejejeje
Però primer de tot, podriem definir els termes.
- Independència vol dir que cada poble, cada realitat nacional, cada cultura comuna, amb o sense llengua pròpia té el seu propi estat. Això vol dir, per exemple, que tots els diferents països actuals que fa temps formaven part de l'imperi Austríac, com poden ser Àustria mateixa, Txèquia, Eslovaquia, Eslovenia, Bosnia i molts altres, passen a tindre un estat i organització pròpia, que vetle per la conservació de la cultura i els costums propis de cada regió. El cas no és diferent al dels països catalans, fa molt de temps que formem part de l'imperi espanyol, encara que ara s'anomene tan sols Espanya, i molts països se n'han separat (Argentina, Bolívia, Mèxic, Cuba i tota sudamèrica en general), simplement nosaltres encara no ho hem fet i la gent està tan acostumada a mantenir els mapes que ni s'ho planteja (encara que Montenegro fa poc o el debat actual a Flandes sembla que porten a noves onades de separació d'estats).
- Autodeterminació significa que aquest poble, realitat nacional o com li vulgueu dir, pot decidir si vol la independència o mantenir-se dins l'estat actual. És a dir, es convoca un referèndum en el que la població diu si vol continuar amb la situació o crear un esat nou més acord amb la realitat.
Perquè estic a favor de la independència? Doncs perquè és la única manera de mantenir, de la manera en què vivim ara, els costums, tradicions formes de viure dels pobles. I sobretot, la llengua. Perque podem veure tots que cada cop són més les persones que es pasen a la llengua de l'estat. Si vas pel carrer i portes el compte de les persones que parlen en Català i en Castellà estic segur, si no és per una gran casualitat, que les persones que parlen Castellà superen a les altres en proporció de com a minim 2 a 1. I, o són imaginacions meues, o ara mateix se senten més persones parlant romanès que Català, com a minim en Castelló. Això passa, com us pot dir qualsevol professor de Valencià quan tracteu el tema de la substitució lingüística, perquè no és necessari saber Català per viure aci. Fins i tot és una molèstia, és une esforç continu haver d'intentar que l'altre, que saps que parla Català, es canvie de llengua, perquè tots saben i parlen Castellà, el Català el sabem tots, molts el tenim de llengua materna i molt pocs l'utilitzen durant tot el dia. Com a minim fins que s'arribe a una societat utòpica en la que ninguna llengua sigue oficial, la independència serà necessària per mantenir-la. També parlaria de la globalització, que destroça les nostres costumsper substituïr-les per les americanes (aquesta nit mateix és Halloween, i no fa molt ja e vist molts nens vestits de dràcula i altres monstres pitjors celebrant-ho, i no sé quants (encara que de segur molt pocs) aniran demà a fer l'homenatge als seus difunts com sempre ha sigut costum aci). Tanmateix, preferisc no treure el tema globaltzació perquè amb el de la independència ja n'hi ha prou (i potser massa jejeje)
Perquè estic en contra de l'autodeterminació? Bàsicament, per por. Por a que a aquest poble en el que vivim li posen al davant un document que ha de signar per viure i decideixi suicidar-se. Perquè actualment, com a minim, la consciència nacional és nula aqui, i els nostres compatriotes són capaços de tindre aquesta possibilitat i tirar-la al fem com si res. No per mala intenció, sino perquè per a ells son tonteries, no veuen que el capitalisme, la globalització i els intents d'homogenització dels estat ja han destruït una quantitat enorme de cultures, i la cosa continua, i encara que no siguem una tribu africana de 500 persones, el nostre bagatge pot arribar igualment a ser oblidat i encaixat com una part més de la història i glòries d'Espanya. No crec, per tant, que siga necessari ni tan sols convenient un referèndum d'autodeterminació, perquè potser ens trobariem que tenim la batalla perduda i deixariem de treballar com fins ara.
Per acabar vull parlar de les conseqüències que pot tindre l'assoliment de la independència, o en canvi que no s'aconsegueixi. Les conseqüències si s'assoleix son clares i crec que no molt (per no dir gens) destructives: la no desaparició de la nostra llengua i costums, la recuperació de consciència històrica i social que tanta falta fa, i si voleu que ens posem en el camp econòmic, en aquest món, la diferència de les relacions comercials dintre d'un estat o entre estats és simplement fer alguns papers més. Les distàncies no es faran més grans per canviar un mapa, i ara mateix la majoria dels productes que consumim no es produeixen aqui. En què canviaria la situació d'existir un nou estat? En canvi, el no assoliment de la independència pot suposar, a més de tot el contrari a l'anterior (pèrdua de llengua i identitat etc.), un pas enrere per a tot el moviment antiglobalització. Si no reivindiquem, desde totes les nacions oprimides, la conservació de la nostra identitat, què faran els que mai no han patit per perdre la seua cultura (em refereixo evidentment a membres de nació amb estat) quan no un govern o un estat, sino el mercat, que és molt més indiferent amb aquestes coses, globalitzi tant el món que tots parlem anglès i celebrem el Halloween? No és que no voldran reaccionar, ni tan sols que no sabran com fer-ho, directament no sabran què els esta passant, no tindran ni idea perquè els esta passant ni les seues conseqüències, i el món serà un, occidental, blanc, consumista. Sento posar-me melodramàtic, però per a mi és això el que passarà si desde cada lloc del món no reclamem aquest dret de decidir el nosre futur i en comptes d'això ens acomodem a nostra casa mentre perdem allò que milers d'anys d'història ens han donat sense reclamar res a canvi.
