El sexisme fet anunci

Bé, com avui no tinc temps per analitzar un article del periòdic, us deixo un article d'opinió que vaig fer fa poc. Perdoneu les faltes perquè està fet d'una tirada, i si no hi esteu d'acord no dubteu en criticar jejeje

Molts cops m’he parat a pensar en l’evolució que, com a minim a les televisions de l’estat espanyol, han tingut els anuncis. I és que l’evolució ha sigut enorme. De vegades, quan veiem un d’aquells anuncis antics, tan directes, tan sobreactuats, ens sorprenem de que a la gent de l’època no els semblessin ridiculs (malgrat que ara també en podem trobar d’aquest estil, com els del club zed). Ara els anuncis han canviat, són més conceptuals, cada cop apelen més als sentiments que ens produeixen les imatges, a les idees implicites que representen les coses que hi passen, cada cop se serveixen menys dels arguments i més de la parafernàlia.

A més, també veiem que, com a minim en apariència, hi ha menys sexisme en aquests anuncis. En l’anunci de fairy surt un home que va a rentar plats, en el del detergent per al rentaplats d’aquest mateix producte hi veiem un home i una dona i és l’home el que el posa, en l’anunci de Wipp exprés surten indistintament homes i dones a cantar el nom de la marca. Ja no veiem aquells anuncis que afirmaven, no menys explicitament, “compra-li una llavadora a la teua dona perquè és l’únic que li pot servir”. No, ara ja no, una de les caracteristiques d’aquesta nova era és que qualsevol cosa que es diu, es fa d’una manera molt més subtil, però en realitat les coses que han canviat des de llavors no en són moltes.

Però centrem-nos en l’anunci d’axe que és el que ens incumbeix. La veritat és que estic realment estranyat de que encara no s’haja retirat l’anunci de la televisió, de que ningú no s’haja escandalitzat pel que l’anunci expressa al cap i a la fi. Potser és que aquelles que s’anomenen feministes són tan masclistes que no saben distingir quan les estan atacant i quan no.

Vegem l’anunci: un home presenta la seua parella als seus pares, el seu pare es posa axe i la noia es torna boja quan l’olora, fins al punt que li arranca la roba (tot acompanyat amb una onomatopeia que a més considero summament desagradable). Molt bé, pensem perquè la dona li arranca la roba. La resposta és simple, perquè l’olor d’axe per a ella és irresistible (ja que ningú es planteja que a la noia li puga agradar el pare). Doncs pensem ara quina mena d’éssers responen davant de les olors amb instints sexuals: els animals. Són els animals, no les persones, els que detecten pels olor quan la femella està en zel. Les animals no tenen sexualitat, no escolleixen l’animal amb que van a tindre descendència per una qüestió d’estètica, sino simplement escolleixen el que té més força o en alguns casos una olor caracteristica. Posant en l’anunci una dona que reacciona davant de l’olor, només fan que comparar la dona amb l’animal, llevant-li a la dona la seua capacitat de raciocini i tractant-la com a un ésser que es guia per instints. Aquesta no és una idea nova. Des de molt antic, s’ha dit que la dona no tenia la mateixa capacitat que l’home, que la dona no podia controlar els seus apetits, i ara, en el segle XXI, ens trobem aquesta mateixa idea, això si, encoberta per una marca, una parafernàlia i gent bonica. Però no es enganyem, és el mateix.

D’aquest anunci se n’han fet dues versions, amb la mateixa idea principal, però que a més marquen un altre estereotip. En el que he exlpicat, la gent que hi surt és blanca, en l’altre, els protagonistes són negres. Potser es pot pensar que simplement es va fer per innèrcia, però no és veritat. En els anuncis, tot, fins a l’últim detall, està cuidat, i si es va decidir fer un altre anunci amb gent de color es va decidir a consciència. Perquè en un negres i en l’altre blancs? Per segregació, simplement. De nou em sorprenc, de que a aquestes altures, encara siga el més normal que un blanc vagi amb una blanca, una negra amb un negre, i que no siga normal negre amb negre, blanc amb negra, o qualsevol altra combinació. Són els prejudicis que tenim, que ens porten a classificar les persones per l’aparença i no pel que són, persones, i a sobre els anuncis, en que es paren a pensar que volen que signifique, no s’esforcen a trencar aquests estereotips.

Per acabar només vull afegir que aquest anunci, per si fóra poc, també ajuda a la violència de gènere. D’alguna manera, ens està dient que la dona està totalment subordinada a l’home. Ja pot ser mitjançant un instint, o mitjançant simplement un gest de l’home. En aquest cas, quan l’home ho decideix, es posa l’axe i la dona ja està amb la responsabilitat d’obeïr a tot. Després s’estranyaran quan un home pretenga dominar a la seua parella, sense donar-se conter que és aquest el model que se li està donant cada dia, per tot arreu.