Autodeterminació o independència?

Possiblement la majoria no entengueu quina és la diferència, jo fa poc de temps que ho sé, i fins i tot quan ho vaig saber vaig pensar que era absolutament indiferent, si una o l'altra. Aqui intentaré explicar, el millor que puga, perquè estic a favor de la independència i no a favor de l'autodeterminació dels pobles.


Però primer de tot, podriem definir els termes.
- Independència vol dir que cada poble, cada realitat nacional, cada cultura comuna, amb o sense llengua pròpia té el seu propi estat. Això vol dir, per exemple, que tots els diferents països actuals que fa temps formaven part de l'imperi Austríac, com poden ser Àustria mateixa, Txèquia, Eslovaquia, Eslovenia, Bosnia i molts altres, passen a tindre un estat i organització pròpia, que vetle per la conservació de la cultura i els costums propis de cada regió. El cas no és diferent al dels països catalans, fa molt de temps que formem part de l'imperi espanyol, encara que ara s'anomene tan sols Espanya, i molts països se n'han separat (Argentina, Bolívia, Mèxic, Cuba i tota sudamèrica en general), simplement nosaltres encara no ho hem fet i la gent està tan acostumada a mantenir els mapes que ni s'ho planteja (encara que Montenegro fa poc o el debat actual a Flandes sembla que porten a noves onades de separació d'estats).
- Autodeterminació significa que aquest poble, realitat nacional o com li vulgueu dir, pot decidir si vol la independència o mantenir-se dins l'estat actual. És a dir, es convoca un referèndum en el que la població diu si vol continuar amb la situació o crear un esat nou més acord amb la realitat.

Perquè estic a favor de la independència? Doncs perquè és la única manera de mantenir, de la manera en què vivim ara, els costums, tradicions formes de viure dels pobles. I sobretot, la llengua. Perque podem veure tots que cada cop són més les persones que es pasen a la llengua de l'estat. Si vas pel carrer i portes el compte de les persones que parlen en Català i en Castellà estic segur, si no és per una gran casualitat, que les persones que parlen Castellà superen a les altres en proporció de com a minim 2 a 1. I, o són imaginacions meues, o ara mateix se senten més persones parlant romanès que Català, com a minim en Castelló. Això passa, com us pot dir qualsevol professor de Valencià quan tracteu el tema de la substitució lingüística, perquè no és necessari saber Català per viure aci. Fins i tot és una molèstia, és une esforç continu haver d'intentar que l'altre, que saps que parla Català, es canvie de llengua, perquè tots saben i parlen Castellà, el Català el sabem tots, molts el tenim de llengua materna i molt pocs l'utilitzen durant tot el dia. Com a minim fins que s'arribe a una societat utòpica en la que ninguna llengua sigue oficial, la independència serà necessària per mantenir-la. També parlaria de la globalització, que destroça les nostres costumsper substituïr-les per les americanes (aquesta nit mateix és Halloween, i no fa molt ja e vist molts nens vestits de dràcula i altres monstres pitjors celebrant-ho, i no sé quants (encara que de segur molt pocs) aniran demà a fer l'homenatge als seus difunts com sempre ha sigut costum aci). Tanmateix, preferisc no treure el tema globaltzació perquè amb el de la independència ja n'hi ha prou (i potser massa jejeje)

Perquè estic en contra de l'autodeterminació? Bàsicament, per por. Por a que a aquest poble en el que vivim li posen al davant un document que ha de signar per viure i decideixi suicidar-se. Perquè actualment, com a minim, la consciència nacional és nula aqui, i els nostres compatriotes són capaços de tindre aquesta possibilitat i tirar-la al fem com si res. No per mala intenció, sino perquè per a ells son tonteries, no veuen que el capitalisme, la globalització i els intents d'homogenització dels estat ja han destruït una quantitat enorme de cultures, i la cosa continua, i encara que no siguem una tribu africana de 500 persones, el nostre bagatge pot arribar igualment a ser oblidat i encaixat com una part més de la història i glòries d'Espanya. No crec, per tant, que siga necessari ni tan sols convenient un referèndum d'autodeterminació, perquè potser ens trobariem que tenim la batalla perduda i deixariem de treballar com fins ara.

