25 de Novembre

Bé, per primera vegada en aquest blog, en comptes de dedicar-me a criticar faré un anàlisi d'un video que crec que està molt ben fet i que va fetén per aquest dia, 25 de Novembre, que per qui no ho sàpiga és el dia internacional per la no violència cap a la dona.

Mamás y papás

He decidit comentar aquest video perquè, arran d'aquesta data, maulets va decidir fer una proposta a col·lectius feministes de Castelló (primer dones de negre) per commemorar-ho, i a la fi el que va sortir va ser una col·laboració entre Endavant, Dones en lluita, dones de negre i Maulets, que junts hem fet una enquesta, una exposició de fotos d'objectes domèstics violents (Vio-Objectes) una concentració i el passi d'aquest video amb el debat que va seguir i que em va donar la idea de comentar-lo aqui. Per qui estiga interessat, l'exposició que vam fer junts i algunes més estan exposades al casal popular (C/Amunt, 54).

Primer de tot, i si no l'heu vist encara, us aconselle que primer de tot mireu el video atentament, intentant recordar cada detall, despres reflexioneu un poc sobre el que passa i després torneu-lo a mirar, abans de seguir llegint (dura tres minuts, tampoc no és cap matança).


L'anàlisi que m'he plantejat fer està dividit en dos eixos principals, els dos pensats a partir de dubtes sorgits durant el debat i alguna explicació que s'ha donat per entendre-ho millor.

El primer eix parteix del dubte que ha plantejat un xic en el debat, perquè no havia entès perquè la xiqueta assumia el rol del pare i no el de la mare (el més lògic en principi seria que la mare es reflexara en la xiqueta i no el pare) i dubtava del sentit que l'autora del video li volia donar. S'ha preguntat perquè no és un xiquet el que exerceix la violència, i crec que és bàsicament per dos raons bàsiques: que l'autora volia centrar el video en les dones (l'home no es veu en cap moment, només és una amenaça invisible, potser com a metàfora de la violència de genere en si), la segona, que els xiquets no acostumen a jugar a pares i a mares. Llavors, perquè, si ha de ser una xiqueta, aquesta no assumeix el rol de mare? En primer lloc crec jo, que si no ha de sortir cap home és dificil que un nino exerceixi la violència (no sé si n'heu vist algun capaç) i el segon és més llarg d'explicar, i crec que dóna resposta a la pregunta que plantejava el xic.

El que fa la xiqueta no és reflexar purament el que veu, sino adquirir una certa organització en classes, estaments o com li vulgueu dir. És a dir, el que fa, simplement, és identificar cada cosa com a superior i inferior. Per tant, ella no fa el que veu en sa casa, suposem que cada dia, no s'identifica com a dona i fa que un home li pegue, sino que fa el que deiem, estableix superioritats i inferioritats. Son pare és el més important de casa, i la que va just per avall seu és la mare, que rep les pallises. Just per davall de la mare està ella, ja que com a filla li deu certes coses, i en cap moment, malgrat que acavem de veure que li estava pegant una pallisa a la nina com si fóra sa mare, nega l'autoritat materna, sino que li respon amb un somriure i suposem que després l'ajuda a la cuina. Per tant, la nena està per baix de la mare. Però qui està per baix de la nena? La nina. Quan ella es troba sola en casa, ella és la més poderosa, té el major rang, i la nina el té just per sota seu. Per tant, la nena és el pare i la nina la mare. Per això la nena reflexa la violència de son pare cap a la nina, en comptes de pensar que l'hauria de rebre ella. Però de totes maneres, el misatge li cala fons: quan es case, el pare serà el qui tindrà el poder, ella estara just per sota i haurà d'aguantar els seus maltractaments.

El segon eix parteix de l'explicació del que Helena (de dones de negre) considerava més important del video, i em sap greu que no s'haja extés més explicat-se, perquè crec que dóna en el quid de la qüestió, en perquè el video està tan ben fet. Ella deia que el video sintetitzava a la perfecció l'evolució de la violència, que passa primer, que passa després, com va pujant de to tota a situació, i al final, com tot es torna a repetir, i m'agradaria analitzar-ho.

