Qui roba a qui?

El Pais

"La Guardia Civil de Alicante ha acabado con una banda compuesta por once individuos que cometió 34 robos con violencia e intimidación [...] de las que se llevaron 750.000 euros."

És aquesta la meravella de la desinformació. La meravella de la desinformació és aconseguir que quan llegeixes això només veus el que ells dicten: uns desaprensius desafien l'ordre perque no tenen ganes de treballar i ROBEN a gent honrada. No cal ser un geni per veure que això no és del tot així. De fet, només cal haver-se interessat una mica i haver-se parat a pensar.

Parem-nos a pensar pues, i reconstruim el camí que han fet aquests diners des que es van "crear" fins que els van "robar". Sense considerar-me fisiòcrata, veig bastant evident que tota la riquesa que tenim sorgeix de la terra: de l'agricultura o de la mineria, tant és, per crear qualsevol cosa ens cal una matèria prima, i aliment per no morir. El fet que, per exemple, l'or, poc útil per a la fabricació d'objectes quotidians, esdevingués més important que el ferro, carbó o qualsevol menjar no es deu a un fet natural, sinó a un procés de dominació començat molt abans de l'utilització dels diners i que va desembocar en la utilització de l'or com a forma d'intercanvi de serveis per poder controlar millor el comerç que amb l'intercanvi directe de productes. Podem veure, doncs, que els diners (o abans l'or) no són necessaris en el sentit estricte, sinó una forma de facilitar el domini de les classes dominants, que el poseeixen. Siga com siga, resulta evident que si visquerem en un món fet d'or, no tindriem ni cotxes, ni ordenadors, ni tan sols menjar: els diners, al cap i a la fi, no són necessaris.

Tanmateix, encara sense ser necessaris, existien tres personatges als que els eren útils. Eren l'intermediari, el banquer i el constructor. En realitat, existien més persones a les que els beneficiaven els diners, i aquests tres de vegades en confonen, però podem aclarir-nos millor només amb aquests tres i les seues activitats centrals. L'intermediari és un personatge molt interessant i hàbil, que manipula, mitjançant la estúpida importància dels diners, el vertader valor de les coses. Té moltes diverses maneres de fer-ho, però bàsicament, totes consisteixen en assegurar que té la possessió autèntica de la natura, de manera que la gent que arranca tota la matèria prima està subjugada a aquest personatge, que els dóna una miseria en forma dels seus diners sense valor per els minerals o menjar que aquests bons homes extrauen de la terra, i després s'encarrega d'ordenar a altra gent al seu servei que perdi hores i hores en dur aquesta matèria a un altre lloc, pagant-los també una misèria, perquè llavors un altre personatge del seu mateix tipus li pagarà encara més d'aquests diners inútils, que li permetran continuar amb el procés. Altres vegades aquest intermediari no és el propietari de la terra o mina, però com és l'únic capaç d'enviar la materia prima al seu destí, fixa ell mateix el preu a pagar, sense tenir en compte els legítims amos de la terra: els que la treballen. D'aquesta manera, una persona sola pot, des de la seua casa i tranquilament, dominar centenars de treballadors mitjançant els diners, que no tenen valor.

El segon personatge és el banquer. Mitjançant segurament procediments com l'anterior personatge, va aconseguir tants diners que no sabia que fer-ne, així que va inventar-se una cosa que li permetia, treballant encara menys, guanyar més, a costa, com sempre, de la gent que treballa. Va crear el banc, on totes les persones que treballen per als intermediaris, per por a perdre els seus inútils diners, els poden guardar, això si, al servei del banquer. El tracte, simplement, és aquest: els teus diners son teus, els pots recuperar quan vulgues, però mentrestant jo faré el que em doni la gana amb ells. I aqui és on entra el tercer personatge, intimament relacionat amb el banquer: el constructor té una nova idea per guanyar diners, però necessita diners per dur-la a terme. El banquer es converteix en el seu aliat, i comença la macabra operació. Amb els diners combinats que l'intermediari confia al banquer (diners com hem vist robats a la gent que treballa per a ell) i dels mateixos treballadors, el banquer paga al constructor perquè faci el seu negoci, amb el tracte següent: es deixen x diners, el banc en recupera x més alguna cosa més. El constructor ha de pagar x més alguna cosa, més, per tant, els ha de vendre a x més molt més. L'intermediari no està interessat en comprar els pisos que fa el constructor, són els treballadors els que els necessiten, però amb els miserables sous que els paga l'intermediari i l'exagerat cost que imposa el constructor, són incapaços de pagar-ho tot de cop. El banquer està desolat, pobra gent, aixi que els ofereix un tracte: el pis el pago jo, vosaltres m'aneu pagant el que em debeu poc a poc, any a any, però quan acabeu de pagar haureu pagat molt més del que em va costar a mi!!! Si el treballador vol viure en aquesta societat basada en coses sense valor, ha dacceptar el tracte, no té més remei.

Podem repassar ara una mica el procés. El treballador es deixa el llom des del principi: per allò que extrau de la terra, l'intermediari, des de sa casa, en treu més que ell mateix. Després, un banquer, amb els diners que han tret, fa negoci amb el constructor, guanyant més diners, com també en guanya més el constructor, diners que han de pagar els treballadors, que per si no fóra poc, per aconseguir el pis, han de pagar més del preu inflat que imposa el constructor perquè el banc els ajuda. Hi ha tres personatges que sense treballar, manipulant objectes sense valor, han guanyat molt més que la gent que s'hi ha deixat la vida. Em falta el verb que defineix aquesta activitat...crec que era robar.

I ara recordem com començava l'article: la banda bla bla bla, robo con intimidación, se llevaron 750.000 euros. En primer lloc, la intimidación: aquests onze lladres l'han comesa 34 cops. De l'intermediari depenen milers de persones que si no accepten el tracte possiblement moriran de fam. Del banquer i el constructor unes altres tantes que es quedaran sense casa. No vaig a entrar en temes de moral, però simplement per la magnitud, són els crims comesos pels tres personatges els que crec que haurien de sortir a les noticies. En segon lloc, els diners robats: els lladres en van robar 750.000€. El benefici net del banc BBVA el 2007 va ser de 6130 milions d'euros (font). Jo veig molt clar quin és el robatori més gran dels dos.

Perdoneu, de totes maneres, la terrible simplificació que es desprén de l'anàlisi: existeixen moltes més persones implicades, sistemes, tipus de treballadors, de lladres etc., però si alguna cosa em sembla aprendre quan llegisc més sobre el tema, és que com més s'aprofundeix en la forma de reproducció capitalista i en els seus mètodes, més grans i exagerats es veuen els seus robatoris.

No fa molt, parlava amb uns amics quina manera era més politicament correcta de guanyar diners: vendre alcohol o robar un banc. Venent alcohol li l'has comprat a l'intermediari que ha explotat tota aquella gent, augmentant els seus beneficis. Robant a un banc, al cap i a la fi, robes als tres personatges i redueixes els seus comptes injustos. Per mi no hi ha dubte possible de quina és la forma més correcta.

Com va dir no se qui, no se quan: "Atracar un banc és un delicte, però un delicte més gran és fundar-lo".