PS: perdoneu la llargària de l'article, no ho he pogut evitar... jejejeje
martes, 30 de octubre de 2007
Atrevir-se a jutjar...
El mundo (cliqueu per veure la noticia)
Bé, crec que hauria d'haver començat a mirar els periòdics fa temps, perquè no recordava que abans es feren aquests atemptats contra la llibertat d'expressió. No fa molt vaig comentar l'intent de silenciar els magistrats del tribunal constitucional, ara porten a el lehendakari i a diversos dirigents socialistes i de Batasuna a judici, a aquests ultims, un cop més.
En la noticia no es concreta amb qui havien tingut aquestes reunions, però per mi és indiferent que les hagueren tingut entre ells o amb ETA. Quan s'ha decidit que parlar és un delicte? La veritat, el feixisme cada cop avança més destroçant intents de raciocini, i ja no els importa, potser perquè ja no és un perill per a ells, el que digui la gent.
No fa molt també deia que el perfeccionament de la propaganda fa que els missatges cada vegada siguin més subtils, que cada cop siguin menys explicits, però ara m'ho replantege. Com pot ser que la gent no vege quina és la intenció d'aquest judici? M'estalviaré comentaris al que significa perquè el portaveu del govern basc ja n'ha posat suficients a l'article. De totes maneres, em costa veure que ningu reacciona, em fa por pensar que li espera al pais si ja no ens importa allò pel que s'ha lluitat tant i durant tant de temps. Potser, si tot continua així, d'aqui a uns anys ens trobarem que no podrem opinar, i que tant enfeinats com estavem treballant i enriquint-nos que és la recompensa que dóna el capital, no ens n'haviem adonat...
Quanta gent deixa de votar a Fabra per ser un mafios? perquè no ens enganyem, ho sabem tots el que aquest home fa en el seu temps lliure, i tanmateix el seguim votant, com em recorda sempre amb orgull un company de classe. De la mateixa manera, no ens importa en absolut les mentides que diguin la gent del PP o del PSOE per seguir-los votant , ni l'hipocresia que demostre quan prohibeixen certes formes de llibertat d'expressió i després la proclamen com a virtut universal. No, no tenen cap problema a mentir, cada cop més descaradament, i nosaltres no els ho fem pagar com cal.
Si ens centrem més en el conflicte basc, trobem un cop més aqesta negació de la llibertat d'expressió i aquesta hipocresia.Perquè el poble basc no pot decidir si vol ser independent? Perquè ni tan sols pot dir-ho? No ens enganyem, siga quin siga el resultat del referèndum no arribaran a l'independència per aquesta via, no els ho deixaran de cap manera des de Madrid. Llavors, de què tenen por? de que la gent sàpiga que els bascos no se senten espanyols? De que les mentides que escampen que Espanya es trenca siguen veritat? Podeu estar tranquils, us queden anys de paradís.
I què dir de la ilegalitzada Batasuna? Més enllà de si fan el correcte o no, podem recordar que el principal motiu que va fer que fóra ilegalitzada, a banda de la por que li tenien, era que no condemnaven els atemptats d'ETA. De nou el mateix: quants cops el PP ha condemnat l'actuació de Franco i el seu govern feixista, que va costar moltíssimes més vides i molt més de dolor a la població? No tenen cap dret a donar lliçons. El dia que respecten de veritat la llibertat d'expressió en podran donar. Fins llavors, que es deixen de clams al cel i deixen parlar al poble.
Bé, crec que hauria d'haver començat a mirar els periòdics fa temps, perquè no recordava que abans es feren aquests atemptats contra la llibertat d'expressió. No fa molt vaig comentar l'intent de silenciar els magistrats del tribunal constitucional, ara porten a el lehendakari i a diversos dirigents socialistes i de Batasuna a judici, a aquests ultims, un cop més.
En la noticia no es concreta amb qui havien tingut aquestes reunions, però per mi és indiferent que les hagueren tingut entre ells o amb ETA. Quan s'ha decidit que parlar és un delicte? La veritat, el feixisme cada cop avança més destroçant intents de raciocini, i ja no els importa, potser perquè ja no és un perill per a ells, el que digui la gent.
No fa molt també deia que el perfeccionament de la propaganda fa que els missatges cada vegada siguin més subtils, que cada cop siguin menys explicits, però ara m'ho replantege. Com pot ser que la gent no vege quina és la intenció d'aquest judici? M'estalviaré comentaris al que significa perquè el portaveu del govern basc ja n'ha posat suficients a l'article. De totes maneres, em costa veure que ningu reacciona, em fa por pensar que li espera al pais si ja no ens importa allò pel que s'ha lluitat tant i durant tant de temps. Potser, si tot continua així, d'aqui a uns anys ens trobarem que no podrem opinar, i que tant enfeinats com estavem treballant i enriquint-nos que és la recompensa que dóna el capital, no ens n'haviem adonat...