Per acabar vull parlar de les conseqüències que pot tindre l'assoliment de la independència, o en canvi que no s'aconsegueixi. Les conseqüències si s'assoleix son clares i crec que no molt (per no dir gens) destructives: la no desaparició de la nostra llengua i costums, la recuperació de consciència històrica i social que tanta falta fa, i si voleu que ens posem en el camp econòmic, en aquest món, la diferència de les relacions comercials dintre d'un estat o entre estats és simplement fer alguns papers més. Les distàncies no es faran més grans per canviar un mapa, i ara mateix la majoria dels productes que consumim no es produeixen aqui. En què canviaria la situació d'existir un nou estat? En canvi, el no assoliment de la independència pot suposar, a més de tot el contrari a l'anterior (pèrdua de llengua i identitat etc.), un pas enrere per a tot el moviment antiglobalització. Si no reivindiquem, desde totes les nacions oprimides, la conservació de la nostra identitat, què faran els que mai no han patit per perdre la seua cultura (em refereixo evidentment a membres de nació amb estat) quan no un govern o un estat, sino el mercat, que és molt més indiferent amb aquestes coses, globalitzi tant el món que tots parlem anglès i celebrem el Halloween? No és que no voldran reaccionar, ni tan sols que no sabran com fer-ho, directament no sabran què els esta passant, no tindran ni idea perquè els esta passant ni les seues conseqüències, i el món serà un, occidental, blanc, consumista. Sento posar-me melodramàtic, però per a mi és això el que passarà si desde cada lloc del món no reclamem aquest dret de decidir el nosre futur i en comptes d'això ens acomodem a nostra casa mentre perdem allò que milers d'anys d'història ens han donat sense reclamar res a canvi.


PS: perdoneu la llargària de l'article, no ho he pogut evitar... jejejeje

Atrevir-se a jutjar...

El mundo (cliqueu per veure la noticia)


Bé, crec que hauria d'haver començat a mirar els periòdics fa temps, perquè no recordava que abans es feren aquests atemptats contra la llibertat d'expressió. No fa molt vaig comentar l'intent de silenciar els magistrats del tribunal constitucional, ara porten a el lehendakari i a diversos dirigents socialistes i de Batasuna a judici, a aquests ultims, un cop més.

En la noticia no es concreta amb qui havien tingut aquestes reunions, però per mi és indiferent que les hagueren tingut entre ells o amb ETA. Quan s'ha decidit que parlar és un delicte? La veritat, el feixisme cada cop avança més destroçant intents de raciocini, i ja no els importa, potser perquè ja no és un perill per a ells, el que digui la gent.

No fa molt també deia que el perfeccionament de la propaganda fa que els missatges cada vegada siguin més subtils, que cada cop siguin menys explicits, però ara m'ho replantege. Com pot ser que la gent no vege quina és la intenció d'aquest judici? M'estalviaré comentaris al que significa perquè el portaveu del govern basc ja n'ha posat suficients a l'article. De totes maneres, em costa veure que ningu reacciona, em fa por pensar que li espera al pais si ja no ens importa allò pel que s'ha lluitat tant i durant tant de temps. Potser, si tot continua així, d'aqui a uns anys ens trobarem que no podrem opinar, i que tant enfeinats com estavem treballant i enriquint-nos que és la recompensa que dóna el capital, no ens n'haviem adonat...

Quanta gent deixa de votar a Fabra per ser un mafios? perquè no ens enganyem, ho sabem tots el que aquest home fa en el seu temps lliure, i tanmateix el seguim votant, com em recorda sempre amb orgull un company de classe. De la mateixa manera, no ens importa en absolut les mentides que diguin la gent del PP o del PSOE per seguir-los votant , ni l'hipocresia que demostre quan prohibeixen certes formes de llibertat d'expressió i després la proclamen com a virtut universal. No, no tenen cap problema a mentir, cada cop més descaradament, i nosaltres no els ho fem pagar com cal.

Si ens centrem més en el conflicte basc, trobem un cop més aqesta negació de la llibertat d'expressió i aquesta hipocresia.Perquè el poble basc no pot decidir si vol ser independent? Perquè ni tan sols pot dir-ho? No ens enganyem, siga quin siga el resultat del referèndum no arribaran a l'independència per aquesta via, no els ho deixaran de cap manera des de Madrid. Llavors, de què tenen por? de que la gent sàpiga que els bascos no se senten espanyols? De que les mentides que escampen que Espanya es trenca siguen veritat? Podeu estar tranquils, us queden anys de paradís.

