Sants

Bé, aquest cop la critica a la premsa és minima comparada a la critica a la font de la informació i tanmateix no es pot ignorar: quan saps que et menteixen tens el deure d'explicar-ho, la manera d'evitar manipulacions intencionades és analitzar la veritat que hi ha en cada comunicat.

El país (cliqueu aqui per veure l'article)

En resum, que el nou papa té tantes ganes de fer sants com l'anterior. I a més no se n'amaga en absolut, ni amaga les seues inclinacions ni les seues mostres de voler dur a l'església més enrere que fa 50 anys. El setge que des de la santa seu es fa a cada intent de progrés siga on siga no deixa pensar, per enlloc, que algun dia es puguen posar d'acord aquests religiosos amb la gent del carrer.

Llavors em pregunto, quin dret té a decidir aquella gent que mai ha tingut el perill d'agafar la SIDA (bé, uns pocs potser si, però normalment els nens no la tenen) que ningú pot utilitzar preservatiu? Quin dret té a decidir una persona que mai ha tingut fills que ningu pot avortar, encara que la vida que li espere a aquest fill siga un martiri? Quin dret té algu que ha reprimit els seus instints de manera totalment antinatural a dir que el que faci una parella d'homosexuals és antinatural?

No, no tenen cap dret a dir-ho, però ho segueixen fent, perquè el món en el que viuen els religiosos no és el mateix món en el que vivim nosaltres. Els agradaria recuperar els temps en què la seua paraula era llei, i no escatimen esforços criticant a tort i a dret i manifestant el seu rebuig al progrés.

Aquest cop ho han fet en forma de beatificació massiva. Ja fa temps crec recordar que en van fer una de massiva de set persones, ara en son 498 i crec que té alguna intenció. I també em fa pensar quines són les raons que porten a pensar que alguna persona és santa. Ells diuen que l'amor a Déu, més concretament el martiri per amor a Déu. No pretenc defensar el que van fer els republicans cremant esglésies a tort i a dret, però si amor a Déu és agafar un fusil i posar-se al costat dels nacionals, i martiri és morir després d'atacar, no crec que aquesta gent siga santa. A més, si la intenció del Vaticà no fóra lloar l'actuació feixista d'aquells capellans, hagueren inclòs els martiris de capellans republicans, que també existien (el clàssic cura rojo) i ho hagueren escampat als quatre vents. Però no, en comptes daixò posen a gran quantitat de morts a mans de republicans, cosa que al cap i a la fi només fa que pensar que els sants són els que s'oposen al comunisme, anarquisme o qualsevol avenç social.

També va en la mateixa linia la beatificació de Josemaría Escrivá de Balaguer, el fundador de l'opus, un dels sectors més conservadors de l'església, que em pregunto jo què va fer per mereixer el títol de sant a banda de viure com un rei a costa dels seus afiliats.

Per acabar, només vull resaltar dos detalls que em semblen penosos per aprt dels mitjans. En primer lloc, com ja he dit, que ningun (com a minim el pais...) intente analitzar l'actuació del Vaticà per treure un poc de veritat i de raons per les que han fet això. En segon lloc, el fet que al final de l'article se citen els fets que van passar davant d'una església de l'opus Dei. Pel que es veu, un grup reduït de persones de l'extrema esquerra van protestar contra aquestes beatificacions. La pregunta: perquè cites aquesta protesta i no els milers de persones que devien haver a la plaça aquella celebrant-ho? Per mi és ben clar. Es fan les victimes. Després de tota la hipocresia que mostren fent aquestes beatificacions a més, en comptes de destacar la bona rebuda entre els seus sectors, fan com si l'única reacció hagués sigut despreci, com si estigueren sols i desamparats. Ah, i més encara, havien de destacar que eren d'extrema esquerra, per a que se sapiga qui son els dolents de la pelicula...

Bé, no se que més dir ja. Hi veig massa hipocresia en tot el que diuen. De fet, tinc un article fet sobre això, potser algun dia que no tinga temps el posare jejejeje

Salut!