Quanta gent deixa de votar a Fabra per ser un mafios? perquè no ens enganyem, ho sabem tots el que aquest home fa en el seu temps lliure, i tanmateix el seguim votant, com em recorda sempre amb orgull un company de classe. De la mateixa manera, no ens importa en absolut les mentides que diguin la gent del PP o del PSOE per seguir-los votant , ni l'hipocresia que demostre quan prohibeixen certes formes de llibertat d'expressió i després la proclamen com a virtut universal. No, no tenen cap problema a mentir, cada cop més descaradament, i nosaltres no els ho fem pagar com cal.
Si ens centrem més en el conflicte basc, trobem un cop més aqesta negació de la llibertat d'expressió i aquesta hipocresia.Perquè el poble basc no pot decidir si vol ser independent? Perquè ni tan sols pot dir-ho? No ens enganyem, siga quin siga el resultat del referèndum no arribaran a l'independència per aquesta via, no els ho deixaran de cap manera des de Madrid. Llavors, de què tenen por? de que la gent sàpiga que els bascos no se senten espanyols? De que les mentides que escampen que Espanya es trenca siguen veritat? Podeu estar tranquils, us queden anys de paradís.
I què dir de la ilegalitzada Batasuna? Més enllà de si fan el correcte o no, podem recordar que el principal motiu que va fer que fóra ilegalitzada, a banda de la por que li tenien, era que no condemnaven els atemptats d'ETA. De nou el mateix: quants cops el PP ha condemnat l'actuació de Franco i el seu govern feixista, que va costar moltíssimes més vides i molt més de dolor a la població? No tenen cap dret a donar lliçons. El dia que respecten de veritat la llibertat d'expressió en podran donar. Fins llavors, que es deixen de clams al cel i deixen parlar al poble.
lunes, 29 de octubre de 2007
Sants
Bé, aquest cop la critica a la premsa és minima comparada a la critica a la font de la informació i tanmateix no es pot ignorar: quan saps que et menteixen tens el deure d'explicar-ho, la manera d'evitar manipulacions intencionades és analitzar la veritat que hi ha en cada comunicat.
El país (cliqueu aqui per veure l'article)
En resum, que el nou papa té tantes ganes de fer sants com l'anterior. I a més no se n'amaga en absolut, ni amaga les seues inclinacions ni les seues mostres de voler dur a l'església més enrere que fa 50 anys. El setge que des de la santa seu es fa a cada intent de progrés siga on siga no deixa pensar, per enlloc, que algun dia es puguen posar d'acord aquests religiosos amb la gent del carrer.
Llavors em pregunto, quin dret té a decidir aquella gent que mai ha tingut el perill d'agafar la SIDA (bé, uns pocs potser si, però normalment els nens no la tenen) que ningú pot utilitzar preservatiu? Quin dret té a decidir una persona que mai ha tingut fills que ningu pot avortar, encara que la vida que li espere a aquest fill siga un martiri? Quin dret té algu que ha reprimit els seus instints de manera totalment antinatural a dir que el que faci una parella d'homosexuals és antinatural?
No, no tenen cap dret a dir-ho, però ho segueixen fent, perquè el món en el que viuen els religiosos no és el mateix món en el que vivim nosaltres. Els agradaria recuperar els temps en què la seua paraula era llei, i no escatimen esforços criticant a tort i a dret i manifestant el seu rebuig al progrés.
Aquest cop ho han fet en forma de beatificació massiva. Ja fa temps crec recordar que en van fer una de massiva de set persones, ara en son 498 i crec que té alguna intenció. I també em fa pensar quines són les raons que porten a pensar que alguna persona és santa. Ells diuen que l'amor a Déu, més concretament el martiri per amor a Déu. No pretenc defensar el que van fer els republicans cremant esglésies a tort i a dret, però si amor a Déu és agafar un fusil i posar-se al costat dels nacionals, i martiri és morir després d'atacar, no crec que aquesta gent siga santa. A més, si la intenció del Vaticà no fóra lloar l'actuació feixista d'aquells capellans, hagueren inclòs els martiris de capellans republicans, que també existien (el clàssic cura rojo) i ho hagueren escampat als quatre vents. Però no, en comptes daixò posen a gran quantitat de morts a mans de republicans, cosa que al cap i a la fi només fa que pensar que els sants són els que s'oposen al comunisme, anarquisme o qualsevol avenç social.
També va en la mateixa linia la beatificació de Josemaría Escrivá de Balaguer, el fundador de l'opus, un dels sectors més conservadors de l'església, que em pregunto jo què va fer per mereixer el títol de sant a banda de viure com un rei a costa dels seus afiliats.
Per acabar, només vull resaltar dos detalls que em semblen penosos per aprt dels mitjans. En primer lloc, com ja he dit, que ningun (com a minim el pais...) intente analitzar l'actuació del Vaticà per treure un poc de veritat i de raons per les que han fet això. En segon lloc, el fet que al final de l'article se citen els fets que van passar davant d'una església de l'opus Dei. Pel que es veu, un grup reduït de persones de l'extrema esquerra van protestar contra aquestes beatificacions. La pregunta: perquè cites aquesta protesta i no els milers de persones que devien haver a la plaça aquella celebrant-ho? Per mi és ben clar. Es fan les victimes. Després de tota la hipocresia que mostren fent aquestes beatificacions a més, en comptes de destacar la bona rebuda entre els seus sectors, fan com si l'única reacció hagués sigut despreci, com si estigueren sols i desamparats. Ah, i més encara, havien de destacar que eren d'extrema esquerra, per a que se sapiga qui son els dolents de la pelicula...