Tal com està fet el video, es poden captar dos impressions paraleles (bé, si penses un poc...). La primera i més evident, és què passa en el punt àlgid de la violència, just abans de matar, fins i tot quan la filla ja ho ha adquirit com a rutina. És a dir, en el punt àlgid, l'escena que veiem podria ser real. L'home intenta ser amable, però no aguanta la seua dona i s'hi desfoga cada cop amb més violència. Tanmateix, aquesta no és la part més interessant. El més interessant és quan et planteges la situació no com a real, sino com a encadenament de períodes (periodes reals, això si). És a dir, que si ens dediquem a separar fases de l'agressió en el curt, el que ens trobarem seran fases de la relació, de menys a més violenta. Al principi de tot, l'home entra, besa a la dona, li diu que li ha fet el seu menjar preferit...Això podria ser el principi de la relació. L'home és una preciositat, que atent (potser li ha dut flors també...) i no es veu cap mal a la vista. Llavors comença la violència psicològica. El menjar està mal fet, la dona no serveix per res, és una inutil, el vestit és de puta... Aquesta part, encara que potser no us ho parega, per mi és la més important, i després explicaré perquè. Llavors comença amb la violència "fluixa". Li tira el menjar a la cara, s'intenta retindre i després li'l refrega per la cara. Potser us sembla que no siga massa "fluixa", la veritat és que a mi tampoc, però si ho comparem amb la que ve després, si que existeixen diferècies (encara s'intenta retenir, no colpeja directament). I llavors ja entra la violència dura. La bofeteja, l'insulta més durament, la tira al tera, l'arrastra dels cabell i li pega patades, amb un últim apunt, quan li diu "que te lo has creido", frase que evidentment els maltractadors no diuen però que té molt de valor real que també després comentaré jejeje. En resum és això, podem agafar el curt com a progressió dins la relació de parella, i com s'arriba a certs limits.

Una pregunta que es va plantejar durant el debat i que va deixar a tots glaçats, sense saber que dir, és que és pot fer per frenar això. Per a mi, només es poden fer dues coses: evitar que xiquets com la nena del video hagen de conviure amb això i que adapten la forma d'actuar (amb nivells d'autoritat com deia abans) i també fer més conscienciació a l'escola. Però quan s'arriba al punt que l'home té aquesta educació marcada, només es pot tallar al principi de la relació. La dona ha de ser forta, i no permetre ni en primer lloc fer totes les feines de casa, que la coloquen per sota l'home, ni dependre econòmicament d'ell, i en segon lloc que mai l'insulte per fer malament una feina que podia fer l'home (com el dinar). En el moment que la dona deixa (perdoneu dir deixa, és una falta de respecte cap a les dones maltractades, però cal fermesa, no només no m'ho digues, sino si cal insultar també perque es vegi que no et sents inferior) que l'insultin, començarà el procés en que perdrà la seua dignitat i es convertirà en una titella sempre a punt per satisfer l'home i disposada a rebre les pallises que faça falta. Crec que arribats als extrems als que arriba el vídeo ja és impossible parar-ho. Com deia una dona maltractada en una enquesta, la justicia no serveix de res i l'agressor la pot eludir, aquest home no va a canviar de manera de pensar, ja només pots confiar en Déu. Si vols no li digues Déu, però és l'únic que et queda.

I per acabar, ara si, el que havia dit que comentaria al final, i que també va tancar el debat com a part més dura del video (fins i tot més que la violència explícita). És el cercle que es tanca. La nena, al principi del curt diu hola carinyo. L'home, al final del curt diu hola carinyo. Quan ho diu la xiqueta comença la violència. Quan nosaltres ja no veiem que passa, la violència es repetirà, una vegada i una altra, fins que passi el pitjor o la dona, pel seu bé i el de la seua filla, fugi de casa. "Que te lo has creido"; aquesta violència no va a acabar, no pense canviar i seràs tu qui haurà de fugir.