Guillem Agulló

Aquesta nit farà 15 anys que va morir Guillem Agulló. Quinze anys d'ençà que l'odi sense sentit va arrabassar la vida a un jove militant de maulets de només divuit anys. Pedro Cuevas ni tan sols ha complert la pena que aquesta societat "democràtica" li va imposar, i ara és completament lliure per presentar-se a les eleccions dins un partit feixista.

La desgràcia que va sofrir Guillem no és una desgràcia aïllada. Al País Valencià, les agressions feixistes s'han elevat fins a 600 l'any 2007. El novembre passat, a Madrid va morir el company antifeixista Carlos, de només 16 anys d'edat. Durant la magdalena es va intentar atacar el casal popular, un jove va rebre una punyalada. Després de la Magdalena, a un altre jove li intenten gravar una esvàstica a la cara amb una navalla, mentre tornava a casa, sol i de nit.

Tots coneixem els autors d'aquestes agressions. Com a minim, n'hem sentit el nom d'algun d'ells, o els hem vist la cara. La majoria (si no tots) tenen alguna denúncia per agressions. No neguem l'evidència de què la policia també els coneix. La policia sap qui son, i encara que ho sapiguen, i vages denunciant amb noms i cognoms, en faran cas omís. No els interessa, en absolut, tindre una llarga llista de detinguts per qüestions politiques.

La veritat, no crec que el màxim objectiu de la policia siga defensar els feixistes. Potser la gent que es considera antifeixista té més multes per pintades que els feixistes, però les conseqüències d'una agressió són les mateixes per a tothom: cap. No, la policia no està interessada en salvaguardar les organitzacions feixistes, el seu interès és molt pitjor.

El que més els interessa és fer veure que no existim, diluïr la nostra acció en una violència sense cap tipus de sentit. La guerra entre bandes és la seua excusa preferida. La societat democràtica clama per un món tranquil, sense els extrems als que tenen por: ambdós extrems. La policia els dóna aquesta tranquilitat. No existeix la gent que pensa diferent, que pensa que aquesta democràcia exercida cada quatre anys és una mentida, o que pensa que amb Franco estàvem millor, això volen que pensem. Però si, segueix existint aquella gent que pensa que amb Franco estàvem millor, personatges que són capaços de mostrar la pitjor part de l'ésser humà, que mata simplement per pensar diferent, personatges revestits de "joves sense objectius" pels mitjans de comunicació, joves, simplement violents. No senyor, aquesta gent si que té objectius. L'objectiu de que tot al món siga només com ells ho poden fer, només com ho marca la seua doctrina repressiva. No són joves que ataquen sense raó, són joves que ataquen per raons absurdes, aqui està la gran diferència.

També a nosaltres se'ns vol tancar al mateix sac. Se'ns vol posar en un grup de joves que no pensen per lluitar contra el feixisme que tanta mort ha causat ja. També nosaltres tenim les nostres raons, això si, molt diferents. Les seues es basen en imposar el model antic, el que més gent discrimina, el que méss càstig comporta per oposar-se-li. El nostre (com a minim, el meu) no és cap model fixe. El nostre model és allò que la gent (tota la gent) vulga fer amb la seua vida, sense intromissió de ninguna autoritat suprema, sense discriminació. No volem la venjança per la venjança, només volem ser lliures: dels que ens ataquen per raons absurdes, dels que disfressen això de baralles sense sentit, dels que ens volen imposar una democràcia que no arriba ni a ser a mitges. Cerquem un nou món que ens permeta viure en pau.

Això també ho cercava Guillem, això també ho cercava Carlos, i per això els faig aquest modest homenatge. Guillem va morir per defensar una cultura, un poble, Carlos per defensar totes les races, tots els colors.

No ens deixem enganyar, cap dels dos va morir per què si, i si som capaços de recordar-ho, si cadascú de nosaltres ens neguem a oblidar la barbàrie, ni ells ni els seus ideals moriran mai.

Carlos, Guillem, no us oblidarem.