Bé, no se que més dir ja. Hi veig massa hipocresia en tot el que diuen. De fet, tinc un article fet sobre això, potser algun dia que no tinga temps el posare jejejeje
Salut!
El país (cliqueu aqui per veure l'article)
En resum, que el nou papa té tantes ganes de fer sants com l'anterior. I a més no se n'amaga en absolut, ni amaga les seues inclinacions ni les seues mostres de voler dur a l'església més enrere que fa 50 anys. El setge que des de la santa seu es fa a cada intent de progrés siga on siga no deixa pensar, per enlloc, que algun dia es puguen posar d'acord aquests religiosos amb la gent del carrer.
Llavors em pregunto, quin dret té a decidir aquella gent que mai ha tingut el perill d'agafar la SIDA (bé, uns pocs potser si, però normalment els nens no la tenen) que ningú pot utilitzar preservatiu? Quin dret té a decidir una persona que mai ha tingut fills que ningu pot avortar, encara que la vida que li espere a aquest fill siga un martiri? Quin dret té algu que ha reprimit els seus instints de manera totalment antinatural a dir que el que faci una parella d'homosexuals és antinatural?
No, no tenen cap dret a dir-ho, però ho segueixen fent, perquè el món en el que viuen els religiosos no és el mateix món en el que vivim nosaltres. Els agradaria recuperar els temps en què la seua paraula era llei, i no escatimen esforços criticant a tort i a dret i manifestant el seu rebuig al progrés.
Aquest cop ho han fet en forma de beatificació massiva. Ja fa temps crec recordar que en van fer una de massiva de set persones, ara en son 498 i crec que té alguna intenció. I també em fa pensar quines són les raons que porten a pensar que alguna persona és santa. Ells diuen que l'amor a Déu, més concretament el martiri per amor a Déu. No pretenc defensar el que van fer els republicans cremant esglésies a tort i a dret, però si amor a Déu és agafar un fusil i posar-se al costat dels nacionals, i martiri és morir després d'atacar, no crec que aquesta gent siga santa. A més, si la intenció del Vaticà no fóra lloar l'actuació feixista d'aquells capellans, hagueren inclòs els martiris de capellans republicans, que també existien (el clàssic cura rojo) i ho hagueren escampat als quatre vents. Però no, en comptes daixò posen a gran quantitat de morts a mans de republicans, cosa que al cap i a la fi només fa que pensar que els sants són els que s'oposen al comunisme, anarquisme o qualsevol avenç social.
També va en la mateixa linia la beatificació de Josemaría Escrivá de Balaguer, el fundador de l'opus, un dels sectors més conservadors de l'església, que em pregunto jo què va fer per mereixer el títol de sant a banda de viure com un rei a costa dels seus afiliats.
Per acabar, només vull resaltar dos detalls que em semblen penosos per aprt dels mitjans. En primer lloc, com ja he dit, que ningun (com a minim el pais...) intente analitzar l'actuació del Vaticà per treure un poc de veritat i de raons per les que han fet això. En segon lloc, el fet que al final de l'article se citen els fets que van passar davant d'una església de l'opus Dei. Pel que es veu, un grup reduït de persones de l'extrema esquerra van protestar contra aquestes beatificacions. La pregunta: perquè cites aquesta protesta i no els milers de persones que devien haver a la plaça aquella celebrant-ho? Per mi és ben clar. Es fan les victimes. Després de tota la hipocresia que mostren fent aquestes beatificacions a més, en comptes de destacar la bona rebuda entre els seus sectors, fan com si l'única reacció hagués sigut despreci, com si estigueren sols i desamparats. Ah, i més encara, havien de destacar que eren d'extrema esquerra, per a que se sapiga qui son els dolents de la pelicula...
Bé, no se que més dir ja. Hi veig massa hipocresia en tot el que diuen. De fet, tinc un article fet sobre això, potser algun dia que no tinga temps el posare jejejeje
Salut!
domingo, 28 de octubre de 2007
Solidaritat presidencial...
El mundo (cliqueu a el mundo per veure la noticia jeje)
Si és que m'he emocionat quan ho he llegit. Qui anava a pensar que Zapatero, tan ocupat que està movent els fils del país, lluitant contra el PP i omplint les seues butxaques anava a tindre temps d'anar a visitar a unes persones que desgraciadament pateixen algunes molèsties necessàries per al progrés.
Pel que es veu, el president reconeix que hi ha hagut errors en l'execució de les obres. Ja era hora! Deu creure que som imbècils i que creiem que és normal que tot Barcelona es col·lapsi per unes obres (com n'hi han milers arreu dels països catalans que no afecten al ritme normal d'altres serveis) i que el traçat plantejat estigui ple de forats (que m'agradaria saber quants diners han gastat ja i quant de ciment per omlir-los tots...).