I què dir de la ilegalitzada Batasuna? Més enllà de si fan el correcte o no, podem recordar que el principal motiu que va fer que fóra ilegalitzada, a banda de la por que li tenien, era que no condemnaven els atemptats d'ETA. De nou el mateix: quants cops el PP ha condemnat l'actuació de Franco i el seu govern feixista, que va costar moltíssimes més vides i molt més de dolor a la població? No tenen cap dret a donar lliçons. El dia que respecten de veritat la llibertat d'expressió en podran donar. Fins llavors, que es deixen de clams al cel i deixen parlar al poble.

Sants

Bé, aquest cop la critica a la premsa és minima comparada a la critica a la font de la informació i tanmateix no es pot ignorar: quan saps que et menteixen tens el deure d'explicar-ho, la manera d'evitar manipulacions intencionades és analitzar la veritat que hi ha en cada comunicat.

El país (cliqueu aqui per veure l'article)

En resum, que el nou papa té tantes ganes de fer sants com l'anterior. I a més no se n'amaga en absolut, ni amaga les seues inclinacions ni les seues mostres de voler dur a l'església més enrere que fa 50 anys. El setge que des de la santa seu es fa a cada intent de progrés siga on siga no deixa pensar, per enlloc, que algun dia es puguen posar d'acord aquests religiosos amb la gent del carrer.

Llavors em pregunto, quin dret té a decidir aquella gent que mai ha tingut el perill d'agafar la SIDA (bé, uns pocs potser si, però normalment els nens no la tenen) que ningú pot utilitzar preservatiu? Quin dret té a decidir una persona que mai ha tingut fills que ningu pot avortar, encara que la vida que li espere a aquest fill siga un martiri? Quin dret té algu que ha reprimit els seus instints de manera totalment antinatural a dir que el que faci una parella d'homosexuals és antinatural?

No, no tenen cap dret a dir-ho, però ho segueixen fent, perquè el món en el que viuen els religiosos no és el mateix món en el que vivim nosaltres. Els agradaria recuperar els temps en què la seua paraula era llei, i no escatimen esforços criticant a tort i a dret i manifestant el seu rebuig al progrés.

Aquest cop ho han fet en forma de beatificació massiva. Ja fa temps crec recordar que en van fer una de massiva de set persones, ara en son 498 i crec que té alguna intenció. I també em fa pensar quines són les raons que porten a pensar que alguna persona és santa. Ells diuen que l'amor a Déu, més concretament el martiri per amor a Déu. No pretenc defensar el que van fer els republicans cremant esglésies a tort i a dret, però si amor a Déu és agafar un fusil i posar-se al costat dels nacionals, i martiri és morir després d'atacar, no crec que aquesta gent siga santa. A més, si la intenció del Vaticà no fóra lloar l'actuació feixista d'aquells capellans, hagueren inclòs els martiris de capellans republicans, que també existien (el clàssic cura rojo) i ho hagueren escampat als quatre vents. Però no, en comptes daixò posen a gran quantitat de morts a mans de republicans, cosa que al cap i a la fi només fa que pensar que els sants són els que s'oposen al comunisme, anarquisme o qualsevol avenç social.

També va en la mateixa linia la beatificació de Josemaría Escrivá de Balaguer, el fundador de l'opus, un dels sectors més conservadors de l'església, que em pregunto jo què va fer per mereixer el títol de sant a banda de viure com un rei a costa dels seus afiliats.

Per acabar, només vull resaltar dos detalls que em semblen penosos per aprt dels mitjans. En primer lloc, com ja he dit, que ningun (com a minim el pais...) intente analitzar l'actuació del Vaticà per treure un poc de veritat i de raons per les que han fet això. En segon lloc, el fet que al final de l'article se citen els fets que van passar davant d'una església de l'opus Dei. Pel que es veu, un grup reduït de persones de l'extrema esquerra van protestar contra aquestes beatificacions. La pregunta: perquè cites aquesta protesta i no els milers de persones que devien haver a la plaça aquella celebrant-ho? Per mi és ben clar. Es fan les victimes. Després de tota la hipocresia que mostren fent aquestes beatificacions a més, en comptes de destacar la bona rebuda entre els seus sectors, fan com si l'única reacció hagués sigut despreci, com si estigueren sols i desamparats. Ah, i més encara, havien de destacar que eren d'extrema esquerra, per a que se sapiga qui son els dolents de la pelicula...

Bé, no se que més dir ja. Hi veig massa hipocresia en tot el que diuen. De fet, tinc un article fet sobre això, potser algun dia que no tinga temps el posare jejejeje

Salut!

Solidaritat presidencial...

