Autodeterminació o independència?

Possiblement la majoria no entengueu quina és la diferència, jo fa poc de temps que ho sé, i fins i tot quan ho vaig saber vaig pensar que era absolutament indiferent, si una o l'altra. Aqui intentaré explicar, el millor que puga, perquè estic a favor de la independència i no a favor de l'autodeterminació dels pobles.


Però primer de tot, podriem definir els termes.
- Independència vol dir que cada poble, cada realitat nacional, cada cultura comuna, amb o sense llengua pròpia té el seu propi estat. Això vol dir, per exemple, que tots els diferents països actuals que fa temps formaven part de l'imperi Austríac, com poden ser Àustria mateixa, Txèquia, Eslovaquia, Eslovenia, Bosnia i molts altres, passen a tindre un estat i organització pròpia, que vetle per la conservació de la cultura i els costums propis de cada regió. El cas no és diferent al dels països catalans, fa molt de temps que formem part de l'imperi espanyol, encara que ara s'anomene tan sols Espanya, i molts països se n'han separat (Argentina, Bolívia, Mèxic, Cuba i tota sudamèrica en general), simplement nosaltres encara no ho hem fet i la gent està tan acostumada a mantenir els mapes que ni s'ho planteja (encara que Montenegro fa poc o el debat actual a Flandes sembla que porten a noves onades de separació d'estats).
- Autodeterminació significa que aquest poble, realitat nacional o com li vulgueu dir, pot decidir si vol la independència o mantenir-se dins l'estat actual. És a dir, es convoca un referèndum en el que la població diu si vol continuar amb la situació o crear un esat nou més acord amb la realitat.

Perquè estic a favor de la independència? Doncs perquè és la única manera de mantenir, de la manera en què vivim ara, els costums, tradicions formes de viure dels pobles. I sobretot, la llengua. Perque podem veure tots que cada cop són més les persones que es pasen a la llengua de l'estat. Si vas pel carrer i portes el compte de les persones que parlen en Català i en Castellà estic segur, si no és per una gran casualitat, que les persones que parlen Castellà superen a les altres en proporció de com a minim 2 a 1. I, o són imaginacions meues, o ara mateix se senten més persones parlant romanès que Català, com a minim en Castelló. Això passa, com us pot dir qualsevol professor de Valencià quan tracteu el tema de la substitució lingüística, perquè no és necessari saber Català per viure aci. Fins i tot és una molèstia, és une esforç continu haver d'intentar que l'altre, que saps que parla Català, es canvie de llengua, perquè tots saben i parlen Castellà, el Català el sabem tots, molts el tenim de llengua materna i molt pocs l'utilitzen durant tot el dia. Com a minim fins que s'arribe a una societat utòpica en la que ninguna llengua sigue oficial, la independència serà necessària per mantenir-la. També parlaria de la globalització, que destroça les nostres costumsper substituïr-les per les americanes (aquesta nit mateix és Halloween, i no fa molt ja e vist molts nens vestits de dràcula i altres monstres pitjors celebrant-ho, i no sé quants (encara que de segur molt pocs) aniran demà a fer l'homenatge als seus difunts com sempre ha sigut costum aci). Tanmateix, preferisc no treure el tema globaltzació perquè amb el de la independència ja n'hi ha prou (i potser massa jejeje)

Perquè estic en contra de l'autodeterminació? Bàsicament, per por. Por a que a aquest poble en el que vivim li posen al davant un document que ha de signar per viure i decideixi suicidar-se. Perquè actualment, com a minim, la consciència nacional és nula aqui, i els nostres compatriotes són capaços de tindre aquesta possibilitat i tirar-la al fem com si res. No per mala intenció, sino perquè per a ells son tonteries, no veuen que el capitalisme, la globalització i els intents d'homogenització dels estat ja han destruït una quantitat enorme de cultures, i la cosa continua, i encara que no siguem una tribu africana de 500 persones, el nostre bagatge pot arribar igualment a ser oblidat i encaixat com una part més de la història i glòries d'Espanya. No crec, per tant, que siga necessari ni tan sols convenient un referèndum d'autodeterminació, perquè potser ens trobariem que tenim la batalla perduda i deixariem de treballar com fins ara.

Per acabar vull parlar de les conseqüències que pot tindre l'assoliment de la independència, o en canvi que no s'aconsegueixi. Les conseqüències si s'assoleix son clares i crec que no molt (per no dir gens) destructives: la no desaparició de la nostra llengua i costums, la recuperació de consciència històrica i social que tanta falta fa, i si voleu que ens posem en el camp econòmic, en aquest món, la diferència de les relacions comercials dintre d'un estat o entre estats és simplement fer alguns papers més. Les distàncies no es faran més grans per canviar un mapa, i ara mateix la majoria dels productes que consumim no es produeixen aqui. En què canviaria la situació d'existir un nou estat? En canvi, el no assoliment de la independència pot suposar, a més de tot el contrari a l'anterior (pèrdua de llengua i identitat etc.), un pas enrere per a tot el moviment antiglobalització. Si no reivindiquem, desde totes les nacions oprimides, la conservació de la nostra identitat, què faran els que mai no han patit per perdre la seua cultura (em refereixo evidentment a membres de nació amb estat) quan no un govern o un estat, sino el mercat, que és molt més indiferent amb aquestes coses, globalitzi tant el món que tots parlem anglès i celebrem el Halloween? No és que no voldran reaccionar, ni tan sols que no sabran com fer-ho, directament no sabran què els esta passant, no tindran ni idea perquè els esta passant ni les seues conseqüències, i el món serà un, occidental, blanc, consumista. Sento posar-me melodramàtic, però per a mi és això el que passarà si desde cada lloc del món no reclamem aquest dret de decidir el nosre futur i en comptes d'això ens acomodem a nostra casa mentre perdem allò que milers d'anys d'història ens han donat sense reclamar res a canvi.


PS: perdoneu la llargària de l'article, no ho he pogut evitar... jejejeje