I tanmateix, fins i tot quan està quedant malament davant de tot el país per els seus errors, ha de sortir a intentar captar quatre vots i a repartir felicitat entre la gent, a besar als veïns etc. (mireu el video si voleu, el Montilla s'ho passava de por jejeje). La raça politica és aixi, no tenen prou de fer el ridicul dins de casa que han de sortir a fer-lo fora per si els és més útil. A qui no crec que haja sigut més útil és a la gent de Barcelona, que seguiran amb retards, col·lapsos, serveis d'autobusos llançadora i més fins que acabin les obres i també després. Això si, després que acabin les obres ja no sortirà als mitjans (o com a minim no tant). Si no, mireu de recordar quants cops sortia Afganistan quan el van començar a invair els americans per "buscar" al Bin Laden i quants cops surt ara mateix.
I la gent de Barcelona haurà de patir tots aquests problemes per una falta de sentit comú administratiu impresionant. Recordo la única intervenció assenyada que li he vist mai al conseller Saura, fa anys, quan començava el projectes de l'AVE, que comentava que el pressupost per a ferrocarrils anava més o menys un 70% per a l'AVE, que l'utilitzaria menys d'un 10% dels usuaris, i el 30% dels diners anirien per a més del 90% dels usuaris que estan patint tot això no per unes obres, sino per els diners que no s'han destinat durant anys per mantenir les linies en bon estat.
De totes maneres, ja que estic fent critica a la premsa (i critica informativa en general) deixaré les raons per les quals la distribució dels recursos és tan summament absurda, cosa que simplement prové del capitalisme, font incessant de projectes faraònics per enriquir a quatre persones.
En comptes d'això, parlaré d'alguns comentaris que he sentit a gent de l'interior del principat, que s'estranyen de que a Barcelona es moguin tant les coses per unes interrupcions en el serve que ells tenen continuament, tant de problemes en els ferrocarrils com en la distribució de l'energia, com veiem també fa poc. Què pensavem, que només hi ha prolemes a Barna? evidentment no, els problemes estan pertot arreu, però és una de les politiques dels mass media ocultar-ne algunes, les que no interessen, les que tenen menys repercussió.
No fa molt parlava de què tant el govern com l'oposició tractaven de callar les veues dels magistrats del tribunal constitucional. De la mateixa manera, els mitjans de comunicació callen els veus que no els interessen, només volen vendre, perquè vendre, pel que sembla, és l'objectiu que tenim tots marcat.
Si és que m'he emocionat quan ho he llegit. Qui anava a pensar que Zapatero, tan ocupat que està movent els fils del país, lluitant contra el PP i omplint les seues butxaques anava a tindre temps d'anar a visitar a unes persones que desgraciadament pateixen algunes molèsties necessàries per al progrés.
Pel que es veu, el president reconeix que hi ha hagut errors en l'execució de les obres. Ja era hora! Deu creure que som imbècils i que creiem que és normal que tot Barcelona es col·lapsi per unes obres (com n'hi han milers arreu dels països catalans que no afecten al ritme normal d'altres serveis) i que el traçat plantejat estigui ple de forats (que m'agradaria saber quants diners han gastat ja i quant de ciment per omlir-los tots...).
I tanmateix, fins i tot quan està quedant malament davant de tot el país per els seus errors, ha de sortir a intentar captar quatre vots i a repartir felicitat entre la gent, a besar als veïns etc. (mireu el video si voleu, el Montilla s'ho passava de por jejeje). La raça politica és aixi, no tenen prou de fer el ridicul dins de casa que han de sortir a fer-lo fora per si els és més útil. A qui no crec que haja sigut més útil és a la gent de Barcelona, que seguiran amb retards, col·lapsos, serveis d'autobusos llançadora i més fins que acabin les obres i també després. Això si, després que acabin les obres ja no sortirà als mitjans (o com a minim no tant). Si no, mireu de recordar quants cops sortia Afganistan quan el van començar a invair els americans per "buscar" al Bin Laden i quants cops surt ara mateix.
I la gent de Barcelona haurà de patir tots aquests problemes per una falta de sentit comú administratiu impresionant. Recordo la única intervenció assenyada que li he vist mai al conseller Saura, fa anys, quan començava el projectes de l'AVE, que comentava que el pressupost per a ferrocarrils anava més o menys un 70% per a l'AVE, que l'utilitzaria menys d'un 10% dels usuaris, i el 30% dels diners anirien per a més del 90% dels usuaris que estan patint tot això no per unes obres, sino per els diners que no s'han destinat durant anys per mantenir les linies en bon estat.
De totes maneres, ja que estic fent critica a la premsa (i critica informativa en general) deixaré les raons per les quals la distribució dels recursos és tan summament absurda, cosa que simplement prové del capitalisme, font incessant de projectes faraònics per enriquir a quatre persones.
En comptes d'això, parlaré d'alguns comentaris que he sentit a gent de l'interior del principat, que s'estranyen de que a Barcelona es moguin tant les coses per unes interrupcions en el serve que ells tenen continuament, tant de problemes en els ferrocarrils com en la distribució de l'energia, com veiem també fa poc. Què pensavem, que només hi ha prolemes a Barna? evidentment no, els problemes estan pertot arreu, però és una de les politiques dels mass media ocultar-ne algunes, les que no interessen, les que tenen menys repercussió.