El mundo (cliqueu a el mundo per veure la noticia jeje)

Si és que m'he emocionat quan ho he llegit. Qui anava a pensar que Zapatero, tan ocupat que està movent els fils del país, lluitant contra el PP i omplint les seues butxaques anava a tindre temps d'anar a visitar a unes persones que desgraciadament pateixen algunes molèsties necessàries per al progrés.

Pel que es veu, el president reconeix que hi ha hagut errors en l'execució de les obres. Ja era hora! Deu creure que som imbècils i que creiem que és normal que tot Barcelona es col·lapsi per unes obres (com n'hi han milers arreu dels països catalans que no afecten al ritme normal d'altres serveis) i que el traçat plantejat estigui ple de forats (que m'agradaria saber quants diners han gastat ja i quant de ciment per omlir-los tots...).

I tanmateix, fins i tot quan està quedant malament davant de tot el país per els seus errors, ha de sortir a intentar captar quatre vots i a repartir felicitat entre la gent, a besar als veïns etc. (mireu el video si voleu, el Montilla s'ho passava de por jejeje). La raça politica és aixi, no tenen prou de fer el ridicul dins de casa que han de sortir a fer-lo fora per si els és més útil. A qui no crec que haja sigut més útil és a la gent de Barcelona, que seguiran amb retards, col·lapsos, serveis d'autobusos llançadora i més fins que acabin les obres i també després. Això si, després que acabin les obres ja no sortirà als mitjans (o com a minim no tant). Si no, mireu de recordar quants cops sortia Afganistan quan el van començar a invair els americans per "buscar" al Bin Laden i quants cops surt ara mateix.

I la gent de Barcelona haurà de patir tots aquests problemes per una falta de sentit comú administratiu impresionant. Recordo la única intervenció assenyada que li he vist mai al conseller Saura, fa anys, quan començava el projectes de l'AVE, que comentava que el pressupost per a ferrocarrils anava més o menys un 70% per a l'AVE, que l'utilitzaria menys d'un 10% dels usuaris, i el 30% dels diners anirien per a més del 90% dels usuaris que estan patint tot això no per unes obres, sino per els diners que no s'han destinat durant anys per mantenir les linies en bon estat.

De totes maneres, ja que estic fent critica a la premsa (i critica informativa en general) deixaré les raons per les quals la distribució dels recursos és tan summament absurda, cosa que simplement prové del capitalisme, font incessant de projectes faraònics per enriquir a quatre persones.

En comptes d'això, parlaré d'alguns comentaris que he sentit a gent de l'interior del principat, que s'estranyen de que a Barcelona es moguin tant les coses per unes interrupcions en el serve que ells tenen continuament, tant de problemes en els ferrocarrils com en la distribució de l'energia, com veiem també fa poc. Què pensavem, que només hi ha prolemes a Barna? evidentment no, els problemes estan pertot arreu, però és una de les politiques dels mass media ocultar-ne algunes, les que no interessen, les que tenen menys repercussió.

No fa molt parlava de què tant el govern com l'oposició tractaven de callar les veues dels magistrats del tribunal constitucional. De la mateixa manera, els mitjans de comunicació callen els veus que no els interessen, només volen vendre, perquè vendre, pel que sembla, és l'objectiu que tenim tots marcat.

El sexisme fet anunci

Bé, com avui no tinc temps per analitzar un article del periòdic, us deixo un article d'opinió que vaig fer fa poc. Perdoneu les faltes perquè està fet d'una tirada, i si no hi esteu d'acord no dubteu en criticar jejeje

Molts cops m’he parat a pensar en l’evolució que, com a minim a les televisions de l’estat espanyol, han tingut els anuncis. I és que l’evolució ha sigut enorme. De vegades, quan veiem un d’aquells anuncis antics, tan directes, tan sobreactuats, ens sorprenem de que a la gent de l’època no els semblessin ridiculs (malgrat que ara també en podem trobar d’aquest estil, com els del club zed). Ara els anuncis han canviat, són més conceptuals, cada cop apelen més als sentiments que ens produeixen les imatges, a les idees implicites que representen les coses que hi passen, cada cop se serveixen menys dels arguments i més de la parafernàlia.

A més, també veiem que, com a minim en apariència, hi ha menys sexisme en aquests anuncis. En l’anunci de fairy surt un home que va a rentar plats, en el del detergent per al rentaplats d’aquest mateix producte hi veiem un home i una dona i és l’home el que el posa, en l’anunci de Wipp exprés surten indistintament homes i dones a cantar el nom de la marca. Ja no veiem aquells anuncis que afirmaven, no menys explicitament, “compra-li una llavadora a la teua dona perquè és l’únic que li pot servir”. No, ara ja no, una de les caracteristiques d’aquesta nova era és que qualsevol cosa que es diu, es fa d’una manera molt més subtil, però en realitat les coses que han canviat des de llavors no en són moltes.

