Masclisme descarat

Bueno, comença un altre any i com no havie de tornar a donar la tabarra, esta vegada perquè vaig vore unes frases que me van interessar bastant en l'exposició de dones en lluita que hi ha (encara) al casal popular de Castelló. Les frases impacten bastant perquè la majoria són de gent molt coneguda que no t'imaginaries per res que foren tan refotudament misògins, i sembla mentida que coses com aquestes, que per mi ja gairebé desacrediten a la persona que les diu, no es comenten en absolut quan es parla d'aquests personatges. Per exemple, sempre es comenta que malgrat l'època que va viure, Plató era favorable a que les dones tingueren els mateixos drets que les dones, però dubte molt que quan donem Kant ens diguen que creia que les dones eren absolutament inútils i que si alguna demostrava un mínim d'inteligència era que en el fons s'assemblava més als homes (Cite d'un text que ens van passar a Valencià: Quan veus una dona discutint sobre els principis de la mecànica, sembla que l'únic que li falte és una bona barba). Supose que d'exemples com aquests n'hi han a milers, però comentaré només els de l'exposició:

"No es pot confiar un secret a una dona que no estiga morta" -- Francisco de Quevedo. Malgrat les seues poesies amoroses, considerades importantisimes, es fa evident que sentia un despreci absolut cap a la dona, a la que li atribueix un tòpic molt comú (de xafarderes), rebaixant-la.

"Home, tu eres l'amo, la dona la teua esclava, Déu ho ha volgut així" -- Sant Agustí. Aquesta ja em sembla depravant. En primer lloc perquè no entenc com a una persona aixina se la pot declarar santa i venerar-la. En segon lloc, perquè ara que tanta gent es tira les mans al cap perquè els musulmans són uns integristes que creuen que la dona és inferior per la voluntat de Déu, ningú pensa que aquesta era la nostra cultura no fa gaire i que no ens podem considerar superiors quan erem iguals o pitjors que ells.

"La unica cosa en el món pitjor que una dona és una altra dona" -- Aristòfanes. No cal fer massa comentaris, només dir que Aristòfanes era un dramaturg grec i que reprodueix el pensament dominant que la dona està per sota de tot.

"Les dones senten passió pel càlcul: divideixen la seua edat per dos, dupliquen el preu dels seus vestits, tripliquen el sou dels seus marits i afegeixen cinc anys a l'edat de la seua millor amiga" -- Marcel Achard (comediant). Bé, a part de tractar a la dona de mentirosa, rencorosa i superficial, crec que el més important és pensar en, si és veritat que ho fan, el perquè de tot això. Pel que es veu els homes han estat tan ocupats criticant a les dones que no s'han donat conter de que és el patriarcat,el seu sistema de valors, el que fa que les dones se senten menyspreades i busquen tindre una aparent millor posició davant la societat. És el patriarcat el que fa que les dones busquen ser més joves, més primes i més riques, i l'autoodi el mecanisme que utlitza.

"No descriuré els òrgans femenins perquè són detestables" -- Carlos Linneo (biòleg). Sin comentarios. Només penseu quins eren els biòlegs que teniem no fa molt.

"La dona és un animal inepte i estúpid, encara que agradable i graciós" -- Erasme de Rotterdam. Aquest em va impresionar bastant perquè sempre que em parlaven del renaixement, aquest personatge el destacaven com un dels més importants pensadors de l'època. Novament era un misògin, cosa que mai es diu.

I bé, encara n'hi han més però supose que la idea ja està suficientment clara. El que ens hem de plantejar una altra vegada és si realment tota aquesta estupidesa l'hem superat o no. Jo crec que no l'hem superada en absolut, encara que com ja he dit algunes vegades, la hipocresia actual és més dificil de veure, està més oculta i alhora funciona més. La dona actualment és més que mai objecte de desig en tots els anuncis que pugues imaginar, per la televisió segueix representant gairebé tots els prototips de dona possibles, i el que és pitjor, més enllà d'aquest món de ficció que veiem cada dia, resulta que al carrer casi totes les dones reprodueixen el que veuen, se pinten, se vestixen o s'operen per arribar a la perfecció que se'ls demana sense parar-se a pensar en com afecta això a la seua dignitat.

No fa molt vaig vore un anunci que me va impresionar bastant. Era de jocs de la nintendo DS per a xiqueta i les quatre opcions eren: ser veterinaria, cuinera, dissenyadora o mare, i ademés ho diuen com si res, com si no fóra prou retrògrad atribuir aquestes feines a les dones quan fa tant de temps que han entrat en tot l'àmbit de treball. Tanmateix, aqui tenim veterinaria, cuinera i mare, induint com sempre s'ha intentat a aprendre a cuidar dels altres. I l'altra dissenyadora, per ser la persona amb més estil i menys cervell de la contrada.

No sé vosaltres que en pensareu de tot això, jo crec que les coses estan tan malament com fa alguns segles i si es continua així ni tan sols tota aquella gent que es creu tan moderna per donar paritat al govern serà capaç de trobar dones interessades en això.