No fa molt parlava de què tant el govern com l'oposició tractaven de callar les veues dels magistrats del tribunal constitucional. De la mateixa manera, els mitjans de comunicació callen els veus que no els interessen, només volen vendre, perquè vendre, pel que sembla, és l'objectiu que tenim tots marcat.
viernes, 26 de octubre de 2007
El sexisme fet anunci
Bé, com avui no tinc temps per analitzar un article del periòdic, us deixo un article d'opinió que vaig fer fa poc. Perdoneu les faltes perquè està fet d'una tirada, i si no hi esteu d'acord no dubteu en criticar jejeje
Molts cops m’he parat a pensar en l’evolució que, com a minim a les televisions de l’estat espanyol, han tingut els anuncis. I és que l’evolució ha sigut enorme. De vegades, quan veiem un d’aquells anuncis antics, tan directes, tan sobreactuats, ens sorprenem de que a la gent de l’època no els semblessin ridiculs (malgrat que ara també en podem trobar d’aquest estil, com els del club zed). Ara els anuncis han canviat, són més conceptuals, cada cop apelen més als sentiments que ens produeixen les imatges, a les idees implicites que representen les coses que hi passen, cada cop se serveixen menys dels arguments i més de la parafernàlia.
A més, també veiem que, com a minim en apariència, hi ha menys sexisme en aquests anuncis. En l’anunci de fairy surt un home que va a rentar plats, en el del detergent per al rentaplats d’aquest mateix producte hi veiem un home i una dona i és l’home el que el posa, en l’anunci de Wipp exprés surten indistintament homes i dones a cantar el nom de la marca. Ja no veiem aquells anuncis que afirmaven, no menys explicitament, “compra-li una llavadora a la teua dona perquè és l’únic que li pot servir”. No, ara ja no, una de les caracteristiques d’aquesta nova era és que qualsevol cosa que es diu, es fa d’una manera molt més subtil, però en realitat les coses que han canviat des de llavors no en són moltes.
Però centrem-nos en l’anunci d’axe que és el que ens incumbeix. La veritat és que estic realment estranyat de que encara no s’haja retirat l’anunci de la televisió, de que ningú no s’haja escandalitzat pel que l’anunci expressa al cap i a la fi. Potser és que aquelles que s’anomenen feministes són tan masclistes que no saben distingir quan les estan atacant i quan no.
Vegem l’anunci: un home presenta la seua parella als seus pares, el seu pare es posa axe i la noia es torna boja quan l’olora, fins al punt que li arranca la roba (tot acompanyat amb una onomatopeia que a més considero summament desagradable). Molt bé, pensem perquè la dona li arranca la roba. La resposta és simple, perquè l’olor d’axe per a ella és irresistible (ja que ningú es planteja que a la noia li puga agradar el pare). Doncs pensem ara quina mena d’éssers responen davant de les olors amb instints sexuals: els animals. Són els animals, no les persones, els que detecten pels olor quan la femella està en zel. Les animals no tenen sexualitat, no escolleixen l’animal amb que van a tindre descendència per una qüestió d’estètica, sino simplement escolleixen el que té més força o en alguns casos una olor caracteristica. Posant en l’anunci una dona que reacciona davant de l’olor, només fan que comparar la dona amb l’animal, llevant-li a la dona la seua capacitat de raciocini i tractant-la com a un ésser que es guia per instints. Aquesta no és una idea nova. Des de molt antic, s’ha dit que la dona no tenia la mateixa capacitat que l’home, que la dona no podia controlar els seus apetits, i ara, en el segle XXI, ens trobem aquesta mateixa idea, això si, encoberta per una marca, una parafernàlia i gent bonica. Però no es enganyem, és el mateix.
D’aquest anunci se n’han fet dues versions, amb la mateixa idea principal, però que a més marquen un altre estereotip. En el que he exlpicat, la gent que hi surt és blanca, en l’altre, els protagonistes són negres. Potser es pot pensar que simplement es va fer per innèrcia, però no és veritat. En els anuncis, tot, fins a l’últim detall, està cuidat, i si es va decidir fer un altre anunci amb gent de color es va decidir a consciència. Perquè en un negres i en l’altre blancs? Per segregació, simplement. De nou em sorprenc, de que a aquestes altures, encara siga el més normal que un blanc vagi amb una blanca, una negra amb un negre, i que no siga normal negre amb negre, blanc amb negra, o qualsevol altra combinació. Són els prejudicis que tenim, que ens porten a classificar les persones per l’aparença i no pel que són, persones, i a sobre els anuncis, en que es paren a pensar que volen que signifique, no s’esforcen a trencar aquests estereotips.
Per acabar només vull afegir que aquest anunci, per si fóra poc, també ajuda a la violència de gènere. D’alguna manera, ens està dient que la dona està totalment subordinada a l’home. Ja pot ser mitjançant un instint, o mitjançant simplement un gest de l’home. En aquest cas, quan l’home ho decideix, es posa l’axe i la dona ja està amb la responsabilitat d’obeïr a tot. Després s’estranyaran quan un home pretenga dominar a la seua parella, sense donar-se conter que és aquest el model que se li està donant cada dia, per tot arreu.
jueves, 25 de octubre de 2007
Callant veus...