Però centrem-nos en l’anunci d’axe que és el que ens incumbeix. La veritat és que estic realment estranyat de que encara no s’haja retirat l’anunci de la televisió, de que ningú no s’haja escandalitzat pel que l’anunci expressa al cap i a la fi. Potser és que aquelles que s’anomenen feministes són tan masclistes que no saben distingir quan les estan atacant i quan no.

Vegem l’anunci: un home presenta la seua parella als seus pares, el seu pare es posa axe i la noia es torna boja quan l’olora, fins al punt que li arranca la roba (tot acompanyat amb una onomatopeia que a més considero summament desagradable). Molt bé, pensem perquè la dona li arranca la roba. La resposta és simple, perquè l’olor d’axe per a ella és irresistible (ja que ningú es planteja que a la noia li puga agradar el pare). Doncs pensem ara quina mena d’éssers responen davant de les olors amb instints sexuals: els animals. Són els animals, no les persones, els que detecten pels olor quan la femella està en zel. Les animals no tenen sexualitat, no escolleixen l’animal amb que van a tindre descendència per una qüestió d’estètica, sino simplement escolleixen el que té més força o en alguns casos una olor caracteristica. Posant en l’anunci una dona que reacciona davant de l’olor, només fan que comparar la dona amb l’animal, llevant-li a la dona la seua capacitat de raciocini i tractant-la com a un ésser que es guia per instints. Aquesta no és una idea nova. Des de molt antic, s’ha dit que la dona no tenia la mateixa capacitat que l’home, que la dona no podia controlar els seus apetits, i ara, en el segle XXI, ens trobem aquesta mateixa idea, això si, encoberta per una marca, una parafernàlia i gent bonica. Però no es enganyem, és el mateix.

D’aquest anunci se n’han fet dues versions, amb la mateixa idea principal, però que a més marquen un altre estereotip. En el que he exlpicat, la gent que hi surt és blanca, en l’altre, els protagonistes són negres. Potser es pot pensar que simplement es va fer per innèrcia, però no és veritat. En els anuncis, tot, fins a l’últim detall, està cuidat, i si es va decidir fer un altre anunci amb gent de color es va decidir a consciència. Perquè en un negres i en l’altre blancs? Per segregació, simplement. De nou em sorprenc, de que a aquestes altures, encara siga el més normal que un blanc vagi amb una blanca, una negra amb un negre, i que no siga normal negre amb negre, blanc amb negra, o qualsevol altra combinació. Són els prejudicis que tenim, que ens porten a classificar les persones per l’aparença i no pel que són, persones, i a sobre els anuncis, en que es paren a pensar que volen que signifique, no s’esforcen a trencar aquests estereotips.

Per acabar només vull afegir que aquest anunci, per si fóra poc, també ajuda a la violència de gènere. D’alguna manera, ens està dient que la dona està totalment subordinada a l’home. Ja pot ser mitjançant un instint, o mitjançant simplement un gest de l’home. En aquest cas, quan l’home ho decideix, es posa l’axe i la dona ja està amb la responsabilitat d’obeïr a tot. Després s’estranyaran quan un home pretenga dominar a la seua parella, sense donar-se conter que és aquest el model que se li està donant cada dia, per tot arreu.

Callant veus...

Bueno, per avui tenim meleta de romer, dos articles que tracten el mateix tema des de diferents òptiques, per veure un poc de manipulació. Primer el país:
http://www.elpais.com/articulo/espana/PP/anuncia/recurso/
magistrados/sector/progresista/Constitucional/elpepuesp/20071025elpepunac_7/Tes

i després l'ABC:
http://www.abc.es/20071025/nacional-nacional/confirma-recusara-tres-magistrados_200710251642.html

Només per a començar, si podeu anar a la pàgina principal del país d'aquell dia, podre veure que de titular tenen: "el PP amenaza..." un altre dels llastimosos intents d'acusar una mica més a l'adversari politic. Però és que no sabem tots ja què fan els politics? tot el que diuen es basa en amenaces, tot son atacs SEMPRE contra l'adversari, tot son intents de guanyar vots.