Bueno, per avui tenim meleta de romer, dos articles que tracten el mateix tema des de diferents òptiques, per veure un poc de manipulació. Primer el país:
http://www.elpais.com/articulo/espana/PP/anuncia/recurso/
magistrados/sector/progresista/Constitucional/elpepuesp/20071025elpepunac_7/Tes
i després l'ABC:
http://www.abc.es/20071025/nacional-nacional/confirma-recusara-tres-magistrados_200710251642.html
Només per a començar, si podeu anar a la pàgina principal del país d'aquell dia, podre veure que de titular tenen: "el PP amenaza..." un altre dels llastimosos intents d'acusar una mica més a l'adversari politic. Però és que no sabem tots ja què fan els politics? tot el que diuen es basa en amenaces, tot son atacs SEMPRE contra l'adversari, tot son intents de guanyar vots.
Però bé, continuem un poc en els articles (que farieu bé de llegir-los, si només llegiu el que jo escric no s'entèn bé del tot xDD). La veritat és que ara, rellegint-los, em sorprenc de que el pais és bastant honrat, malgrat el titular, pel que fa al contingut de la informació, simplement informa del que s'ha dit, sense massa distincions. L'ABC, en aquest cas, és bastant més contundent quan acusa directament al govern d'haver llençat la primera pedra, utilitzant l'infantil recurs de "si ho fan ells perquè jo no?"
I perquè no? Perquè no podem anar llevant del camí els vots de la gent que està en la nostra contra? Francament, no entenc com pot ser que aquella gent que està tant a favor de la llibertat d'expressió, que demana que s'alliberi el dibuix segrestat del jueves i tota la pesca, sense cap tipus de problema, es dediqui a callar a les veus que no li fan costat. I ho dic tant per el govern com per l'oposició, els dos es lleven del camí a la gent que els pot fer mal. I no és això el que fa sempre aquesta democràcia? Si algú es queixa, se'l desqualifica i se'l pren per una lacra de la societat, se'ls acusa de ser drogoaddictes, de ser problemàtics, de qualsevol cosa perquè no se'ls prengui seriosament.
Com podem seguir permetent que anomenin a això democràcia, si fins i tot en les altes esferes, des d'on ens mouen com titelles, es censuren?
Això no és democràcia, aquella gent, tan lluny de la nostra realitat, no té dret a decidir un cop més les lleis que ens regiran, i els altres no tenen cap dret a callar-los, perquè no els l'hem donat, i perquè potser si es deixara parlar a tot el món, algun dia no seriem "unos jovenes antitodo" sino que ens podrien anomenar pel que som, persones que lluiten per viure millor, per construir un mon millor que el que ells construeixen.
El que si que veig clar, ara mateix, és que ningun dels dos periòdics defensa que hagen de votar tots els magistrats, potser estan tan ocupats defensant les actuacions dels seua partits que s'obliden que aquests tambe actuen incorrectament.
Deixem-los ben clar que s'han de sentir totes les veus, i potser aixi, algun dia, serem amos de les nostres vides.
PD: he tallat el primer enllaç perquè si no no sortia sencer al blog... xDD
http://www.elpais.com/articulo/espana/PP/anuncia/recurso/
magistrados/sector/progresista/Constitucional/elpepuesp/20071025elpepunac_7/Tes
i després l'ABC:
http://www.abc.es/20071025/nacional-nacional/confirma-recusara-tres-magistrados_200710251642.html
Només per a començar, si podeu anar a la pàgina principal del país d'aquell dia, podre veure que de titular tenen: "el PP amenaza..." un altre dels llastimosos intents d'acusar una mica més a l'adversari politic. Però és que no sabem tots ja què fan els politics? tot el que diuen es basa en amenaces, tot son atacs SEMPRE contra l'adversari, tot son intents de guanyar vots.
Però bé, continuem un poc en els articles (que farieu bé de llegir-los, si només llegiu el que jo escric no s'entèn bé del tot xDD). La veritat és que ara, rellegint-los, em sorprenc de que el pais és bastant honrat, malgrat el titular, pel que fa al contingut de la informació, simplement informa del que s'ha dit, sense massa distincions. L'ABC, en aquest cas, és bastant més contundent quan acusa directament al govern d'haver llençat la primera pedra, utilitzant l'infantil recurs de "si ho fan ells perquè jo no?"
I perquè no? Perquè no podem anar llevant del camí els vots de la gent que està en la nostra contra? Francament, no entenc com pot ser que aquella gent que està tant a favor de la llibertat d'expressió, que demana que s'alliberi el dibuix segrestat del jueves i tota la pesca, sense cap tipus de problema, es dediqui a callar a les veus que no li fan costat. I ho dic tant per el govern com per l'oposició, els dos es lleven del camí a la gent que els pot fer mal. I no és això el que fa sempre aquesta democràcia? Si algú es queixa, se'l desqualifica i se'l pren per una lacra de la societat, se'ls acusa de ser drogoaddictes, de ser problemàtics, de qualsevol cosa perquè no se'ls prengui seriosament.
Com podem seguir permetent que anomenin a això democràcia, si fins i tot en les altes esferes, des d'on ens mouen com titelles, es censuren?
Això no és democràcia, aquella gent, tan lluny de la nostra realitat, no té dret a decidir un cop més les lleis que ens regiran, i els altres no tenen cap dret a callar-los, perquè no els l'hem donat, i perquè potser si es deixara parlar a tot el món, algun dia no seriem "unos jovenes antitodo" sino que ens podrien anomenar pel que som, persones que lluiten per viure millor, per construir un mon millor que el que ells construeixen.
El que si que veig clar, ara mateix, és que ningun dels dos periòdics defensa que hagen de votar tots els magistrats, potser estan tan ocupats defensant les actuacions dels seua partits que s'obliden que aquests tambe actuen incorrectament.
Deixem-los ben clar que s'han de sentir totes les veus, i potser aixi, algun dia, serem amos de les nostres vides.
PD: he tallat el primer enllaç perquè si no no sortia sencer al blog... xDD
miércoles, 24 de octubre de 2007
començar és fer la meitat del treball...
Doncs això, que començar és fer la meitat del treball. La frase és un proverb llatí que ara no recorde com era exactament, però que explica el que passa quan has de fer alguna cosa i no vols començar: mai no l'acabes, només de començar ja has fet el més dur. I la pose, a part de perquè no sé mai qui títol posar a les coses que escric, perquè portava gairebé un mes decidit a fer-me el blog i ni ho havia intentat, potser escriuré cada dia o potser no, cada dia s'ha de començar de nou, i això és el més dur.
Sempre que en tinga ganes agafaré un article d'un dels periòdics de més difussió per comentar-lo, amb la ingènua esperança de què algú ho llegirà i creurà que tinc raó, pensarà que ha obert un poc més els ulls, sense pensar que potser sóc jo qui els tinc tancats, no sóc ningú per jutjar qui dels dos té raó.
I potser hauria d'explicar una mica el títol... Per a mi la critica és una eina, és el més útil que tenim per aprendre. Si estàs en classe i tragues tot el que et diuen els professors, pots recordar-ho tot i no aprendre res, en canvi, si ets capaç de trobar un sol error en el que et diuen, voldrà dir que has entès tot el que t'han dit i que fins i tot eres capaç de millorar-ho. Per tant, cada vegada que critiquem el que siga, no fem altra cosa que trobar-li els errors, corregir-la per a nosaltres, i si algu és capaç criticar després al que hem dit, ho tornem a corregir i aprenem més, seguim avançant.
És en definitiva, la manera en què hem après gairebé tot el que sabem. Aristòteles deia que la terra era el centre de l'univers, i només quan algú el va criticar, va trobar els errors en la seua teoria, vam poder trobar nous sentits a les lleis que regnen el moviment dels planetes, només quan es van trobar errors en els models atòmics es van poder proposar nous models més acords amb la realitat, només quan dos filòsofs discuteixen poden treure la síntesi del que diu cadascú i aixi donar una nova idea amb més sentit que les anteriors.
La critica constructiva sempre ens ha fet avançar a la humanitat, en aquesta nova era, amb la deformada informació que ens bombardeja, amb les mentides descarades que ens assoten, amb els intents de fer-nos retrocedir dels mass media, criticar és l'únic que podem fer per avançar.
Sempre que en tinga ganes agafaré un article d'un dels periòdics de més difussió per comentar-lo, amb la ingènua esperança de què algú ho llegirà i creurà que tinc raó, pensarà que ha obert un poc més els ulls, sense pensar que potser sóc jo qui els tinc tancats, no sóc ningú per jutjar qui dels dos té raó.
I potser hauria d'explicar una mica el títol... Per a mi la critica és una eina, és el més útil que tenim per aprendre. Si estàs en classe i tragues tot el que et diuen els professors, pots recordar-ho tot i no aprendre res, en canvi, si ets capaç de trobar un sol error en el que et diuen, voldrà dir que has entès tot el que t'han dit i que fins i tot eres capaç de millorar-ho. Per tant, cada vegada que critiquem el que siga, no fem altra cosa que trobar-li els errors, corregir-la per a nosaltres, i si algu és capaç criticar després al que hem dit, ho tornem a corregir i aprenem més, seguim avançant.
És en definitiva, la manera en què hem après gairebé tot el que sabem. Aristòteles deia que la terra era el centre de l'univers, i només quan algú el va criticar, va trobar els errors en la seua teoria, vam poder trobar nous sentits a les lleis que regnen el moviment dels planetes, només quan es van trobar errors en els models atòmics es van poder proposar nous models més acords amb la realitat, només quan dos filòsofs discuteixen poden treure la síntesi del que diu cadascú i aixi donar una nova idea amb més sentit que les anteriors.
La critica constructiva sempre ens ha fet avançar a la humanitat, en aquesta nova era, amb la deformada informació que ens bombardeja, amb les mentides descarades que ens assoten, amb els intents de fer-nos retrocedir dels mass media, criticar és l'únic que podem fer per avançar.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)