Però bé, continuem un poc en els articles (que farieu bé de llegir-los, si només llegiu el que jo escric no s'entèn bé del tot xDD). La veritat és que ara, rellegint-los, em sorprenc de que el pais és bastant honrat, malgrat el titular, pel que fa al contingut de la informació, simplement informa del que s'ha dit, sense massa distincions. L'ABC, en aquest cas, és bastant més contundent quan acusa directament al govern d'haver llençat la primera pedra, utilitzant l'infantil recurs de "si ho fan ells perquè jo no?"

I perquè no? Perquè no podem anar llevant del camí els vots de la gent que està en la nostra contra? Francament, no entenc com pot ser que aquella gent que està tant a favor de la llibertat d'expressió, que demana que s'alliberi el dibuix segrestat del jueves i tota la pesca, sense cap tipus de problema, es dediqui a callar a les veus que no li fan costat. I ho dic tant per el govern com per l'oposició, els dos es lleven del camí a la gent que els pot fer mal. I no és això el que fa sempre aquesta democràcia? Si algú es queixa, se'l desqualifica i se'l pren per una lacra de la societat, se'ls acusa de ser drogoaddictes, de ser problemàtics, de qualsevol cosa perquè no se'ls prengui seriosament.

Com podem seguir permetent que anomenin a això democràcia, si fins i tot en les altes esferes, des d'on ens mouen com titelles, es censuren?

Això no és democràcia, aquella gent, tan lluny de la nostra realitat, no té dret a decidir un cop més les lleis que ens regiran, i els altres no tenen cap dret a callar-los, perquè no els l'hem donat, i perquè potser si es deixara parlar a tot el món, algun dia no seriem "unos jovenes antitodo" sino que ens podrien anomenar pel que som, persones que lluiten per viure millor, per construir un mon millor que el que ells construeixen.

El que si que veig clar, ara mateix, és que ningun dels dos periòdics defensa que hagen de votar tots els magistrats, potser estan tan ocupats defensant les actuacions dels seua partits que s'obliden que aquests tambe actuen incorrectament.

Deixem-los ben clar que s'han de sentir totes les veus, i potser aixi, algun dia, serem amos de les nostres vides.


PD: he tallat el primer enllaç perquè si no no sortia sencer al blog... xDD

començar és fer la meitat del treball...

Doncs això, que començar és fer la meitat del treball. La frase és un proverb llatí que ara no recorde com era exactament, però que explica el que passa quan has de fer alguna cosa i no vols començar: mai no l'acabes, només de començar ja has fet el més dur. I la pose, a part de perquè no sé mai qui títol posar a les coses que escric, perquè portava gairebé un mes decidit a fer-me el blog i ni ho havia intentat, potser escriuré cada dia o potser no, cada dia s'ha de començar de nou, i això és el més dur.

Sempre que en tinga ganes agafaré un article d'un dels periòdics de més difussió per comentar-lo, amb la ingènua esperança de què algú ho llegirà i creurà que tinc raó, pensarà que ha obert un poc més els ulls, sense pensar que potser sóc jo qui els tinc tancats, no sóc ningú per jutjar qui dels dos té raó.

I potser hauria d'explicar una mica el títol... Per a mi la critica és una eina, és el més útil que tenim per aprendre. Si estàs en classe i tragues tot el que et diuen els professors, pots recordar-ho tot i no aprendre res, en canvi, si ets capaç de trobar un sol error en el que et diuen, voldrà dir que has entès tot el que t'han dit i que fins i tot eres capaç de millorar-ho. Per tant, cada vegada que critiquem el que siga, no fem altra cosa que trobar-li els errors, corregir-la per a nosaltres, i si algu és capaç criticar després al que hem dit, ho tornem a corregir i aprenem més, seguim avançant.

És en definitiva, la manera en què hem après gairebé tot el que sabem. Aristòteles deia que la terra era el centre de l'univers, i només quan algú el va criticar, va trobar els errors en la seua teoria, vam poder trobar nous sentits a les lleis que regnen el moviment dels planetes, només quan es van trobar errors en els models atòmics es van poder proposar nous models més acords amb la realitat, només quan dos filòsofs discuteixen poden treure la síntesi del que diu cadascú i aixi donar una nova idea amb més sentit que les anteriors.

La critica constructiva sempre ens ha fet avançar a la humanitat, en aquesta nova era, amb la deformada informació que ens bombardeja, amb les mentides descarades que ens assoten, amb els intents de fer-nos retrocedir dels mass media, criticar és l'únic que podem fer per avançar.